Província d'Anvèrs
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La província d'Anvèrs, situada dins l'angle format per la bassa Escalda e la termièra neerlandesa, cobrís una superfícia de 2 867 km2 e sa populacion es de 1 600 000 abitants. Son mèstre‑luòc es Anvèrs (Antwerpen en neerlandés), sei vilas importantas son Leira e Malinas (respectivament Lier e Mechelen en neerlandés).
Lo territòri de la província d'Anvèrs es larjament dominat per la metropòli, que son complèxe portuari ocupa la part mai granda di polders anversés (lo pòrt d'Anvèrs e son complèxe industriau son l’emplegador caporau de la província); mas es atanben una region de transit dei merças, d'una banda per lo pòrt d'Anvèrs, d'autra banda per lei relacions entre Belgica e Païses Basses.
Vers l'èst s'espandís la Campina ambé sei landas de brugas sobre de dunas continentalas (a Kalmthòut, per exemple); l'orticultura i es estada desvolopada ambé de culturas especializadas (particularament de majofas e de tomatas a Hoogstraten); al sud‑oèst, la region de Malinas a la pus granda cridada de merchat legumièr del país (Sint‑Kateljine Waver). La província a tanben quauques industrias repartidas sus l'ensemble del territòri, coma l'industria quimica e la construccion automobila a Anvèrs, Malinas e Westerlo.
Remove ads
Las 70 comunas e vilas de la província d'Anvèrs
1. Aartselaar |
36. Lint |
Remove ads
Istòria
Abans de venir lo departament francés de las Doas Nèthas, puèi una província bèlga en 1831, aquel territòri fasiá partida del ducat de Brabant. Una de sei vilas principalas, Malinas, celèbra per sas dentèlas e sas tapissariás, es, despuèi 1559, la residéncia del primat de Belgica. Malinas foguèt a l'epòca de Margarida d'Àustria la capitala di Païses Basses. Pas lònh de la vila se quilha lo fòrt de Breendonk, que, de 1940 a 1944, foguèt mudat per lis Alemands en camp de concentracion.
Remove ads
Presentacion pel viatjador
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads