Quidditat

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

La quidditat, del latin quidditas utilizant quid que »), en grec : τὸ τί ἦν εἶναι (to ti ên einai), designa, dins lo vocabulari de l’escolastica, un « principi actiu del compausat substancial, que, s'unissent a la matèria, constituís amb ela un còrs natural e lo situís dins una espècia determinada » (Étienne Gilson[1]). Per Aristòtel, "la forma substanciala es lo principi qu’individuís una substància. Las causas fisicas son compausada de matèria passiva e d'una forma activa: i a un principi substancial generator de la causa. La natura d'una causa es pas res pus que la forma d’aquesta causa. La forma es lo principi intèrne de movement que situís un èsser dins la classa dels èssers naturals."[2].

Remove ads

Descripcion

Per l’escolastica, « l’alma de l'òme es la forma substanciala de son còrs, de tal biais que l'òme se pòt definir ni lo còrs destriat, ni l'alma destriada, ni una alma que dintrariá simplament en contacte amb lo còrs sens participar a son mòde d'èsser, mas l'unitat substanciala compausada de l'alma e del còrs. »

Lo Diccionari de terminologia escolastica dich aquò: « Forma substantialis: La forma substenciala es çò que constituís un èsser dins son espècia determinada. Es lo princip que determina la matèria primièra a una quita espècia, d’èsser arbre, animal, òme, etc ».

La forma substenciala o quidditat de cada causa, dich sant Bonaventura, « considerada en se, se nomena esséncia e, considerada al vejaire de l'operacion, natura »[3]. La forma substenciala d'un èsser es donc lo principi de sa quita vida, de son espècia e de sas operacions[4].

Remove ads

Istoric

La nocion remonta a Aristòtel. Per el, es çò que definís çò cada essent es; es la responsa a la question « qu'es aquò? » (en latin, « quid sit »). La quidditat de l'òme, per oposicion a las formas accidentelas, es l'alma. Per traduire lo sintagma τὸ τί ἦν εἶναι, to ti ên einai, las diferentas versions dels mèsmes tèxtes d'Aristòtel òdon variar: « quidditat »[5],[6], « forma substanciala », « esséncia »[7]., « esséncia de la causa », « çò que fa que la causa es çò qu'es », « l'èsser, lo dacòs qu’es de quicòm »[8], « l'essencial de l'esséncia d'una causa ». Dins sa Metafisica, libre Z, Aristòtel dona la definicion seguenta:

Maimonides escrich: « Se sap que l'existéncia es un accident arribar a çò qu’existís; es perque es quicòm d'accessòri a la quidditat de çò qu’existís. Aquò es una causa evidenta e necessària dins tot çò que l'existéncia ten una causa; que son existéncia es una causa aponduda a sa quidditat[10]. » Descartes remanda las qualitats sensiblas d'Aristòtel (caud, freg, sec, umid, que son pas que d’esfòrces de las determinacions mecanicas, e non pas de principis), las formas substancialas dels escolastics, las qualitats ocultas de Galian (inintelligiblas). Pensa possible de tot explicar per la fisica mecanista, grandor, figura e movement. La pesantor s'explica pel movement. Las formas substancialas confondon atributs del còrs e atributs de l'alma.

Remove ads
Remove ads

Pasmens, Descartes admet un cas ont gardar la forme substenciala: l'experiéncia de l'union substenciala de l'alma e del còrs de l'òme.[12] L'alma es la forma substenciala de l'òme (anima est vera forma substantialis hominis). Leibniz dona l'expression « forma substenciala » lo sens d'alma o de ment[13]. El tanben, coma Descartes, remanda pas tot. Per el las formas substancialas son los principis metafisics que fondon las determinacions mecanicas. La forma substenciala emplís la foncion d'un principi d'identitat de las substéncias corporalas.[14]

Bibliografia

  • Félix Ravaisson, Essai sur la métaphysique d'Aristote, 1837, t. I, p. 149 sq.
  • Dictionnaire des sciences philosophiques par une société de professeurs de philosophie, Hachette, 1845, art. "Forme substantielle", t. II, P.448-450.
  • Étienne Gilson, L'Esprit de la philosophie médiévale, Vrin, 1932, P.187-190.
  • Encyclopédie de la philosophie, Le Livre de poche, 2002, P.|1377 (quiddité), 1549-1553 (substance).

Autre

Lo filosòf W. V. Quine titulèt Quiddities, An intermittently Philosophical Dictionary un recuèlh de pensadas:

  • Quiddités, Dictionnaire philosophique par intermittence, traduit de l'anglais par Dominique Goy-Blanquet et Thierry Marchaisse, édition du Seuil, 1992, ISBN: 2020128357

Vejatz tanben

Articles connèxes

Ligams extèrnes

Nòtas e referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads