Mitologia basca
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La mitologia basca (Euskal mitologia) es l'ensemble dels mites d'origina basca arribats fins a nosaltres. Cristianizats tardierament, los Bascs adoravan las fòrças naturals coma lo solelh, la luna, l'aire, l'aiga, los monts, los bòscs, aqueles prenent de formas umanas. Sus las estelas redondas dels cimentèris bascs figuran encara sovent lo solelh, la luna e d'estelas. De cresenças actualas poirián venir del Paleolitic[1].
Remove ads
Presentacion generala
Lo personatge principal de la mitologia basca es Mari, divinitat femenina, que representa « la natura ». Li es associat Sugaar, « lo dragon mascle » (vejatz tanben Erensuge), representacion de las colèras del cèl, trons e auratges.
Tanben existís d'autras fòrças naturalas coma lo solelh, Egu, Eguen o Ekhi, que caçava las fòrça de las tenèbras (la crotz basca seriá un sombòl solar coma la svastika) e la luna, Hil o Ilargi, qui sorgís del mond ocult, de l'escur e de la mòrt e qu'es sovent presentada amb un destral e los instruments de la filaira.
Tanben existís d'èssers intermediairis entre òmes e dieus, los Basajaunak, « senhors del bòsc », peluts e terriblament fòrts, mena de gènis benefics qu'aparan los trpèls e gardan los secrets de l'agricultura. De legendas los assimilan e d'enfants de l’ors e de la femna. Los Basajaunak, los seinhors salvatges, e los « Mairiak » o « Jentilak », de gigants pagans, son considerats coma essent los bastissors de dolmèns e cromlecs del Bascoat. Aqueles gigants e lor divesa Mari aurián desaparegut amb l’arribada del cristianisme segon la legenda de Kixmi[2].
Avent ara pas mai d'influéncia vertadièra, son considerats per fòrça gents coma de contes fantastics.
Remove ads
Arbre genealogic de la mitologia basca
| Princessa de Mundaka  | Sugaar  (Fuòc, sèrp) | Mari (Divesa) | Amalur _-_Midjourney_AI_bertsioa.png) (La Tèrra Maire) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Jaun Zuria (Senhor dels Bascs) | Mikelats (Esperit marrit) | Atarabi (Esperit bon) | Eguzki Amandre (La grand maire solelh) | Ilargi Amandre (La grand maire luna) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Amilamia (Benfasenta) | Urtzi (Dieu del cèl) | Basajaun (Senor del bòsc) | Basandere (Dama del bòsc) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Laminak (Pichon èssers fantastics) |  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Remove ads
Tèrmes especifics a la mitologia basca
Los tèrmes seguents apartenon a la mitologia basca:
A
- Aari: llo marran
- Aatxe, Ahatxe: lo vedèl
- Aidegaxto, Aide-gaizto: lo cèl marrit
- Aide, Aideko, Aidetikako: aire, aquel de l'aire
- Aker: boc
- Akelarre: la landa del boc
- Akerbeltz: lo boc negre
- Alarabi o Alabarri: ciclop. Autre nom Tartaro
- Amabirgina Arri: la pèira de la verge Maria
- Amilamia: creatura fantastica en general presentant un còs de femna e de pés palmats.
- Anboto: mont ont viu Mari, la divesa dels Bascs
- Andra Mari: la dama Mari
- Andre Mari, Andere Mai: Dama Mari
- Anxo, Antxo o Ancho : ciclop. Autre nom Tartaro
- Ardi: feda
- Argi: lutz
- Argiduna: aquel que ten la lutz
- Arpe: balme
- Arpeko Saindu: lo sant de la balma
- Arrosa, Arrosako Birgina:
- Atarrabi: un dels filhs de Mari
- Autzek:
B
- Basajaun: lo senho salvatge, lo senhor del bòsc<
- Basandere: la dama salvatja, femna del BasaJaun
- Begizko: la guinhada marrida
- Behigorri o Beigorri: la vaca roja
- Belagile: masc en soletin
- Beldur aize: lo vent que fa paur
- Berezko: çò qu'es inevitable
- Beste Mutilak: l'autre jovent
- Betadur: la fòrça magica
- Betizu: vaca salvatja
- Bide: camin
- Bildur aize: vent espaventós
- Birao: gèni que se pren qualcun, quicòm
- Buruko: traversièr
C
- La letra C existís pas dins l'alfabet basc. Es remplaçat per la K. Ch es representat per la X.
D
- Damatxo:
- Debru: diable
E
- Eate, Egata, Ereeta o Erots: gèni de la tempèsta
- Egoi: vent del sud
- Egu, Eguen: jorn
- Eguberri: Nadal
- Eguzki: solelh
- Eila Lamia:
- Ekhi: solelh (en soletin)
- Eluaso:
- Erensuge: sèrp mascle, dragon (I a pas de H).
- Erio: mòrt (mot venent de eriotza que significa tanben "agonia")
- Erle: abelha (animal sagrat pels Bascs)
- Errege Xalomon: un dels noms del caçaire errant
- Erutu:
- Eskeko: almònia
- Etsai: diable
- Etxajaunak: los mèstres d'ostal
- Etxe: ostal
- Etxekoandere: mestresa d'ostal
- Etxekoanderen baratza: jardin de la mestresa d'ostal
- Eza: la negacion
- Ezizen: chafre
F
- Famerijelak:
- Frakazar:
G
- Gabonzuzi: Pegon de Nadal
- Gaizkiñ, Gaizkine: gèni marrit
- Gaiztoak: los marrits
- Galtxagorri: diablotin (personatge amb de cambas de boc amb pels ros li fasent coma de bragas roja)
- Gari: Blat
- Gauargi: lutz de la nuèch
- Gaueko: aquel de la nuèch
- Gerixeti: Ombra
- Gizotso: Òme lop
- Gorri txiki : Pichon roge
H
I
- Idetargi:
- Idinarru: pèl de buòu
- Idittu, Iditxu: gèni nocturn
- Iduski-saindu: sant solelh
- Ieltxu: gèni nocturn
- Igitai: volam
- Ihizi: animal salvatge
- Ilargi Amandrev: luna maire
- Ilazki: luna
- Ilbide: camin dels mòrts
- Illargibelar: èrba lunara
- Illerri: cimentèri
- In:
- Inguma: gèni malefic
- Inko: Dieu
- Intxitxu: divinitat vivent dins de balmas
- Iñusturi: tron
- Iratargi:
- Iratxo: fadet associat a la falguièra
- Iraunsuge: la sèrp, dragon
- Irel:
- Ireltxu:
- Irelu:
- Iretargi:
- Iritxu:
- Iruztargi:
J
- Jainkoaren Begi: l'uèlh de Dieu
- Jarleku: luòc ont se sèire
- Jaun Zuria: senhor blanc
- Jaunagorri: lo senhor roge
- Jentilak: los Jentil[3]
- Jentilarri: pèire dels Jentil[3]
- Jentileio: fenestra dels Jentil[3]
- Jentiletxe: ostal dels Jentil[3]
- Jentilzubi: pont dels Jentil[3]
- Jentilzulo: balma dels Jentil[3]
- Jinkoa: dieu (en soletin)
K
- Kixmi: Monin en basc, designava tanben lo Crist a l'epòca dels Jentilak.
- Kurri-kurri: nom d'un Mairu o d'un Jentil
- Kutun: amulet
L
- Labatz: cremalh
- Lainaide: bruma, tuba
- Lainogaixto: nèbla. Autre nom Aidegaxto
- Lamiak o Laminak: creaturas fantasticas en general presetant un còs de femna e de pés palmats
- Lamiña: fadet (sovent feminins) vivent près de l'aiga
- Lanabes: aisinas
- Latsai: palhassa
- Latsari: demorança dels Lamiñak
- Lauso: bruma, tuba
- Legor: esteril
- Lerensuge: autre nom per designar lo dragon
- Lezekoandrea: autre nom per designar la divesa Mari
- Lur, Lurbira: tèrra
- Lezekoandrea: autre nom per designar la divesa Mari
M
- Maidalena: Magdalena
- Maide: gèni nocturn
- Mairi: èsser subrenatural en Bassa Navarra
- Mairu: gigants, sovent associats als laminak
- Mairubaratzav: jardin de Mairu
- Maju>: espos de la divesa Mari. Autre nom Sugaar.
- Mamarro:
- Mamur: gènis pichons, minusculs
- Mari: divesa dels Bascs
- Maya: autre nom per designar Mari
- Martin Txiki, San Martiniko: Sant Martin, lo panaire dels secrets de Basajaun
- Maru>: personatge legendari
- Maruelexea: glèisa de Maru
- Mateo-Txistu: Mateo lo txistulari (jogaire de flaüta)
- Mendikote: naut que domina Albistur
- Mikelats: autre filh de Mari, fraire de Atarrabi
- Mirokutana: gèni nocturn pareissent a un can
- Mozorro: insècte, masqueta, persona desguizada, espavantalh
- Mugaarri: bòrne, pèire termièra
N
O
- Odei: tron. Veire tanben Odai, Odeiaixe, Ortz, Urtz, Ortzi, Ostri, Urtzi, Ortzilanoa
- Odei: tron,
- Odeiaixe: vent de tron: vent menant lo tron
- Ogi: pan
- Oiarzun: resson
- Oilar: gal
- Oinazkar: lhauç, fólzer
- Oiulari, Oihulari: cridaire
- Ola: farga
- Olentzero, Olentzaro: carbonièr qu'anóncia als Bascs l'arribada del Crist (es lo Paire Nadal basc, de fach lo solstici d'ivèrn)
- Oñaztura: fólzer
- Oneztarri: fólzer, pèira de fólzer
- Opari: ofèrta
- Orrazi: penche
- Ortz, Urtz: tron
- Ortzi, Ostri, Urtzi: variantas de tron
- Ortzilanoa: nívol de tron (aquel que mèna le tron)
- Ostadar: arc del cèl
- Ostebi: pluèja celèsta
P
- Pagomari: dama fau
- Patuek: (plural de Patu) gènis extraordinaris
- Prakagorri: aquels de las bragas rojas
S
- Sagartzi harrikatze: lapidacion du pomièr
- Saindi-Maindi:
- Sakre: damne, imprecction
- Samiel: contraccion de Sant Miquèl
- San Martin txiki: Sant Martin lo pichon
- Sanadrian: Sant Adrian
- Sandailli: Sant Eli
- Sorgin, Sorgiña: bruèissa, la bruèissa
- Sorginetxe: ostal de Sorgin (masc)
- Sorsain: Sorgin gaita
- Su: fuòc
- Suarri: pèira de fuòc
- Sugaar: dragon, sèrp mascla, tanben espos de la divesa Mari
- Sugoi: autre nom del dragon, tanben espos de la divesa Mari
- Sukalde: cosina
- Superlaur: cauna larga
T
- Tartaro, Tartalo, tarto: gigant ciclòp, personatge de fòrça contes, mai tard confondut amb lo senhor salvatge, Basajaun
- Tella: teule
- Torto: varianta del nom Tartaro
- Txaalgorri: vedèl roge
- Txilin: capana, esquila
- Txingar: brasa, carbon ardent
U
- Ubeltesov: divinitat de la region d'Oiartzun
- Ubendua: marca daissada per un gèni
- Ujanko'':
- Ur: aiga
- Urgeldi: lòna, potz
- Urre: aur
- Urtats, Urteberri: An nòu
- Urtezaar: An vièlh
- Urtzi: dieu cèl tron
X
Y
- La letra Y existís pas dins l'alfabet basc. Es remplaçat per la I o J que se pronóncia coma la I.
Z
Remove ads
Notas e referéncias
Annèxe
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads