Consonante laterałe
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
In fonètega artegołatòria, na consonante laterałe ła xe na consonante, cłasifegada segondo el pròpio modo de artegołasion.
Eła ła njien produxesta co na parsiałe ocluxion del canałe orałe (la boca), provocada da ła léngua che ła ghe oclude ła parte sentrałe dasàndoghe spàsio solché inte i lati: l'ària provegnente dai polmoni ze de conseguensa costrinxesta a defluir so i do lati, o so uno soło.
Le consonanti
Le consonanti laterali łe połe èsar solché sonore; in pì, vedesto el proceso che le produxe, racuante artegołasion łe xe inpusìbiłi, cofà chełe che łe coinvolxe i làvari o łe artegołasion faringałi (inte ła farinxe). In fin, łe consonanti laterałi łe xe consonanti contìnue, parché łe połe èsar slongae a piaximento.
L'alfabeto fonètego internasionałe ła clasìfega łe seventi consonanti laterałi:
- consonanti laterałi aprosimanti;
- consonanti laterałi fregadive (in ste ùlteme ła ostrusion del canałe orałe ła xe majore de łe presedenti, produxendo in tal manjiera on rumor de frision, cofà inte łe altre fregadive; in tal caxo, parò, ełe łe połe anca èsar sorde);
- consonanti laterałi monovibranti;
- consonanti laterałi afregae;
- consonanti laterałi eietivo-afregae;
- consonanti laterałi clic.
Consonanti laterałi aprosimanti
L'alfabeto fonètego internasionałe ła clasìfega łe seventi consonanti laterałi aprosimanti:
laterałe alveołare
laterałe retroflesa
laterałe paładałe
laterałe vełare
Consonanti laterałi fregadive
L'alfabeto fonètego internasionałe ła clasìfega łe seventi consonanti laterałi fregadive:
laterałe fregadiva alveołare sorda
laterałe fregadiva alveołare sonora
laterałe fregadiva retroflesa sorda
laterałe fregadiva paładałe sorda
laterałe fregadiva vełare sorda
Consonanti laterałi monovibranti
laterałe alveołare monovibrante
laterałe retroflesa monovibrante (non in IPA)
laterałe paladałe monovibrante.
Consonanti laterałi afregae
afregada laterałe alveolare sorda
afregada laterałe alveolare sonora
Consonanti laterałi eietivo-afregae
Consonanti clic laterałi
Remove ads
Altri projeti
Linganbi foresti
Polmonari | Biłabiałe | Labiodentałe | Dentałe | Alveołare | Postalveołar | Retroflesa | Pałatałe | Vełare | Uvułare | Faringałe | Epiglotałe | Glotałe | No polmonari e altri sìnbołi | |||||||||||||||||||
Naxałe | m | ɱ | n̪ | n | ɳ | ɲ | ŋ | ɴ | Clic | ʘ | ǀ | ǃ | ǂ | ǁ | ||||||||||||||||||
Ocluxive | p | b | p̪ | b̪ | t̪ | d̪ | t | d | ʈ | ɖ | c | ɟ | k | ɡ | q | ɢ | ʡ | ʔ | Inpl. | ɓ | ɗ | ʄ | ɠ | ʛ | ||||||||
Fregadive | ɸ | β | f | v | θ | ð | s | z | ʃ | ʒ | ʂ | ʐ | ç | ʝ | x | ɣ | χ | ʁ | ħ | ʕ | ʜ | ʢ | h | ɦ | Eietive | pʼ | tʼ | kʼ | qʼ | sʼ | ||
Aprosimanti | β̞ | ʋ | ð̞ | ɹ | ɻ | j | ɰ | Altre laterałi | ɺ | ɫ | ||||||||||||||||||||||
Vibranti | ʙ | r | • | ʀ | ᴙ | Coartegołasion aprosimanti | ʍ | w | ɥ | |||||||||||||||||||||||
Monovibranti | ⱱ | ɾ | ɽ | • | Coartegołasion fregadive | ɕ | ʑ | ɧ | ||||||||||||||||||||||||
Freg. laterałe | ɬ | ɮ | • | • | • | Afregae | t͡s | d͡z | t͡ʃ | d͡ʒ | ||||||||||||||||||||||
Apr. laterałe | l | ɭ | ʎ | ʟ | Coartegołasion ocluxive | k͡p | ɡ͡b | ŋ͡m |
Łe àree in onbria łe denota artegołasion polmonari ritegneste inpusìbiłi.
Andove i sìnbołi i njien fora in còpie, cheło de drita el rapresenta na consonante sonora e cheło a sanca cheła sorda.
Varda Juto:Unicode se te ghè problemi inte ła vixuałixasion dei sìnbołi.
Andove i sìnbołi i njien fora in còpie, cheło de drita el rapresenta na consonante sonora e cheło a sanca cheła sorda.
Varda Juto:Unicode se te ghè problemi inte ła vixuałixasion dei sìnbołi.
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads