Limòtges

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Limòtges
Remove ads

Limòtges (forma usuala locala) o Lemòtges (forma classicizanta) (Limoges en francés) es una vila dau nòrd-oest d'Occitània (e dau mieg oest de França), es la vila principala e chapluec dau departament de la Nauta Vinhana (87) e ancian chapluec de la region de Lemosin, aura en Novela Aquitània. Es es en riba de Vinhana.

Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...

Lo gentilici es limotjaud -a o lemotjaud -a.

Remove ads

Populacion

Thumb
Lu Lemosin administratiu e sas vilas principalas.
Thumb
Limòtges, sos quartiers e sos vilatges
Thumb
Limòtges Metropòli emb sas comunas

Limòtges es devesit en 9 cantons (16 davant 2015).

Mai d'informacions Espandi, Populacion municipala ...
Remove ads

Quartiers

  • Thumb
    Vuda de las Coturas
  • Thumb
    Lo Champ de Julhet vut dempuei la gara de Limòtges
  • Thumb
    Vuda sus los quartiers nòrd-est de Limòtges (Beu Breuil, ESTER Technopôle, Pueg Imbert
  • Thumb
    Troleibús en la Rua Montmalhier
  • Thumb
    Los Ponts
  • Thumb
    Lo Pont de Sent Estève
  • Thumb
    Graf' Òc 87 (2023), vesin de l'Av. Jean Gagnant
Thumb
Comunas a l'entorn.

Perimètre dau territòri

Remove ads

Toponimia

Thumb
Paneu multifonccion a l'entrada de Limòtges

Lo classicisme dins l’usatge renaissentista escriu Lemòtges (forma classica, vej. Desrozier & Ros 1974, òbras de Pau Loís Granier), mentre que s'escriu tanben Limòtges (forma correnta, vej. Lavalada 2000).
Las fòrmas ancianas son Augustoritum au segle II, Ausrito au segle III, de Auguste, emperaire + rito-, ga, Lemovices, vers 400 e au segle VI, Limodicas au segle V, vicaria Lemovicensis en 914, Limoges en 1115, Lemotjas en 1126, Lemòtges en 1230, 1250, Limotges... deu chasteu de Lemotges en 1252. La prononciacion es [li'modʒej] [1].
Limòtges es lo resultat d'un nom etnic Lemovices, qu'a remplaçat Augustoritum. Lemosin es lo resultat de Lemovicinu-. Ernèst Negre supausa que -vices pòst tonic fuguet tractat coma -vies[2],[3], çò que la fòrma dau segle V contraditz. Los Lemovices, pòble gallic de Lemosin, son los que vençen emb l'orme (lemo-, limo-), probablament la fusta que serviá a far lurs arcs e lurs lanças[4]. Lemouica, « establiment daus Lemovices », citat per Xavier Delamarre (urbs Lemovica au segle IV) [5], es pas l'etime de Limòtges. https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Limoges_-_Lim%C3%B2tges.jpg

Thumb
Paneu a l'entrada de Limòtges.

Istòria

Administracion

Cònsols màgers de Limòtges

Lista daus cònsols màgers

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...

Intercomunalitat

En 1962, Limòtges fusionet emb la pita comuna de Beuna.

L'aglomeracion de Limòges a constituit una comunautat d'aglomeracion: Limòtges Metropòli.

Limòtges èra devesit en 16 cantons davant 2014 (aura 9):

  • Lo canton de Limòtges-Beupueg es format d'una partida de Limòtges (7 227 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Carnot es format d'una partida de Limòtges (8 976 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Centre es format d'una partida de Limòtges (7 336 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Ciutat es format d'una partida de Limòtges (7 891 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Condat es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Condat de Viena, Solenhac e Lo Vijan (17 826 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Cornhac es format d'una partida de Limòtges (9 644 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Cosés es format d'una partida de Limòtges e de la comuna de Cosés (9 115 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Esmautaires es format d'una partida de Limòtges (15 442 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Grand Truelh es format d'una partida de Limòtges (6 656 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Isla es format d'una partida de Limòtges e de la comuna d'Isla (13 288 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-La Bastida es format d'una partida de Limòtges (10 585 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Landoja es format d'una partida de Limòtges (12 806 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Lu Palaiç es format d'una partida de Limòtges e de la comuna dau Palaiç (11 886 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Panasòu es format d'una partida de Limòtges e de las comunas de Aurèlh, Festiac, Panasòu e Sent Just (20 494 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Pueg las Ròdas es format d'una partida de Limòtges (9 757 abitants) ;
  • Lo canton de Limòtges-Vigenau es format d'una partida de Limòtges (10 177 abitants).
Remove ads

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 		 Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 135098, totala:
179318001806182118311836184118461851
20 864 20 255 21 757 24 992 27 070 29 706 29 870 38 119 41 630
185618611866187218761881188618911896
46 564 51 053 53 022 55 134 59 011 63 765 68 477 72 697 77 703
190119061911192119261931193619461954
84 121 88 597 92 181 90 187 98 209 92 577 95 217 107 857 105 990
196219681975198219901999200620072008
118 576
 132 935
 143 725
 140 400
 133 464
 133 968
 136 539
 138 882
 140 138
142 425
20092010
139 216
141 569		 139 150
141 540
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 131479 abitants e la densitat èra de 1 684,98 ab/km².
Remove ads

Luecs e monuments

Monuments istorics

  • Cripta de Sent Marçau : darrier la plaça de la Republica
  • Abadiá de Santa Maria de la Regla
  • Anfiteatre galloroman : vargier d'Orsay
  • Convent daus Carmes (segle XIII) : avenguda de Sent Alec
  • Pavilhon dau Verdurier (segle XX)
  • Catedrala de Sent Estève
  • Chapela de Sent Aurelian (segle XVII)
  • Chasteu de Beuvés (segle XVIII) : Sent Marçau (Landoja)
  • Chasteu daus Eissarts (segle XVII) : Beuna
  • Caserna de la Visitacion (segle XVII)
  • Egleisa de Sent Micheu daus Lions (segle XIV)
  • Egleisa de Sent Peire (segle XIII)
  • Egleisa de Beuna
  • Palais de l'Eveschat (segle XVIII) : Museu Municipau
  • Font de las Barras (segle XVII)
  • Gara daus Benedictins (segle XX)
  • L'Ala (segle XIX)
  • Ancian ospitau (segle XVIII) : Biblioteca multimèdia
  • Ostau Estienne de la Ribiera (segle XIX) : plaça dau Presidiau
  • Ostau Maledent de Savinhac de Festiac (segle XVII) : rua Nauta de la Comedia
  • Ostau de Vila e font (segle XIX)
  • Liceu Gay Lussac (segle XVII)
  • Cort dau Temple (segle XVI)
  • Museu Adrien Dubouché (segle XIX)
  • Plaça de la Mòta
  • Pont de Sent Estève (segle XIII)
  • Pont de Sent Marçau (segle XIII)
  • Prefectura (segle XX)
  • Forn daus Casseus (segle XIX)
Remove ads

Economia

Limòtges es reputat per sa porcelana, fabricada en tirant dau caolin de Sent Iriès.

  • Industria mecanica e electrica
  • Quimia

Embessonatges

Estats Units Charlotte (Estats Units)

Alemanha Fürth (Alemanha)

Bielorussia Grodno (Bielorussia)

Republica Chèca Plzen (Republica Chèca)

Japon Seto (Japon)

Espòrt

Limotjauds celèbres

  • Jean-Baptise Jourdan (1762-1833), mareschau de França
  • Thomas-Robert Bugeaud (1784-1849), mareschau de França
  • Sadi Carnot (1837-1894), president de la republica
  • Auguste Renoir (1841-1919), pintre
  • Marisa Bastié (1898-1952), aviator
  • Alan Marsaud (1949-), politician

Vejatz tanben

Liams connexes

Liams externes

Nòtas e referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads