Aleksandr Bogdànov
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aleksandr Bogdànov (Sokółka, 10 d'agost de 1873 (Julià) - Moscou, 7 d'abril de 1928), nom complet amb patronímic, Aleksandr Aleksàndrovitx Bogdànov, rus: Алекса́ндр Алекса́ндрович Богда́нов, nom real Aleksandr Aleksàndrovitx Malinovski, rus: Александр Александрович Малиновский (altres pseudònims són Vérner, rus: Ве́рнер, Maksímov, rus: Макси́мов i Riadovoi rus: Рядово́й, fou un científic, enciclopedista, pensador revolucionari utòpic i escriptor de ciència-ficció rus.[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 agost 1873 (Julià) Sokółka (Polònia) |
Mort | 7 abril 1928 (54 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | Malaltia infecciosa |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Dades personals | |
Formació | Universitat Estatal de Moscou faculté de médecine de l'Université impériale de Kharkov (fr) |
Activitat | |
Camp de treball | Medicina, economia, filosofia, acció política i escriptura creativa i professional |
Ocupació | filòsof, sociòleg, periodista, escriptor de ciència-ficció, polític, poeta, metge, escriptor, economista, revolucionari |
Ocupador | Universitat Estatal de Moscou |
Partit | bolxevisme |
Membre de | |
Participà en | |
30 abril 1907 (Julià) | V Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
12 abril 1905 (Julià) | III Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia |
Fou una figura clau de la primera història del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (RSDRP, posteriorment Partit Comunista de la Unió Soviètica [PCUS]), fundat originalment el 1898 i de la seva facció bolxevic. Bogdànov va cofundar els bolxevics el 1903, quan es van dividir amb la facció menxevic. Va ser rival entre els bolxevics amb Vladímir Lenin (1870-1924), fins a ser expulsat el 1909. Arran de les revolucions russes de 1917, quan els bolxevics van arribar al poder en el col·lapse de l'Imperi Rus, durant la primera dècada de la posterior Unió Soviètica als anys vint, fou un opositor influent del govern bolxevic i Lenin des d'una perspectiva d'esquerra marxista.
Bogdànov va rebre formació en medicina i psiquiatria. Els seus amplis interessos científics i mèdics abastaren des de la teoria de sistemes universals fins a la possibilitat de rejoveniment humà mitjançant la transfusió de sang. Va inventar una filosofia original anomenada "tectologia", ara considerada una precursora de la teoria de sistemes. També fou economista, teòric de la cultura, escriptor de ciència-ficció i activista polític. Va ser un dels maquistes russos.