Léger (flume)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Léger (var. Leir, Leire) es, amb una longor de 1 006 quilomètres, lo flume pus long de França. Sas fonts se tròban al pè del Jarbeir de Jòu , un ancian volcan atudat situat dins la comuna de Santa Aulalha en Vivarés. Lo flume s'escola cap al nòrd oèst dusca a Orleans, puèi cap a l'oèst en asagar las vilas de Tors, Angieus e Nantas. Son estuari se tròba en Bretanha, ont se geta dins l'Ocean Atlantic a Sant-Nazer.
Léger, aiga rabenta e entraucada raja d'en primièr cap al nòrd ; a partir de Vorèi (Naut Léger) tend vèrs lo nòrd-èst, puèi tornarmai lo nòrd a partir del lac-paissièra de Grangent. Pren globalament la direccion del nòrd - nòrd-oèst a partir de Feurs (Léger), puèi francament la del nòrd-oèst a partir de Digoin (Sòna e Léger). Entre Châteauneuf (Loiret) e Orleans, les marinièrs disián que regolejava ja cap a solelh colc, los constrenhent d'èsser contre lo vent dominant. A partir de sa punta nòrd a Orleans, limpa cap al sud-oèst duscas Candes (Indre e Léger) abans de davalar cap al le nòrd-oèst dusca als Ponts-de-Cé (Maine e Léger) ; puèi tornarmai vèrs l’oèst duscas als environs d’Ancenis-Saint-Géréon (Léger Atlantic), ont tòrna prene la direccion sud-oèst. Entre Nantas e Saint-Herblain, se dirigís tornarmai cap a l’oèst, en davalant progressivament al nord-oèst duscas Saint-Nazaire. Tòrna pas prene una ultima direccion sud-oèst que dins la dobertura de son estuari maritim.
Son bacin idrografic de 117 000 km2 ocupa mai d’un cinquen del territòri francés.
Son cors se descriu en mai d'in bacins idrologics successius[1],[2] :
- lo sos-bacin del Léger superior, duscas al bèc d’Alèir a Cuffy (Char) ;
- lo sos-bacin del Léger mejan, del bèc d’Alèir al bèc de Vinhana a Candes-Saint-Martin (Indre e Léger) ;
- lo sos-bacin del Léger inferior o de Léger bas, del bèc de Vinhana a l’estuari.
En mai, mai d'una « regions » pòdon èstre mencionadas tot al long de l'escorreguda del flume. Entre aquelas :
- lo « Léger borguinhon », de Villerest (Léger) al bèc d’Alèir[3] ;
- lo Val de Léger, de Gien (Loiret) a Ingrandes (Maine e Léger), classat al patrimòni mondial de Sully-sur-Loire à Chalonnes (Maine-et-Loire)[4] ;
- lo « Léger bas angevin e armorican » s'escola aproximativament dempuèi Montsoreau (Maine e Léger) entrò Nantes[5], e traversant lo Massís armorican, que s’estend dempuèi Bretanha duscas al departament de las Doas Sèvras ;
- l’estuari de Léger, ont se mesclan las aigas de Léger e de l’ocean Atlantic.
Entrò lo mitan del sègle XIX, lo Léger navigable à partir dels environs de Roana èra la via principala per laquala transitavan las merças de l’interior del país entrò lo pòrt de Nantas. L’arribada del camin de fèrre, que religa uèi París a Saint-Nazaire en passant per Angieus e Le Mans, cambièt la dona. L’influéncia de la marèa remonta sovent en amont de Nantas[6], largement al delà del larg estuari de Saint-Nazaire. Uèi, Léger es navigable de son estuari entrò Montsoreau (près de Saumur)[7].
Remove ads
Referéncias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads