Leitora

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Leitora
Remove ads

Leitora[1][2],[3],[4],[5] (Lectoure en francés) es ua comuna gascoa de Lomanha dens lo comtat d'Armanhac administrada peu departament francés de Gers dens la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Vila d'Occitània
Faits en brèu LeitoraLectoure, Descobridor o inventaire ...
Remove ads

Qu'ei la patria deus escrivans gascons Alcèu Deurriu, Pèir de Garròs e Joan Francés Bladèr, deu marescau d'Empèri Jean Lannes e de generaus de la Revolucion Francesa e de l'Empèri.

Remove ads

Geografia

Las vilas de Leitora e Florença son tradicionalament rivalas. Dens lo contèxte de las comoditats de circulacion modèrna, son tròp près e una remplaça l'auta, dens un procès cumulatiu. L'economia e la demografia de Leitora demingan regularament e Leitora non pòt resistir a la poténcia comerciala e industriala de la vila vesina (2858 abitants en 1806, 4309 en 1851, 6368 en 1990). Los emplecs tirats deu torisme e deu termalisme son limitats. De son passat Leitora garda pr'aquò l'avantatge d'aver un licèu.
La casuda demografica de Leitora estoc accelerada per la barradura de la basa logistica d'Intermercat (200 a 300 emplecs perduts entre 2012 e 2015)[6].

Thumb

Perimètre deu territòri

Remove ads

Toponimia

Lo nom de Leitora es atestat al sègle IV, Lactora, Lactura e lo nom de son pòble, Lactorates, es citat en 176 e los dus cap a 400, civitas Lactoratium. Segon Negre, Leitora veng probablament deu gallic lact-, benlèu « lèit » o « blanc », e ó-rate « embarri »; l'atraccion de las finalas en -a a hèit suprimir lo -t finau[7]. Lo sufixe -ates abondós dens los noms de pòbles mei que mei celtics muisha qu'aquera reconstruccion es erronèa
Segon Dauzat, lo nom poiré benlèu estar en rapòrt damb l'arrasic o mot preceltic leca (la vila es sus un planèr dissecat). Lo sufixe deu nom deus Lactorates, pòble que Leitora n'èra la capitala, seré preceltic [8].
Xavier Delamarre ajusta autas fòrmas ancianas : Lacura (Cosmografia de Ravena), Lactorae (inscripcion), Lactorat(ium) e plaça Lactora dens los noms gallics. Lo tèma *laxtu, *lactu-, *lacto- es celtic. Es pas briga segur que *lacto- signifique « lèit » e l'explicacion « hortalessa de las murralhas blancas com lèit » (!), per un compausat **Lactorate es erronèa, i a un derivat Lactor-atis « abitant de Leitora »[9].

Remove ads

Istòria

Thumb
Estatua deu marescau Lanas e catedrau de Leitora
Thumb
Catedrau de Leitora

Eraldica

Escut de Leitora De gueules à deux béliers d'argent, passant l'un au-dessus de l'autre.

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Leitora (caplòc); es adara deu canton de Lectoure-Lomagne, donc de Leitora-Lomanha (burèu centralizator).
Remove ads

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3753, totala:
179318001806182118311836184118461851
5 503 5 453 6 360 6 109 6 495 6 262 6 352 6 225
185618611866187218761881188618911896
6 098 5 914 6 086 5 733 5 507 5 542 5 272 4 994 4 736
190119061911192119261931193619461954
4 495 4 310 4 166 3 726 4 040 4 218 4 407 3 955 4 134
196219681975198219901999200620072008
3 908
3 950
3 790
3 923
4 034
3 933
3 797
3 771
3 746
4 176
20092010
3 766
4 201
3 785
4 222
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion qu'èra de 3665 abitants e la densitat qu'èra de 43,15 ab/km².
Remove ads

Economia

Monuments

Thumb
La hont de Diana o Hontelia, gravadura XIXe s. in Le Midi pittoresque, d'Eugène Trutat
Thumb
Interior de la catedrala
Thumb
L'escalèr de l'ostal de vila
Thumb
La sala deus Illustres

Leitora est labellisée vila d'art et d'histoire.

Espòrts

Club de rugbi de XV l'Union Espòrtiva Leitoresa

Hèstas e festivaus

  • Hèsta deu Melon, en julhet.
  • L'Estiu fotografic de Leitora

Personalitats ligadas dab la comuna

  • Joan V d'Armanhac
  • Pèir de Garròs, escrivan
  • Joan de Garros, escrivan
  • Pierre Charron, religios e filosofa (1541-1603)
  • Antoine de Roquelaure (1544-1622), governador de Leitora
  • Emmanuel-Louis de Cugnac (1729-1800), darrièr evesque
  • Bernard Descamps, parlamentari (1758-1825)
  • Jean-Jacques de Laterrade, generau de la Revolucion Francesa
  • Joseph Lagrange (1763-1836), generau de la Revolucion Francesa e de l'Empèri
  • Pierre Banel, (1766-1796), général de la Revolucion Francesa
  • Jean Lannes, (1769-1809), marescau d'Empèri
  • Jacques-Gervais Subervie, generau d'Empèri.
  • Jérôme Soulès (1760-1833), generau d'Empèri.
  • Jean-Baptiste Dupin (1772-1863), generau d'Empèri.
  • Joan Francés Blader (1827-1900), istorian
  • Augustin Dupouy (1808-1868), viceamirau
  • Auguste Boué de Lapeyrère (1852-1924), amirau, ministre
  • Ulysse Pic, jornalista e pamphlétaire
  • Aurélie Soubiran, princesse Ghika, (1820-1904) escrivan
  • Alcée Durrieux, Alcèu deu Riu, (1819-1901), escrivan
  • Paul Noël Lasseran (1868-1933), pintra
  • Louis Damblanc, cercaire
  • Maurice Cazeneuve, realisator
  • Georges Courtès, istorian, conselhèr generau, capdau de la Societat Arqueologica de Gers
  • Joan-Claudi Pertusèr, dessinator
  • Jacques Gratton jogaire de rugby à XV
Remove ads

Embessonatges

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads