Menèrba (Lengadòc)

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Menèrba (Lengadòc)
Remove ads

Menèrba (Minerve en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon. Capitala istorica de Menerbés, es uèi situada dins lo Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc. Fa partida dels "Vilatges mai polits de França"[1].

Pels articles omonims, vejatz Menèrba.

Vilatge d'Occitània
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads

Lo gentilici es menerbés -esa[2]. (de verificar : s'agís d'un usatge provençal).

Remove ads

Geografia

Thumb

Lo vilatge medieval es quilhat subre un puèg rocós isolat per doas ribièras, Cessa al sud e Brian al nòrd. L'aiga a cavat lo calcari e atal, a format de canhòns estreches. Lo vilatge es quilhat sus un esperon a la confluéncia del dos rius. Abans d'arribar al pè del vilatge, Cessa travèrsa dos ponts naturals, lo pont grand (long de 228m e naut de 6 m a 28 m) , e lo pont pichon ( long de 126 e naut de 15 m)[3]. A l'entorn de Menèrba s'espandisson los causses, replanats calcaris traucats de baumas, d'avencs, de galariás e asclats de falhas e de diaclasas.

Thumb
Comunas a l'entorn.
Remove ads

Toponimia

Las fòrmas ancianas son : ante kastro Minerba en 873, de castello Minerba, cap a 1002, Wilhermo de Minerba, de Minerba en 1127, ecclesiae S. Stephani Minervae en 1135, de Minerba en 1146, 1165, de Menerba en 1351, a la fin del sègle XIV, Menerbe, Minerbe en 1487, Ménbe en 1518, Minerbe, Minerbes en 1609, Minerve en 1740-60 e en 1770 (mapa de Cassini)[4].

Segon la majoritat dels toponimistas, Menèrba èra un luòc de culte galloroman; Menèrba ven del nom latin de la divessa Minerva, divessa de l'intelligéncia, de la saviesa e de las arts[5],[4].
Segon Jean-Pierre Chambon dins sas Notes étymologiques et philologiques [ref. insufisenta] « Cal faire remarcar que la tradition purament populara del toponime MINERVA es minoritària dins la tradicion escrita (Menerba 1351) e que lo toponime foguèt tornat latinizar après 1609 e abans 1740-1760, es a dire jos l'influéncia de frm. Minerve » (traduccion). Ni lo latin Mĭnerva, ni lo betacisme, fenomèn necessàriament tardiu en Menerbés, explican pas las fòrmas latinas o occitanas ambe -b-. Per un fenomèn semblable de dobte sus la tradicion toponimica en relacion ambe una divesse romana, i a lo cas de Dièna.

Remove ads

Istòria

A l'Edat Mejana, la ciutat de Menèrba es potenta. Mas, al mes de junh de 1210, los crosats arribèron per combatre l'eretgia catara. La plaça es jutjada inconquistabla, Simon de Montfòrt installèt quatre catapultas (la mai coneguda se sonava "la Malvesina") e comencèt de bombardar intensivament la vila. A la fin del mes de julhet, al mièg de las roïnas, los estajants se rendèron, vencits per la calor, la set, las malautiás. Cent quaranta perfièches, que vòlián pas abjurar lor fe, foguèron cremats. Per ne saber mai se pòt agachar la vidèo del CRDP de Tolosa (en occitan). Aquela istòria inspirèt Leon Cordas, nascut a Menèrba, qu'escriguèt en 1984 un drama sonat Menèrba 1210 . En 1984 foguèt jogat sul sit[6].

Article detalhat: Sètge de Menèrba.

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 132, totala: 133
179318001806182118311836184118461851
395 403 403
185618611866187218761881188618911896
- - - - 266 - - - -
190119061911192119261931193619461954
- - 235 - - - - - -
196219681975198219901999200620072008
138



Cercar
111
116
119
122
123
20092010
125
126
130
131
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 112 abitants e la densitat èra de 4,02 ab/km².
Remove ads

Luòcs e monuments

Thumb

La candela : pan de muralha del castèl del sègle XIIIen

La glèisa Sant Esteve : sègles XIen e XIIen. S'i trapa un autar de marbre blanc, un dels mai ancians en França, datat de 456

La pòrta dels templièrs, carrièra dels martirs

La barbacana

La colomba : escultura de Jean-Luc Séverac, monument per la patz en remembrança dels catars victims del lenhièr de 1210

La Malvesina : còpia del trabuc mai potent del sètge de 1210,

Lo musèu Hurepel : prepausa de dioramas (figurinas d'argila mesas en scena) que contan l'epopèa catara.

Lo musèu d'arqueologia e de paleontologia : s'i trapan las pèças trobadas dins Brian coma de trilobits de 500 milions d'annadas que son los fossils los mai vièlhs de França. Son tanben expausats d'òsses de dinausaures.

Remove ads

Personalitats ligadas amb la comuna

Leon Còrdas

Veire tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads