Pena (Tarn)

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Pena (Tarn)
Remove ads

Pena[1],[2],[3],[4] (Penne en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Tarn e de la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Pels articles omonims, vejatz Pena (omonimia).
Vilatge d'Occitània
Faits en brèu PenaPenne, Descobridor o inventaire ...
Remove ads

Geografia

Penjat a un puèg rocassut que tresplomba la riba esquèrra d'Avairon, lo vilatge vièlh de Penna es dominat per las roïnas de son castèl.

Perimètre del territòri

Toponimia

Lo nom es atestat Penna, cap a 1070 segon Dauzat, cap a 1109 segon Negre. Lo mot occitan pena a lo sens de « puèg mai o mens ponchut, ròc, pinacle, cresta de montanha, cima, acrin, montanha », mas es d'origina diferenta segon los autors : de penna, mot prelatin, probablament ligur, per Dauzat e Rostaing [5],[6], d'una basa pre-indoeuropèa *penna, segon Astor (citat per Bénédicte Boyrie-Fénié). Cossí que siá, es un oronime d'origina prelatina [7]. Xavier Delamarre explica que lo mot penno-, ambe un sens de « cap, extremitat », es gallés e a de correspondents dins las autras lengas celticas [8].

Remove ads

Protoistòria e istòria

Thumb
Belaròia de bronze de Pena - Museum de Tolosa
  • Dempuèi la mitat del sègle XIX, Jean-Baptiste Noulet escavèt l'espeluga dicha Lo Cosòl d'Armand a Pena, datant de l’Edat del Bronze. Los objèctes son conservats al Museum de Tolosa.
  • En 580, a l'epòca dels primièrs senhors de Pena, una glèisa foguèt bastida patronizada per sant Salvi, evesque d'Albi.
Thumb
Glèisa de Pena
  • Al sègle XII e XIII foguèt bastida la glèisa actuala, orientada a l'èst e integrada dins las fortificacions del vilatge. L'absida dominava lo valat que venguèt la plaça actuala.
  • En 1562, pendent las guèrras de religion, los protestants de Pena e aqueles de Montflanquin vinquèron Charry, un luòctenent de Montluc. Blasi de Montluc, al cap de l’armada reiala e dels catolics, prenguèt la vila e 700 protestants i foguèron massacrats, tanben las femnas qu'avián aparat la vila[9].
  • En 1568 lo cap dels protestants Felip de Rabastens prenguèt la vila demorada catolica. La glèisa foguèt en partida destruida[10].

Quand la patz religiosa tornèt, la glèisa foguèt restaurada dins l'estil gotic occitan. Una pòrta es alara dubèrta a l'èst sul valat uèi aterrit, e la glèisa cambièt d'orientacion cap a l'oèst.

Toponimia

Istòria

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Vaur; es ara del canton de Carmaux-2 Vallée du Cérou (en francés), doncas de Carmauç-2 Val de Seron .
Remove ads

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 578, totala: 593
179318001806182118311836184118461851
2 000 2 092 2 261 2 174 2 393 2 267 2 243 2 201 2 157
185618611866187218761881188618911896
2 150 2 053 2 021 1 883 1 826 1 754 1 693 1 566 1 512
190119061911192119261931193619461954
1 305 1 280 1 227 928 868 755 721 696 531
196219681975198219901999200620072008
535
504
515
507
516
522
548
552
556
566
20092010
559
571
563
579
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Remove ads

Luòcs e monuments

  • Vilatge medieval
  • Glèisa del sègle XIII dins las muralhas.
  • Espeluga de la Magdelena dels Albis.
  • Castelar dominant la val d'Avairon.

Personnalités liées à la commune

Noel Arnaud (escrivan e editor) comprèt son primièr ostal a Pena a la fin dels an 40. En primièr estivant, s’instalèt dins lo vilatge per i demorar fins a la sa mòrt en 2003.

Nòtas e referéncias

Veire tanben

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads