Leucata

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Leucata
Remove ads

Leucata (Leucate en francés) o puslèu Laucata dempuèi lo sègle XIII, es una comuna occitana de Lengadòc situada administrativament dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Lo nom de Leucata ven del grèc ancian λευκός 'blanc', e la primièra mencion de l'endret se deu al geograf roman Pompòni Mela.

Vila d'Occitània
Faits en brèu LeucataLeucate, Descobridor o inventaire ...
Remove ads

Sa situacion geografica a ras de las tèrras catalanas, que se tròban aprèp l'Estanh de Leucata, ne faguèt un territòri estrategic e nafrat per las guèrras entre las coronas francesa e espanhòla.

Remove ads

Geografia

Comuna situada dins las Corbièras prèp de la mar, amb los lòcdiches toristics de:

  • La Franqui
  • Leucata vilatge
  • Leucata plaja
  • Pòrt Leucata

Leucata es al tèrme d'Occitània e Catalonha

Thumb
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

Toponimia

Las fòrmas ancianas son Ultra es Leucata, littoris nomen, al sègle I (Pomponius Mela), Promontorium album... quod Quandidum dixi vocari, latinizacion del sègle V (Festus Avienus, Ora Maritima), Leucata en 1080, Leocata en 1157, Laucata, Leucata en 1212, Lacauta = Laucata en 1271, Castrum de Leucata en 1272, Lauchata, Lhauchata en 1308, La Lautata en 1371, Leccatte en 1528, Place de Loccate en 1528, Locate en 1542, Laucate en 1574, Lauquate en 1589, Lleucate en 1594, Laucatte au sègle XVI, Leaucatte en 1638, Locatte en 1639. La prononciacion occitana es Laucáto [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [law'katɔ].
Leucata ven del grèc ancian leukas, « blanc ». Es una formacion sabenta [2].
Segon Delamarre, lo nom pòt estar grèc com celtic [3].

Remove ads

Istòria

Plaça fòrta estrategica, ligada amb lo poder reial, Leucata aparava las marchas d'Espanha. Tenguèt un ròtle fòrça important en 1590 e mai durant la batalha de Leucata en 1637, resistenta e victoriosa contra l'armada espanhòla. Lo castèl foguèt destruit en 1664. Ne demòran pasmens de rèstas interessantas. Francesa de Cesèlli, que l'estatua es erigida sus la place del vilatge ne foguèt l'eroïna. Esposa de Joan de Borsièr, governador de la plaça de Leucata, resistiguèt a las tropas espanhòlas qu'executèron lo seu espòs davant ela. Enric IV la carguèt de governar la plaça fins a la majoritat del seu filh ainat.

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Sijan; lo canton es vengut canton de las Corbièras Mediterranèa, sense cambiar de composicion e Sijan n'es lo burèu centralizator.
Remove ads

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 4275, totala: 4337
179318001806182118311836184118461851
647 617 728 905 1 104 1 180 1 215 1 261 1 276
185618611866187218761881188618911896
1 293 1 461 1 612 1 582 1 652 1 926 1 823 1 750 1 720
190119061911192119261931193619461954
1 734 1 664 1 606 1 542 1 543 1 398 1 362 1 036 1 252
196219681975198219901999200620072008
1 077
1 233
1 244
1 968
2 177
2 732
3 435
3 655
3 858
3 918
20092010
4 060
4 124
4 043
4 103
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 4520 abitants e la densitat èra de 191,93 ab/km².
Remove ads

Lòcs e monuments

  • Estanh de Leucata
  • Pòrt Leucata
  • Far del cap Leucata
  • Gara de Leucata-La Franqui
  • Cap Leucata

Monuments

La cauna de las fadas

Prèp de la riba de l'estanh de Leucata, i a mai d'una dintrada que mena cap a un malhum tòrt negat (120m de long, -34m)[4].

L'Ancian Fanal dich la Redota de la Franqui
L'ancian Fòrt
Thumb
Leucata, ancian fòrt
Thumb
Leucata, ancian fòrt

Imatges

Leucata Vilatge
Leucata Plaja
Cap Leucata
La Franqui


Remove ads

Personalitats ligadas a la comuna

  • Francesa de Cesèlli (1558-1615), governairitz de la vila
  • Henry de Monfreid, aventurièr e escrivan
  • André Héléna (1919-1972), autor de romans policièrs
  • Jacques Hiron, cronicaire de l'istòria e de la geografia regionala, escrivan

Véser tanben

Ligams extèrnes


Bibliografia

  • (fr)Lucien Bayrou, Entre Languedoc et Roussillon : 1258-1659 fortifier une frontière ?, publié par les Amis du Vieux Canet.
  • (fr)Nöel Hautemanière et Jacques Hiron, Leucate : plein cadre : livre de photographies, Toreilles, 2004, ISBN 2-9516053-3-1
  • (fr)Jacques, Hiron, Il était une fois Leucate, Leucate, Édition du Cap Leucate, 2005 (réimpression de l'édition de 1998)
Remove ads

Notas e referéncias

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads