Lista dels valis d'Arbona

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

Lista dels valis d'Arbona (720-759) dempuèi lo sètge de Narbona de 719 al sètge de Arbuna de 759.

Cal melhorar l'escritura d'aquel article.

La conquista establa de la vila de Narbona (que los arabes nomenèron أربونة, es a dire Arbona) foguèt en 720. Los magnats gòts leiales al darrièr rei visigòt Ardon s'i èran refugiats.[1] Amb lo Sètge de Narbona de 719 as-Samh ibn Malik al-Khawlani arribèt pas a ocupar la vila mas quand a l'an seguent tornèt lo bon temps, as-Samh contunhèt l'atac e la conquistèt. Las vilas vesinas de Besièrs, Lodeva, Agde e Magalona foguèron somesas o presas a las seguentas setmanas. Nimes, totun, resistiguèt.[2]

Es incèrt se dempuèi lo primièr moment exerciguèt lo primièr vali, mas podián pas esperar gaire si que non volián la tornar a pèrdre. Es tanben incèrt que lo darrièr vali arribèsse a Narbona abans que los francs l'ocupèsson o, probablament, arribèt pas mai a dintrar a la Septimània.

Narbona èra estat un comtat visigòt abans de l'intrada de as-Samh en 719 a Septimània. Cal comprene que, en cèrta manièra, lo valiat contunhèt organizat amb una autoritat "comtala" visigòta. E mai se amb documentacion paura, dispersada o inconnèxa, contunhan d'aparéisser de noms de comtes visigòts en aquel periòde. Après lo Sètge d'Arbona (759) passèt a èsser lo Vescomtat de Narbona e los nòus vescomtes passan a èsser nomenats pel rei de Frància Occidentala.

Remove ads

Lista dels valis d'Arbona (720-759)

  • Uthman ibn Naissa (720-730).[3][4][5]
  • Yussuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihri (730-740).[6][7]
  • Abd-ar-Rahman ibn Alqama (740-747).[7]
  • Umar ibn Umar (747-?).[8]
  • Abd-ar-Rahman ibn Uqba (759-759).[8][9] Nomenat vali en octòbre o en novembre del 759 del territòri entre Narbona e Tortosa,[10] nomentament que lo fa tanben valí de Barshilona.

Comtes visigòts

  • Gilbèrt (c. 750).
  • Milon (c. 752-753).
  • Desconegut (753-759) (probablament seguissiá Milon).

Primièrs comtes posteriors al Sètge de Arbuna (759)

  • Milon (segond còp?) 759? a 785? (testimoniat en 782)
  • Magnari vers 785-793.[11]

Referéncias

Bibliografia

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads