Pacte de Locarno
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Lo Pacte de Locarno (ò leis Acòrdis de Locarno) son un ensemble d'acòrdis internacionaus concluts durant una conferéncia organizada en Soïssa dau 5 au 16 d'octòbre de 1925. Reüniguèt principalament Aristide Briand (França, Austen Chamberlain (Reiaume Unit), Benito Mussolini (Itàlia), Gustav Stresemann (Alemanha) e Émile Vandervelde (Belgica), Edvard Benes (Checoslovaquia) e Aleksander Skrzynski (Polonha). Adoptèron divèrsei mesuras destinadas a renforçar la patz en Euròpa e l'aplicacion dei principis fondators de la Societat dei Nacions :
- França, Belgica e Alemanha reconoguèron sei frontieras mutualas.
- lo recors ais armas per França èra considerat coma legitim en cas de reocupacion de la zòna desmilitarizada de Renània per Alemanha.
- l'arbitratge èra obligatòri entre Alemanha, França, en Belgica, Polonha e Checoslovaquia en cas de conflicte.
- Alemanha refusèt de reconóisser lei frontieras de Polonha e de Checoslovaquia mai acceptèt de pas lei violar.

En cambi de la ratificacion d'aqueleis acòrdis, Alemanha obtenguèt l'evacuacion de la zòna de Colonha e un sèti permanent a la Societat dei Nacions.
Lo Pacte de Locarno foguèt un episòdi important de la diplomacia pacifista de l'entre doas guèrras. Pasmens, foguèt rapidament minats per la [[crisi economica de 1929. Foguèt definitivament annulat per Adolf Hitler en 1936 amb la remilitarizacion de Renània.
Remove ads
Liames intèrnes
Bibliografia
- (en) Jon Jacobson, Locarno diplomacy: Germany and the west, 1925–1929, Princeton University Press, 1972.
Nòtas e referéncias
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads