Sant Maurise de Navacèlas

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Sant Maurise de Navacèlas
Remove ads

Sant Maurise de Navacèlas o probablament Sant Maurise e Navacèla (Saint-Maurice-Navacelles en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Vilatge d'Occitània
Faits en brèu Descobridor o inventaire, Data de descobèrta ...
Remove ads

Geografia

Thumb
Madièiras e son castèl, a Rògas, vist de Madièiras
Thumb
Comunas a l'entorn.

Toponimia

Las fòrmas ancianas son : parrochia S. Mauricii en 1027-1032, 1038, 1097, 1107, 1114, 1116, 1122, S. Mauricii cum villa en 1145, villam S. Mauricii en 1157, [ecclesiam] S. Mauricii cum villa en 1162, parrochia S. Mauricii en 1168, 1213, ecclesia S. Mauricii en 1252, S. Mauricii de Alajone en 1393, 1484, S. Maurici, al sègle XVI, Maurice en 1622, St Maurice en 1648, 1740-60, 1774-75 (mapa de Cassini)[1].

  • Sant Maurice : Mauritius o Mauricius, nom latin, es lo cap de la legion tebana martirizat a Agaune en 286[2]. Cap referéncia a l'element Navacèla, vilatge de la comuna situat a 7 km -----> Sant Maurise e Navacèla. Lo determinant foguèt ajustat en 1938[3].

Alajon o Alajó

Alajon (Alajó), determinant de 1393 e 1484, representa tota la partida septentrionala de Larzac en Erau : segon Eugène Thomas (1865), se ditz Sant Miquèl d'Alajon, Lo Cròs d'Alajon, Lo Cailar d'Alajon, Sant Feliç d'Alajon; l'origina del mot seriá Ara Jovis « l'autar de Jupitèr », d'après un autar acavalat sus la comuna del Cròs e la de Sant Miquèl, « a 100 passes de la rota imperiala [RD 9, anciana rota de Roergue abans la construccion del camin de l'Escaleta] e sus l'embrancament que va de Sant Miquèl a Sòrbs ». Una origina Ara Jovis justificariá la grafia Alajó. Segon Gaston Combarnous, [lo] Cròs èra « dit encara d'Alajou en 1920 » (Combarnous, Revue Internationale d'Onomastique, XXIII, p. 186). Alajon seriá, segon Frank R. Hamlin, un tèrme preindoeuropèu *aladione o *alaione que se'n coneis pas lo sens. Hamlin refusa donc l'identificacion Alajon = Ara Jovis, aquò per una rason lingüistica : se l'airal coneis la dissimilacion araire > alaire, un passatge de Ara- a Ala- seriá tròp aboriu al sègle XI[4],[5],[6].

Las fòrmas ancianas son : villa que vocant nova Cella, cap a 1005, ecclesia S. Marie de Novacella en 1060-1108, villa que vocatur Novacella cap a 1070, villa Nova Cella, après 1140, capellam Beate Marie de Novacella en 1234, ecclesia S. Marie de Novacella en 1252, S. Mariae de Novacella en 1253, vallem de Novacella en 1286, de Novacella, al sègle XVI, Navacelle en 1628, 1648, 1771, 1774-75 (mapa de Cassini), l'eglise de Navacelle en 1740-60. Se cal pas fisar a las primièiras atestacions en nova, perqué aquel adjectiu seriá après lo nom e perqué passa pas a nava en lengadocian. Lo premièr element nava- s'explica per la celèbra ola. Nava seriá un mot gallic e son sens seriá « depression del sòl, cròs entre doás montanhas »[7]. Aquel origina gallica de nava fa benlèu partida de la tradicion, encara que Dauzat lo jutge preceltic, mas lo mot es absent de La Langue gauloise, 2003, de Pierre-Yves Lambert e de dos obratges de Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, 2na edicion, 2008, e Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, 2012.

Madièiras

Madièiras es en partida sus la comuna de Rògas, mas la glèisa es dins Sant Maurise.
Las fòrmas ancianas son : villa Maderias, al sègle X o XI (?), terminio de Maderias en 1060-1074, desuper Maderias en 1060-1108, castrum de Maderiis en 1217, ecclesia S. Salvatoris de Maderiis en 1252, castri de Maderiis, cap a 1257, de Maderiis en 1344, ecclesia S. Salvatoris de Maderiis en 1484, Madieres en 1622, 1648, l'eglise de Madieres en 1740-60, Madieres en 1771, 1774-75 (mapa de Cassini). Hamlin considèra que Madièiras ven del latin materia, « fusta », puslèu que del gentilici Materius emplegat sense sufixe[8].
Per Madièra (Arièja), Dauzat e Rostaing explican lo nom per *Materia (villa), la proprietat de Materius (nom latin)[9]. Segon Patrici Pojada, d'acòrdi amb Negre, lo meteis Madièra ven, sense certitud, del latin matĕrĭa, « materials, fusta (per bastir...) », benlèu amb lo sens de luòc de produccion de fusta. Per Madires (Catalonha), près de Cabrils d'Odèn, Coromines dona la meteissa explicacion[10].

Remove ads

Istòria

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
Remove ads

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 169, totala: 175
179318001806182118311836184118461851
838 890 904
185618611866187218761881188618911896
- - - - 662 - - - -
190119061911192119261931193619461954
- - 537 - - - - - -
196219681975198219901999200620072008
154
104
96
97
119
142
156
158
160
166
20092010
157
162
156
161
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

  • En 2018 la populacion èra de 189 abitants e la densitat èra de 2,76 ab/km².
Remove ads

Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Veire tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads