Medicament

Un medicament es una substància utilizada per diagnosticar, sonhar ò prevenir una malautiá. Es un element centrau de la medecina dempuei l'Antiquitat. Pasmens, dempuei l'adopcion dau metòde scientific per lei mètges, lo nombre de medicaments es vengut fòrça important e la màger part dei patologias conegudas pòdon èsser l'objècte d'un tractament medicamentós. Aquò es a l'origina d'una classificacion complèxa que permet de categorizar lei diferents medicaments modèrnes en foncion de seis efiechs principaus.

Boitas de medicaments modèrnes.

Definicions e nocions connèxas

Definicions oficialas

La màger part dei país an una definicion juridica de la nocion de medicament. En Occitània, la pus utilizada es aquela de l'article L5111-1 dau Còdi de la santat publica francés^[1]. Dispausa d'un medicament es una substància ò una composicion presentada coma aguent de proprietats curativas ò preventivas a regard dei malautiás umanas ò destinada a una presa en vista d'establir un diagnostic ò en vista de corregir ò modificar de foncions fisiologicas en exercissent una accion farmacologica, immunitària ò metabolica.

Nocions connèxas

Divèrsei nocions an un liame estrech amb lei medicaments e lor utilizacion :

• la posologia designa la dòsi usualament utilizada. Despend de la malautiá, dau temps dau pacient, de son pes e de diferents factors pròpris coma la foncion renala ò la foncion epatica. Es normalament definida per un mètge e, pus rarament, per un farmacian.
• la farmacocinetica es l'estudi de l'accion de l'organisme sus lo medicament, es a dire la velocitat d'absorpcion, de distribucion, de metabolizacion e d'eliminacion de la substància activa dins l'organisme. Condiciona lo metòde de presa e la posologia.
• la farmacodinamica es l'estudi de l'accion dau medicament sus l'organisme. S'interèssa mai que mai au mòde d'accion de la substància activa qu'entraïna leis efiechs terapeutics.
• l'indicacion es la malautiá ò la situacion per la quala un medicament pòu èsser utilizat.
• una còntra-indicacion es una situacion dins la quala la presa dau medicament pòu èsser perilhosa. Dos cas son destriats. Lei còntra-indicacions relativas designan de situacions onte la presa dau medicament demòra possibla se lo rapòrt benefici-risc es positiu. Lei còntra-indicacions absoludas designa de situacions onte la presa dau medicament es estrictament desconselhada, que que siegue lei beneficis esperats.
• una associacion desconselhada designa un element d'evitar durant la presa dau medicament. Pasmens, l'associacion demòra possibla après avís medicau. Necessita generalament una susvelhança atentiva.
• lei precaucions d'usança designa lei cas d'associacions que necessitan de respectar de recomandacions particularas. Pòdon èsser fòrça nombrosas.
• lei De prendre en còmpte depintan lei riscs de presa dau medicament. Permèton a un mètge d'avalorar l'interès e l'oportunitat de la presa d'un medicament ò de son associacion amb un autre element terapeutic.
• una sinergia correspònd a l'interaccion entre dos medicaments presentant una activitat farmaceutica identica. Descriu un efiech distint deis efiechs esperats se lei dos medicaments avián operat d'un biais independent.
• una potencializacion correspònd ai situacions ont un produch aumenta lo caractèr actiu, eficaç ò toxic d'un autre produch.

Istòria

Article detalhat: Istòria de la farmacia.

La paleontologia mòstra l'utilizacion medicala de substàncias vegetalas durant la Preïstòria^[2][3]. Pasmens, lei practicas d'aquela epòca son mau conegudas en causa de la dificultat de trobar d'elements permetent de lei descriure. Lei tèxtes pus ancians coneguts a l'ora d'ara datan de l'Antiquitat Auta. Per exemple, lo papirús ginecologic de Kahun sembla de datar de 1825 avC. Documenta l'usatge de divèrsei composicions medicamentosas primitivas coma de petas de crocodils^[4]. De tauletas redigidas en cuneïfòrme permèton d'atestar l'existéncia de practicas similaras en Mesopotamia vèrs lo meteis periòde^[5] e dins d'autrei regions dau monde durant lei sègles seguents.

Aquò mòstra l'importància dei crèires religiós ò magics dins la medecina anciana. Lei cambiaments e evolucions foguèron lents, mai leis observacions empiricas menèron a la descubèrta progressiva de substàncias eficaças còntra certanei patologias. Lei tractats medicaus de la fin de l'Antiquitat e de l'Edat Mejana contènon ansin una part pus importanta de tractaments eficaç. Pasmens, fòrça substàncias toxicas i son sovent presentadas coma de remèdis. Per exemple, èra lo cas de divèrsei compausats metallics toxics a basa de mercuri^[6][7]. L'aparicion e lo desvolopament dau metòde scientific permetèron de renforçar aquela evolucion, mai au sègle XIX, la màger part dei medicaments èran encara pauc eficaç^[8].

Lei medicaments modèrnes apareguèron a partir dau començament dau sègle XX gràcias ai progrès comuns de la medecina e de la quimia. D'efiech, d'un caire, aquò permetèt de comprendre mielhs lo foncionament dei malautiás e dau sistèma immunitari e, d'autre caire, permetèt d'isolar lei substàncias activas naturalas utilas e de trobar de mejans per lei sintetizar. Nasquèt ansin l'industria farmaceutica e l'usatge adaptat dei medicaments venguèt un aspècte centrau de la medecina^[8]. Lèu, lo nombre de medicaments disponibles aumentèt considerablament e lei compausats sintetics ò artificiaus venguèron preponderants. Aquela situacion perdura encara a l'ora d'ara.

Categorias terapeuticas e accions

Lei diferents tipes d'accions

Lei medicaments pòdon aver d'efiechs diferents sus l'organisme. Plusors tipes d'accions son donc identificats :

• una accion substitutiva consistís a portar a l'organisme un element nutritiu ò fisiologic deficient (vitamina C, metadona, etc.).
• una accion per reproduccion dirècta ò indirècta deis efiechs d'una substància naturala. Dins aqueu cas, lo medicament reprodutz ò estimula una foncion cellulara, una foncion organica ò transmission d'un inflús nerviós.
• una accion per antagonisme dirècte ò indirècte deis efiechs d'una substància naturala. Dins aqueu cas, lo medicament bloca parcialament ò totalament una foncion cellulara ò organica.
• una accion mecanica. Per exemple, es lo cas de l'òli de parafina utilizada per favorizar lo transit digestiu.
• una accion sus de procès metabolics (modificacion de la permeabilitat cellulara, modificacion de la reactivitat d'una populacion de cellulas, etc.).

Lei categorias terapeuticas

Lei medicaments son classats au sen de categorias terapeuticas en foncion de seis efiechs. Lei pus importantas son :

• leis anestesics que permèton de suprimir lei sensacions, especialament la dolor. Aguèron un ròtle revolucionari dins l'istòria de la medecina en permetent lo desvolopament dei metòdes cirurgicaus modèrnes.
• leis analgesics que suprimisson la sensibilitat a la dolor e leis antalgics que permèton de demenir la dolor.
• lei sedatius qu'entraïnan una depresssion dau sistèma nerviós centrau per permetre una relaxacion, una reduccion de l'ànsia, una somnoléncia, un ralentiment de la respiracion e una demenicion dei reflèxs.
• leis antidepressius permèton de luchar còntra la depression.
• leis ansiolitics permèton de luchar còntra l'ànsia.
• lei psicotropics son un ensemble de substàncias, relativament divèrsas, destinadas a combatre lei malautiás mentalas.
• leis antibiotics que permèton d'atacar e de destrurre lei bacterias.
• leis antiviraus que permèton de blocar lei cicles de reproduccion dei virús.
• leis antiretroviraus que permèton de blocar lei cicles de reproduccion dei retrovirús, una categoria particulara de virús que compren d'agents patogèns coma lo virús de l'immunodeficiéncia umana.
• lei diüretics que favorizan la secrecion d'orina. Demenisson tanben la tension.
• leis antidiüretics que produson l'efiech opausat dei diüretics, es a dire que demenisson la secrecion urinària.
• lei laxatius que permèton d'accelerar lo transit digestiu.
• leis antipiretics que permèton de luchar còntra leis estats febrós e divèrsei tipes d'inflammacions agudas.
• leis anti-istaminics que permèton de luchar còntra leis allergias.
• leis anti-inflamatòris que permèton de luchar còntra leis inflammacions.
• lei broncodilatators que permèton de dilatar lei bronquis.
• lei vasopressors qu'entraïnan una aumentacion de la pression arteriala.

Substàncias activas e excipients

Articles detalhats: Substància activa (medicament) e Excipient.

Un medicament es compausat de dos tipes principis de substàncias^[9]. Lo premier son lei substàncias activas que son tanben dichas principis actius. Dins lo lengatge corrent, aquelei compausats son egalament sovent dichas medicaments. Lo segond tipe de substàncias son leis excipients.

Lei substàncias activas son constituïdas d'unz quantitat de produch actiu, la dòsi, aguent un efiech farmacologic demostrat e un interès terapeutic egalament demostrat clinicament. Leis excipients son de substàncias auxiliaras farmacologicament inèrtas que sèrvon a la formulacion de la forma galenica ò que son destinats a permetre una absorpcion per l'organisme. L'objectiu de la formulacion es de presentar lei substàncias activas sota una forma determinada, generalament la pus adaptada a la presa dau medicament. Per exemple, s'utiliza l'amidon per liberar una substància solida eissucha dins l'estomac. Dins aquò, en foncion deis individús, leis excipients pòdon aver d'efiechs farmacologics ò d'efiechs segondaris. Aquò es fòrça important quand un pacient deu cambiar de medicaments, per exemple durant un passatge dau medicament princeps au medicament generic, car leis excipients pòdon cambiar.

Principi de bioequivaléncia

Article detalhat: Bioequivaléncia.

Dos principis actius son dichs bioequivalents se, per un meteis grop d'individús, seis efiechs terapeutics son estimats biologicament equivalents. Aquela nocion tèn un ròtle centrau en farmacologia car de variacions pòdon rapidament aparéisser. Per exemple, de diferéncias au nivèu dei caracteristicas fisicas dei substàncias activas (estructura cristallina, talha dei cristaus, etc.) ò dei caracteristicas de formulacion (excipients, compression de la matèria, etc.) pòdon modificar d'un biais important leis efiechs de dos medicaments contenent la meteissa quantitat dau meteis principi actiu.

La nocion de bioequivaléncia es importanta per lei medicaments generics. Lei fabricants dèvon mostrar una bioequivaléncia a respècte dau medicament princeps per obtenir una reconoissença coma generic. La bioequivaléncia es egalament importanta per modificar lo mòde de presa d'un medicament ò sa posologia. Dins aquelei cas, aqueu cambiament deu tanben mostrar sa bioequivaléncia a respècte dei mòdes de presa ò de la posologia de referéncia.

Prescripcion, dispensacion e presa

Ordenança medicala de 1831.

Tradicionalament, lei medicaments son prescrichs per lei mètges e desliurats per lei farmacians. Pasmens, lei diferéncias son nombrosas entre lei diferents país. En Occitània Granda, lei medicaments son classats en foncion de lor caractèr toxic, estupefiant ò psicotropic. Lei substàncias que presentan ges de risc per lo pacient pòdon èsser crompadas sensa ordenança medicala. En revènge, lo rèsta necessita una prescripcion escricha que detalha precisament lei quantitats de desliurar durant un periòde definit. Quand totei lei medicaments prevists son estats donats au pacient, una prescripcion novèla es necessària per tornar obtenir de medicaments. De restriccions suplementàrias existisson per lei medicaments reservats a un usatge espitalier, per lei medicaments que pòdon èsser prescrichs unicament per certanei mètges (mètges espitaliers ò especialistas) e per lei medicaments d'excepcion (substàncias fòrça onerosas que son l'objècte d'un seguit especiau).

Desvolopament e susvelhança

Desvolopament

Lo desvolopament dei medicaments modèrnes es un procès lòng que dura entre 10 e 15 ans. Requièr tanben d'investiments importants, generalament superiors a un centenau de milions d'èuros. Comença a partir dei recèrcas menadas sus lei substàncias activas per identificar de compausats susceptibles de venir un medicament. Lei metòdes utilizats son divèrs e un apròchi pluridisciplinari es sovent privilegiat (modelizacion informatica, crivelatge, observacion de medecinas tradicionalas, estudi dei caracteristicas dei plantas e dei susbstàncias naturalas, observacions clinicas, etc.). Un brevet es alora depausat per protegir lei drechs intellectuaus dau descobreire de la substància, generalament una companhiá farmaceutica. Aquela proteccion dura 20 ans, mai en causa dei somas engatjadas per crear un medicament novèu, es possible d'obtenir una exclusivitat comerciala suplementària dins mai d'un cas.

Leis etapas seguentas son aquelei de l'estudi de la substància sus d'organismes vivents. Aquò comença amb d'experiéncias sus de microorganismes in vivo e s'acaba amb d'assais in vivo sus d'animaus vivents. Aquò necessita ansin de realizar d'assais sus de mamifèrs coma de rosigaires, de pòrcs (animaus biologicament similars a l'èsser uman) e de primats^[10]. Aqueleis assais son fòrça reglementats en causa d'escàndols (experiéncias inutilas, experiéncias crudèlas, etc.), mai son encara necessari per estudiar leis efiechs d'un principi actiu.

Après lor validacion, la recèrca se concentra sus la concepcion de la forma galenica pus adaptada. Una forma orala biodisponibla e establa es preferida car sa presa es pus simpla per lei pacients. Pasmens, aquò es pas totjorn possible. Puei, un còp la forma galenica definida, la darriera etapa de desvolopament es aquela deis assais clinics sus l'èsser uman.

Assais clinics

Article detalhat: Assais clinics.

Imaginats tre l'Antiquitat, leis assais clinics permèton d'avalorar l'eficacitat d'un medicament e seis efiechs segondaris. Leis assais modèrnes son fondats sus un apròchi scientific e estatistic que foguèt desvolopat a partir deis ans 1920. Après la Segonda Guèrra Mondiala, una part etica i foguèt aponduda per enebir leis experiéncias immoralas^[11]. En particular, l'acòrdi « esclairat » deis individús participant ais assais es indispensable.

Après leis estudis preclinics aguent permés de definir la forma dau medicament, leis assais clinics son organizats en quatre etapas principalas. La fasa I es destinada a verificar l'innocuitat dau produch. Es normalament menada amb 20 a 80 volontaris sans e deu permetre d'establir la dòsi minimala activa, lei dòsis maximalas tolerablas (per d'injeccions creissentas ò repetidas). Aquò dura sovent quauquei mes e permet de modelizar la farmacocinetica de la molecula e de determinar lei velocitats d'absorpcion, de metabolizacion, de distribucion au sen dei diferents teissuts e d'eliminacion per l'organisme^[12]. Pasmens, aqueu procès es impossible per leis antibiotics, leis anticancerós, leis ormònas, etc. Dins aqueu cas, la fasa I es realizada amb la fasa II sus de pacients vertadiers.

La fasa II consistís a determinar la dòsi optimala dau medicament e seis efiechs indesirables a partir d'observacions realizadas sus de malauts vertadiers (sovent mens de 500). Dura quauquei mes a quauqueis annadas. Leis estudis son randomizats e contrarotlats. Per aquò, un premier grop receup generalament lo medicament experimentau e un autre lo tractament de referéncia ò un placebo. Un tiratge au sòrt permet d'atribuïr lei pacients a un dei dos grops e ni lei malauts ni lei cercaires sabon cu receup lo tractament experimentau. La fasa III es una extension de la fasa II. Son objectiu es de demostrar l'eficacitat dau tractament. Aquò necessita sovent d'assais sus de miliers de personas. En cas de succès, una demanda d'autorizacion de mesa sus lo mercat (AMM) es demandada. Son obtencion permet de comercializar lo medicament.

La fasa IV es un trabalh lòng destinat a identificar leis efiechs segondaris e lei complicacions rars ò tardius^[13].

Eficacitat e avaloracion

L'eficacitat e l'avaloracion d'un medicament tèn còmpte de plusors paramètres coma lo rapòrt benefici-risc, deis efiechs segondaris e paradoxau, deis interaccions e dei còntra-indicacions. L'element centrau d'aquelei dimensions es la relacion entre leis efiechs segondaris e la malautiá sonhada. Lo rapòrt benefici-risc es la comparason dau risc engendrat per un tractament amb sei beneficis eventuaus. Aquò necessita de tenir còmpte deis efiechs cumulatius e deis estats particulars dei pacients. Per exemple, una femna prens e son fètus son pus sensibles ai medicaments que la populacion generala.

Leis eveniments indesirables d'un medicament son l'ensemble deis efiechs nefasts, immediats ò diferits, entraïnats per la presa d'un medicament. Son fòrça divèrs. Lei pus frequents son pauc grèus, mai pòdon complicar la vida dau pacient (nausèas, diarrèas, etc.). Pasmens, leis eveniments indesirables grèus, lei reaccions anafilacticas e leis efiechs paradoxaus son pus problematics. Leis interaccions medicamentosas resultan de la presa de plusors medicaments (ò de còps de substàncias contengudas dins l'alimentacion). Aquò pòu aver d'efiechs variats. Dins lei cas positius, una sinergia aumenta l'eficacitat dei medicaments. Pasmens, dins lei cas nefasts, aquò pòu aver de consequéncias grèvas per la vida dau pacient. Plusors mecanismens son responsables d'aqueleis interaccions, mai l'estudi dau foncionament dau fetge, especialament dei citocròmes P450, i ocupa una plaça centrala.

La susvelhança d'aquelei problèmas (farmacovigilància) necessita de dispositius especializats per detectar e identificar leis efiechs segondaris ò indesirables. Aquò permet de metre a jorn lei donadas relativas au rapòrt benefici-risc e lei còntra-indicacions. Se d'efiechs negatius importants son descubèrts, aquò pòu menar au retirament de l'autorizacion de comercializacion dau medicament.

Economia

Article detalhat: Industria farmaceutica.

La fabricacion e la venda de medicaments es a l'origina de l'industria farmaceutica, un important sector economic encargat de menar leis activitats de recèrca, de fabricacion, de comercializacion e de seguit dei medicaments destinats a la medecina umana e veterinària. Apareguda dins lo corrent dau sègle XIX, se desvolopèt d'un biais important durant l'entre doas guèrras gràcias a l'introduccion de la produccion de massa dins lo domeni dau medicament. Concentra uei la màger part dei mejans permetent d'assegurar aquelei pretzfachs en despiech dau mantenement d'estructuras e de companhiás publicas dins plusors país. En 2020, sa chifra d'afaires èra de 1 228 miliards de dolars.

Aquela preponderància de companhiás privadas explica l'importància dei questions de proprietats intellectualas dins la recèrca sus lei medicaments. En causa dau còst de desvolopament d'un medicament novèu, leis accionaris cèrcan un retorn sus lor investiment. Aquò permet de recèrcas importantas sus lei malautiás e lei patologias supausadas rendablas, mai es egalament l'objècte de criticas en causa de sa manca d'eficacitat per estudiar lo rèsta dei malautiás e en causa de divèrsei derivas (veire aicí dessota).

Problèmas engendrats per lei medicaments modèrnes

Lei medicaments actuaus son l'objècte de criticas nombrosas. La màger part es la consequéncia dei limits de l'industria farmaceutica modèrna que favorizan la consumacion, lei problèmas d'accès, la produccion de medicaments pas ò pauc eficaç (e de còps perilhós) e lei pollucions environamentalas.

Problèmas d'accès e subreconsumacion

En causa d'una complexificacion creissenta dei moleculas activas, lo còst dei medicaments pus recents es sovent important. Aquò limita l'accès d'una part de la populacion a sei principis actius. Per resòuvre aqueu problèma, fòrça Estats desvolopats an creat de sistèmas d'accès ai medicaments pus onerós que son finançats per d'impòsts. Leis individús aguent de revenguts sufisents pòdon tanben contractar una assegurança permetent de mutualizar lei riscs. Aqueleis organizacions son pas totjorn eficaç, mai permèton generalament un accès minimom ai medicaments. Pasmens, lor còst es sovent important e lei país paures pòdon pas metre en òbra de politicas d'aqueu tipe. Fòrça regions dau monde an donc pas ò pauc accès ai medicaments car pòdon pas lei crompar. De país coma Sud-Africa decidèron de crear de laboratòris publics per produrre de medicaments sensa tenir còmpte de questions de brevet, mai aqueu sistèma crèa de problèmas juridics potencialament grèus. De mai, se lo còst de la recèrca e desvolopament es pas suportat per aqueleis estructuras, demòran lo còst de la produccion.

Dins lei país desvolopats, l'existéncia de sistèmas permetent de pagar la crompa de medicaments per leis individús favoriza tanben una subreconsumacion. Una premiera consequéncia negativa es l'aumentacion dau còst generau deis estructuras d'assegurança sociala. Una segonda consequéncia es la pèrda d'eficacitat de certanei substàncias, especialament leis antibiotics, car leis agents patogèns s'adaptan ai medicaments. Enfin, la subreconsumacion agrava lei fenomèns de pollucion medicamentosa dins la natura.

Medicaments ineficaç ò perilhós

En causa de l'importància economica dau sector farmaceutic, fòrça medicaments ineficaç ò perilhós son mantenguts en circulacion. Per exemple, en 2024, la revista Prescrire aviá identificat 88 medicaments perilhós autorizats e comercializats en França^[14]. Pasmens, leis interès dei multinacionalas de l'industria farmaceutica sufison pas a explicar l'utilizacion continua d'aquelei substàncias. La manca de mejans ò de volontat deis autoritats de susvelhança, la dificultat de demostrar lei riscs estacats a un principi actiu, lei costumas de prescripcion dei mètges e la demanda dei pacients desirós de gardar un tractament que sembla de foncionar son egalament d'elements importants.

De còps, aquelei problèmas de contraròtle entraïnan d'escàndols sanitaris. Un dei cas pus coneguts es aqueu dau talidomida, un sedatiu qu'aviá d'efiechs teratogèns grèus. En quatre ans d'utilizacion, entre 1957 e 1961, 20 000 cas de malformacions congenitalas foguèron recensats dins lo monde. Aquel afaire foguèt a l'origina d'una part importanta dei reglementacions modèrnas. Pasmens, aqueu quadre juridic empachèt pas d'escàndols pus recents coma aqueu dau Mediator (1 600 a 2 100 mòrts en França^[15]), de la Depakine (20 000 malformacions congenitalas au Reiaume Unit^[16]) ò la crisi deis opioïdes estatsunidenca (722 000 mòrts entre 1999 e 2022^[17]).

Conservacion e perempcion

Lei medicaments dèvon èsser conservats dins d'endrechs eissuchs e frescs. Lei salas d'aiga ò lei cosinas son ansin de luòcs fòrça inadaptats car l'umiditat i es importanta. Fòrça substàncias a de règlas de conservacion pus estrictas car son sensiblas a la temperatura. Per exemple, divèrseis antibiotics dèvon èsser gardats a l'interior d'un refrigerator. Enfin, fau nòtar que lei medicaments an una data de perempcion. Son respècte es fòrça important per leis antibiotics, mai de moleculas pòdon demorar activas durant mai de 20 ans^[18]. Pasmens, l'utilizacion de medicaments perimits es fòrça desconselhada en causa dei riscs d'intoxicacion. En certanei país, d'organizacions son encargadas de lei collectar, de verificar lor eficacitat e de destrurre lei compausats perilhós. Dins aquò, d'organizacions criminalas organizan tanben de trafecs de medicaments perimits, especialament dins lei regions pauras.

Pollucions medicamentosas

Lei principis actius ò sei residús son una importanta causa de pollucion, mai que mai de l'aiga e dei sòus, en causa deis excretats d'umans ò d'animaus tractats (orina, excrements, peu, etc.). Lei consequéncias d'aquelei substàncias son rarament conegudas d'un biais precís en causa dau nombre tròp important de substàncias activas comercializadas. Pasmens, leis ormònas e lei perturbators endocrinians pòdon aver d'efiechs grèus coma lo desvolopament de teissuts femèus dins lei gonadas deis individús mascles^[19].