Sinjau

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Sinjau
Remove ads

Sinjau[1][2] (Yssingeaux en francés) es una comuna velaiata situada dins lo departament de Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Vila d'Occitània
Faits en brèu SinjauYssingeaux, Descobridor o inventaire ...
Remove ads
Remove ads

Geografia

Comunas vesinas

Thumb
Distanças e posicion relativa
Sinjau Sinjau
Comuna amb 401 abitants (2000)Bessamorel
(3,6 km)
Comuna amb 765 abitants (2000)Beaux
(5,5 km)
Comuna amb 925 abitants (2000)Grazac
(6,9 km)
Comuna amb 618 abitants (2000)Araulas
(7,1 km)
Comuna amb 416 abitants (2000)Lo Pertús
(7,3 km)


Toponimia

L'etimologia de Sinjau o Issinjau, non a pas de solucion definitiva. Pausa problèma la coexisténcia de fòrmas en -gu- (en 985, Issinguaudo) e en -j- (en 1106, Isingiaco). Aquesta darrèira prononciacion es confirmada per la fòrma modèrna.

La solucion mai comòda es lo nom de persona germanic Isingaud pres absoludament, propausat per Dauzat e Rostaing.

Benlèu vendriá de ensinges, del germanic *sunni, tèrme que podriá aver designat d'unitats de superfícia dins d'unas regions, benlèu de camps cultivats. Mas caldriá confirmar dins aquesta region del nòrd-èst del Naut Léger la preséncia d'aquesta forma, fins ara atestada mai que mai a l'èst de França.[3]

En tot cas, non i a cap de rason d'i veire l'evolucion fonetica del galés Icidmagus, l'element -magus essent sistematicament reduch a una terminason -on, -an o -en dins la toponimia occitana e francesa. Justament, la Taula de Peutinger (vias de comunicacions sota Caracalla) nos mòstra Icidmago entre Aquae segete e Ruessio (Sant Pàulhan) e cap de traça de via romana non es pas jamai estada trobada a Sinjau (o dins la comuna).

Atestacions ancianas:

Parochia de Issinguaudo[4] (985), Vicaria de Issingaudo (1000)[5], Territorium Singaudense[6] (1079), Ecclesia de Isingiaco (1106), ...de Ysingiaco (1153), Parochia de Isingaudo (1163), Villa d'Essiniau (1233), Issiniau (1259), Essyngau (1273)... Issinger en 1383, Yssinghaux au S.XV, Sincgeaulx (1552), La ville de Cingaulx (1591)... [7] Lo nom "francés" actual, que manten dins son començament lo Is- etimologic, podriá aver desaparegut en essent confondut amb lo mot ès qu'emplèga usualament lo nòrd-occitan davant los noms de lòcs: Va ès Sinjau puslèu que "va a Sinjau.

Loís Alibèrt dona Issengeu sens explicacion, probablament per manca d'informacion o en se basant sus una fòrma orala.[8]

Una grafia mai etimologica (se l'etimon es ben Isingaud), Sinjaud, seriá possibla, mas la grafia usuala es Sinjau, amb l'avantatge que s'acòrda amb lo gentilici sinjalon, -a.

Remove ads

Istòria

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 7061, totala: 7568
179318001806182118311836184118461851
6 248 5 261 6 571 6 886 7 166 7 621 7 408 7 707 7 620
185618611866187218761881188618911896
7 608 7 971 8 393 8 270 8 371 8 232 8 037 7 859 8 004
190119061911192119261931193619461954
7 643 7 784 7 836 6 861 6 777 6 478 6 293 6 096 5 653
196219681975198219901999200620072008
5 334
5 565
5 878
6 228
6 118
6 492
6 888
6 931
6 936
7 338
20092010
6 946
7 353
7 009
7 453
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Remove ads

Cultura

Jean-Louis Peyroche, nat lo 9 de novembre de 1873 e mòrt lo 15 de febrièr de 1954 a Malatavèrna (Naut Léger), païsan e poèta escriguèt un poèma dedicat a l'ostal de la comuna en sos gals.

  • Los vèlhs jalhs d'Issinjau qu'en son Ostal de Vila
  • Dins la pèira an talhat per formar lo blason
  • Se desvelhèran ièr, per una nuèit tranquilla,
  • Puèi, s'estirant joiós, quitèran lhur preison.
  • Se parlèran tots cinc, e tots cinc a la fila
  • S'envolant tot d'un còp, passant riu e clauson
  • Arribèran elh Puèi, onte dormiá, flor fragila,
  • Lo pichòt eiretièr d'una granda maison.
  • E, rodant l'enfanton, los fringants jalhs de pèira
  • Emb un cocoricò sonòre en la nuèit nèira
  • Sovatèran qu'elh cial, clarilhanta ravor,
  • Coma un ardent solelh un jorn resplandiguèsse
  • Puèi, repartent davant que la nuèit s'achabèsse
  • Lhur plaça avián représ quand arribèt lo jorn.
Remove ads

Nòtas e referéncias

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads