New York
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Nova York o Nova York (in inglexe New York) ła xe ła pì granda sità dei Stati Unii, co oto mijoni de abitanti (disdoto se se conta l'area metropoitana). Ła se cata intel stado de New York, del quae parò no xe mia ła cavedal [3]. Ła xe un dei sentri economisi e finansiari pì inportanti de ła Amèrica e del mondo. Da 1945, ła xe anca sede de łe Nasion Unìe.
Da 1898, ła xe spartìa in sinque quartieri, ciamà boroughs: the Bronx (o Bronx County), Brooklyn (o Kings County), Manhattan (o New York County), Queens (o Queens County) e Staten Island (o Richmond County).
Remove ads
Istoria
Ła data de fondasion ła xe el 1614, quando dei coloni olandesi i ga meso su un insediamento par el comerso de łe pełi, ciamà Nieuw Amsterdam ("Nova Amsterdam").
Inte el 1664 ła xe sta ciapà dai inglexi, che i ga canbià nome in New York da ła sità inglexe de York.
Ła xe diventada ła cavedal dei Stati Unii da zenaro del 1785 fin a disenbre del 1790.
Cultura
In 1754, Columbia University xe fondà 'ndo che el łibretista Lorenzo Da Ponte [4] insegnéa tałian inte el novesento.
Da 1934 a 1945, New York gaveva come sindaco Fiorello Henry La Guardia, nato da una mare triestina de nome Irene Coen Luzzato.
Tra i monumenti piasé famosi ghe xe ła Statua de ła Łibartà, el ponte de Brooklyn, el Chrysler Building, ła catedral de San Patrisio, l'Empire State Building, che na olta jera el grataseo pì alto del mondo e el World Trade Center, butà zo dai teroristi islamisi coi atentati de l'11 setenbre 2001 e deso in fase de ricostrusion.
Remove ads
Sità zemelae
Budapest
Hierusalem
Johannesburg
El Cairo
Łondra
Madrid
Pechin
Santo Domingo
Tokyo
Brazìlia
Borås
Oslo
Alzeri
Jacarta
Tel Aviv
Cali
Siangai
Marrakech
Seul
La Paz
Târgoviște
Dubai
Sità del Mèsego ![]()
Note
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads

