Marte (astronomia)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Marte el ze el cuarto pianeta del sistema sołare in órdene de destansa dal Sołe; el ze vizìbiłe a òcio desnudo e el ze l'ùltemo dei pianeti de tipo terestre dopo de Mercùrio, Vènere e ła Tera. Ciamà pianeta roso par via del so cołore carateristego cauzà da ła granda cuantità de òsido de fero che el ło cuerze, Marte el tołe el nome da l'omònema divinità de ła mitołozia romana e el so sìnboło astronòmego el ze ła raprezentasion stiłizada del scudo e de ła lansa del dio (
Marte | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|
Tipo | pianeta interior e pianeta esterior | |||||
Epònemo | Marte (it) e Ares (it) | |||||
Ojeto pare | Sołe | |||||
Ojeti fiołi | Fobos (it) Deimos (it) Mars Reconnaissance Orbiter (it) Mariner 9 (it) Mars Express (it) Mars Global Surveyor (it) Mars Odyssey (it) Viking 1 (it) Viking 2 (it) Mars 2 (it) MAVEN (it) Mars 3 (it) Mars 5 (it) ExoMars Trace Gas Orbiter (it) Phobos 2 (it) Mars Orbiter Mission (it) | |||||
Època | J2000.0 (it) | |||||
Creasion | 4 540 milioni de ani fa | |||||
Dati orbitałi | ||||||
Apoàpside | 249 232 432 km | |||||
Periàpside | 206 655 215 km (arg (ω): 336,05637041) | |||||
semiase major a | 227 936 637 km e 1,523679 AU | |||||
Esentrisità E | 0,0933941[1] | |||||
Perìodo orbitałe P | 686,98 d | |||||
Perìodo sinòdego | 779,94 d | |||||
Inclinasion i | 1,84969142 ° ↔ eclìtega[1] 5,65 ° ↔ ecuator del Sołe 1,67 ° ↔ pian invariàbiłe[2] | |||||
Lonzitùdene nodo asendente Ω | 49,55953892 ° | |||||
Caratarìsteghe fízeghe e astronòmeghe | ||||||
Distansa da la Tera | 54 600 000 km (perizeo) 401 000 000 km (apozeo) | |||||
rajo | mèdia: 3 389,5 km[3] Equatore: 3 396,19 km[3] połare: 3 396,19 km[3] | |||||
Diàmetro | 6 791,432 km[4] | |||||
Piatamento | 0,00589 | |||||
Magnitùdene aparente (V) | −2,94 | |||||
Diàmetro angołare | 3,5 "–25,1 "[5] | |||||
Àrea de superfise | 144 798 500 km²[6] | |||||
Masa | 641,71 Yg[7] | |||||
Vołume | 163 180 000 000 km³[6] | |||||
Densità mezana | 3 933 g/cm³[6] | |||||
Periodo de rotasion | 24,6229 h[6] | |||||
Gravità superfisałe ecuatoriałe | 3,7 m/s²[6] | |||||
Albedo | 0,17 (albedo zeomètrego) 0,25 (albedo de Bond) | |||||
tenperatura de superfise |
| |||||
Parte de | sistema sołare interior | |||||
Formà da |
; Unicode: ♂).
Se bè che el detien tenperature mèdie superfisałi bastansa base (intrà −120 e −14 °C
) e na atmosfera tanto rarefata, el ze el pianeta pì simiłare a ła Tera intrà cuełi del sistema sołare. Le so dimension łe ze intrameze intrà cuełe del nostro pianeta e cuełe de ła Luna, e el ga l'inclinasion de l'ase de rotasion e ła durada del dì simiłari a cuełe terestri. La so superfise ła vede l'èsarghe de formasion volcàneghe, vałi, całote połari e dezerti de sàbia, e formasion zeołòzeghe che łe ne sujerise ła prezensa de na idrosfera inte un destante pasà. La superfise del pianeta ła ga na aparensa fortemente craterizada, par via de ła cuazi totałe asensa de ajenti erozivi (prinsipalmente, l’atività zeołòzega, atmosfèrega e idrosfèrega) e da ła totałe asensa de atività tetònega de łe plache bona de formar e dopo modełar łe struture tetòneghe. La stra-basa densità de l'atmosfera no ła ze bona de consumar granda parte de łe metèore, che par tanto łe riva tocar tera co na pì alta frecuensa che no su ła Tera. Intrà łe formasion zeołòzeghe pì conoseste de Marte se połe segnałar: l'Olympus Mons, o monte Ołinpo, el volcan pì grando del sistema sołare (alto 27 km
); łe Valles Marineris, un longo canyon stra pì grando de cuełi terestri; e un grando cratero inte l'emisfero boreałe, grando sirca el 40% de l'intiera superfise marsiana.
A l'oservasion direta, Marte el prezenta variasion de cołore, inputae storegamente a ła prezensa de vezetasion stajonałe, che el se modìfega al variare dei perìodi de l'ano; ma pì nove oservasion spetroscòpeghe de l'atmosfera łe ga da tenpo fato sbandonar l'ipòteze che ghe podese èsare mari, canałi e fiumi o sanò na atmosfera sufisentemente densa. La smentida finałe ła zera rivada da ła mision Mariner 4, che inte el 1965 ła ga mostrà un pianeta dezèrtego e àrido, animà da tenpeste de sàbia periòdeghe e particułarmente viołente. Le mision pì resenti łe ga rezaltà ła prezensa de àcua jasada.
Da-torno del pianeta i òrbita do satèłiti naturałi, Fobos e Deimos, de picenine dimension e de forma iregołare.