fill

Vezi și : Fill, fíll

albaneză

(shqip)

Etimologie

Din latină filum („fir, ață”).

Pronunție

• AFI: /fiɫ/

Substantiv

fill m., fije pl.

1. (text.) fir, ață

Etimologie

Origine incertă.

Adverb

fill

1. imediat, pe loc, dintr-o dată
2. instantaneu

Cuvinte derivate

• filloj
• zanafillë

Referințe

• Wiktionary

---

catalană

(català)

Variante

• fii

Etimologie

Din occitană veche filh < latină fīlius, din fīlios („fiu”).

Pronunție

• (occidental, oriental) AFI: /fiʎ/
• (regional și familiar) AFI: /fij/

Substantiv

fill m., fills pl.

1. fiu

   El fill del mestre.

2. (fam.) fiu, băiat
3. (mai ales la pl.) descendent, urmaș

Sinonime

• 3: descendent

Cuvinte derivate

• filial
• filla
• fillet

Cuvinte compuse

cuvinte compuse

fill abans que el pare fill adoptiu fill d'Adam fill d'ànima fill d'obediència fill de benedicció fill de família fill de gossa borda fill de guilla fill de la gran mare fill de la polla rossa

fill de la promesa fill de marfanta fill de meuca fill de papà fill de perdició fill de puta fill de veí fill extern fill il·lustre fill legítim fill predilecte

Vezi și

• mare
• pare

Referințe

• Institut d'Estudis Catalans
• Viccionari
• Wiktionary