Província d'Anvèrs

From Wikipedia, the free encyclopedia

Província d'Anvèrs
Remove ads

La província d'Anvèrs, situada dins l'angle format per la bassa Escalda e la termièra neerlandesa, cobrís una superfícia de 2 867 km2 e sa populacion es de 1 600 000 abitants. Son mèstre‑luòc es Anvèrs (Antwerpen en neerlandés), sei vilas importantas son Leira e Malinas (respectivament Lier e Mechelen en neerlandés).

Faits en brèu Nom oficial, Administracion ...

Lo territòri de la província d'Anvèrs es larjament dominat per la metropòli, que son complèxe portuari ocupa la part mai granda di polders anversés (lo pòrt d'Anvèrs e son complèxe industriau son l’emplegador caporau de la província); mas es atanben una region de transit dei merças, d'una banda per lo pòrt d'Anvèrs, d'autra banda per lei relacions entre Belgica e Païses Basses.

Vers l'èst s'espandís la Campina ambé sei landas de brugas sobre de dunas continentalas (a Kalmthòut, per exemple); l'orticultura i es estada desvolopada ambé de culturas especializadas (particularament de majofas e de tomatas a Hoogstraten); al sud‑oèst, la region de Malinas a la pus granda cridada de merchat legumièr del país (Sint‑Kateljine Waver). La província a tanben quauques industrias repartidas sus l'ensemble del territòri, coma l'industria quimica e la construccion automobila a Anvèrs, Malinas e Westerlo.

Remove ads

Las 70 comunas e vilas de la província d'Anvèrs

1. Aartselaar
2. Anvèrs (Antwerpen) (vila)
3. Arendonk
4. Baerle-Duc (Baarle-Hertog)
5. Balen
6. Beerse
7. Berlaar
8. Boechout
9. Bonheiden
10. Boom
11. Bornem
12. Borsbeek
13. Brasschaat
14. Brecht
15. Dessel
16. Duffel
17. Edegem
18. Essen
19. Geel (vila)
20. Grobbendonk
21. Heist-op-den-Berg
22. Hemiksem
23. Herentals (vila)
24. Herenthout
25. Herselt
26. Hoogstraten (vila)
27. Hove
28. Hulshout
29. Kalmthout
30. Kappellen
31. Kasterlee
32. Kontich
33. Laakdal
34. Lierre (Lier) (vila)
35. Lille

36. Lint
37. Malle
38. Malines (Mechelen) (vila)
39. Meerhout
40. Merksplas
41. Mol (vila)
42. Mortsel (vila)
43. Niel
44. Nijlen
45. Olen
46. Oud-Turnhout
47. Putte
48. Puurs
49. Ranst
50. Ravels
51. Retie
52. Rijkevorsel
53. Rumst
54. Schelle
55. Schilde
56. Schoten
57. Sint-Amands
58. Sint-Katelijne-Waver
59. Stabroek
60. Turnhout (vila)
61. Vorselaar
62. Vosselaar
63. Westerlo
64. Wijnegem
65. Willebroek
66. Wommelgem
67. Wuustwezel
68. Zandhoven
69. Zoersel
70. Zwijndrecht

Remove ads

Istòria

Abans de venir lo departament francés de las Doas Nèthas, puèi una província bèlga en 1831, aquel territòri fasiá partida del ducat de Brabant. Una de sei vilas principalas, Malinas, celèbra per sas dentèlas e sas tapissariás, es, despuèi 1559, la residéncia del primat de Belgica. Malinas foguèt a l'epòca de Margarida d'Àustria la capitala di Païses Basses. Pas lònh de la vila se quilha lo fòrt de Breendonk, que, de 1940 a 1944, foguèt mudat per lis Alemands en camp de concentracion.

Remove ads

Presentacion pel viatjador

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads