Vauverd

una comuna francesa From Wikipedia, the free encyclopedia

Vauverd
Remove ads

Vauverd (Vauvert en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament de Gard e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Vila d'Occitània
Faits en brèu VauverdVauvert, Descobridor o inventaire ...
Remove ads

Geografia

La vila es situada a 20km de Nimes e 35 km de Montpelhièr, entre la Pichòta Camarga e la Costiera de Nimes. Lei comunas limitròfas son: Aigas Mòrtas, Bèuvesin, Lo Cailar, Lei Santei Marias de la Mar, Sant Geli, Sent Laurenç de Gosa e Vestric e Candiac

Toponimia

Las atestacions ancianas son, per luòc:

  • Vauverd - Poscheriæ en 1151; Vallis-Viridis en 1308; Posqueriæ en 1384; Vallis-Viridis en 1384; Ecclesia de Posqueriis en 1386; Vauvert en 1435; Locus de Posqueriis, alias de Valle-Viridi en 1462; Vallis-Viridis en 1528; Nostre-Dame de Valvert ; Vauvert en 1555; Vauvert, viguerie d'Eymargues en 1582[1].
  • Anglars (fr Anglas) - Angulares en 1123; Agglas en 1125; Anglars en 1146; Anglarium en 1517; Mas-d'Anglas en 1726[2]
  • Nòstra Dama d'Anglars (nom probable; fr Notre-Dame-d'Anglas ) - Beata-Maria de Anglata en 1102[3]
  • Sent Beneset d'Anglars (nom probable; fr Saint-Benoît-d'Anglas ) - Sanctus-Benedictus de Anglars en 1102; Duas ecclesias de Anglars en 1149[4]
  • La Torre d'Anglars (nom probable; fr La Tour d'Anglas) - Tour d'Anglas (La) en 1726[5]
Remove ads

Istòria

Thumb
Pòrta de Sant Geli, basa de l’actuala torre dau relòtge

Sonada Posquiera[6] a l'Edat Mejana, la ciutat conoissèt un grand renom. La ciutat e son castèu èran bastits subre lo pueg dich uèi lo Castelàs. Lo site èra ja ocupat a l'Antiquitat e de vestigis d'una villa romana i foguèron descubèrt. Las originas dau fèu de Posquiera se situan benlèu ai sègles VIen o VIIen. Lo premier document escrit fisable que menciona l'existéncia de Rostang 1er , senhor de Posquièra, data de 1066. A Posquièra viviá una comunitat jusieva relativament importanta. Lei jusieus s'installèron progressivament vèrs lo sègle VIIIen e sa populacion creissèt en 1140 amb l'exili dei jusieus andalós fugissent lei secutaments almoads. En 1165, lo viatjaire jusieu, Benjamin de Tudèla, estimava aquesta populacion a 40 familhas, çò que pòt representar aperaquí 200 a 250 abitants. Au sègle XIIIen, la comunitat posquèt comptar entrò 400 abitants, siá una estimacion d’un terç de la populacion dau vilatge. A Posquiera, lei jusieus vivián dins lo quartièr situat subre lei pendís sud e sud-èst de la còla, en defòra dei muralhas dau castèu. Plusors noms de carrieras atestan d'aquela preséncia de la comunitat jusieva a Posquièra vengut Vauverd : la carriera dei jusieus, la carriera dei Bonets carrats. Un tròç d'un dei pilars de la sinagòga foguèt trapat dins la cor de l'ostau ont se trapava l'edifici religiós. Lei jusieus foguèron caçats en 1306 per Felip lo Bèl e migrèron vèrs Tarascon, puèi vèrs lo Comtat Venaicin (Avinhon) qu'èra una tèrra papala[7]. Rabad de Posquiera e son fiu Isaac lo Cèc desvolopèron dins son acadèmia rabinica sei conoissenças e comentaris subre la cabala jusieva.

Administracion

Mai d'informacions Periòde, Identitat ...
Remove ads

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 11195, totala: 11378


196219681975198219901999200620072008




Cercar
Cercar
10 853
11 138
11 247
11 404
20092010
11 030
11 225
11 023
11 220
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008

Remove ads

Personalitats ligadas amb la comuna

  • Abraam ben David de Posquiera, (Rabad de Posquiera) (1120-1197), rabin e filosòf dau sègle XIIen.
  • Loís Josep de Montcalm, que lo castèt natal se trapa a la dintada de la vila dins la comuna vesina de Vestric e Candiac. Moriguèt en 1759 durant lo sètge de la vila de Quebèc
  • Jacme Meisonet, escrivan occitan (1792-1859)
  • Jean Denat, conse, president del Conselh general de Gard (2014-2015)

Referéncias

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads