Sustine et abstine

From Wikipedia, the free encyclopedia

Sustine et abstine
Remove ads

Sustine et abstine (svstine•et•abstine) es la maxima dels estoïcians (traducha del grèc ancian: ἀνέχου καὶ ἀπέχου) que significa littéralement Endura e absten't. Es atribuida a Epictèt (Sègle I e II) mas citada per son discípol Arrian.

Thumb
Detalh de l'òbra de Filippino Lippi, L'Aparicion de la Verge de sant Bernart, datant de 1486 ont l'inscription « svbstine (varianta de svstine)•et•abstine » figure al dessús de l'aureòla de Sant Bernart de Clairvaux.
Thumb
« svstine » et « abstine » inscrichs en 1556 sus la partida nauta del portal de l'ostal de Felsins à Tolosa
Remove ads

Istòria

La devisa es atribuida a Epictèt, lo filosòf màger de l'estoïcisme imperial e es donada coma maxime sintetica de l'esperit de son òbra. Ven enseguida maxima de l'ensems de l'escòla del Portic. Quitament se los estoïcians amavan pas la cristianizacion de l'Empèr roman[1], los primièrs crestians s'inspirèron de la morala estoïciana per regir lor vida monastica. Lo Manual d'Epictèt èra jutjat coma confòrme a la vida crestiana, la maxime foguèt atal inscricha sus fòrça luòcs de cultes o obratges de caractèr religioses. A partir de la Renaissença e del sègle de las Luses que tornèt èsser descobèrta de la filosofia antica foguèt de nòu associada al mond laïc.

Remove ads

Significacion

Epictèt insistava sul fach de destriar:

  • las causas que dependon de nosaltres e sus que podèm agir;
  • las causas que dependon pas de nosalte e sus que podèm aver pas cap influéncia.

Per viure astruc e liure, cal pas lutar en van contra çò depend pas de nosaltre, mas al contrari l'acceptar e nos abstenir dels vicis que nos i expausan. Es lo sens d'aquela maxima: « Endura » totes los mals que ne dependon pas de te e « absten't » dels plaser que pòdon t'expausar a aquel mals.

Aquela actitud deu tanben permetre d'aténher l'ataraxia (« abséncia de trebles ») e l'apateia (« abséncia de passions »). Los Estoïcians jutjan en efièt ambedos elements indispensables per menar sa vie sonque segon la rason mercé a la coneissença scientifica[2] e atal caminar cap a la saviesa (sophia).

Remove ads

Bibliografia

  • Petronius Arbiter, Apuleius, Aulus Gellius, Pétrone, Apulée, Aulu-Gelle : œuvres complètes avec la traduction en français, Collection des auteurs latins, Rédacteur Désiré Nisard, J.J. Dubochet et compagnie, 1842
  • Simplicios, Commentaire sur le Manuel d'Épictète, Leyde, Brill, 1996.
  • Jean-Joël Duhot, Épictète et la sagesse stoïcienne, Paris, Albin Michel, 2003.

Articles connèxes

Nòtas e referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads