HMS Belfast (C35)
creuer / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'HMS Belfast (C-35) és un creuer lleuger de la Royal Navy de la classe Town. Des de 1971 està ancorat al riu Tàmesi a Londres. En l'actualitat és un vaixell museu, dins de la xarxa de l'Imperial War Museum.
Epònim | Belfast | ||||
---|---|---|---|---|---|
Drassana | Harland and Wolff | ||||
Número assignat per la drassana | 1000 | ||||
Lloc de producció | Harland and Wolff | ||||
Historial | |||||
Autoritzat | 21 setembre 1936 | ||||
Col·locació de quilla | 10 desembre 1936 | ||||
Avarament | 17 març 1938 | ||||
Assignació | 5 agost 1939 | ||||
Retirada del servei | |||||
Operador/s
| |||||
? – 24 agost 1963 | |||||
Operador | Royal Navy | ||||
Destí | Vaixell museu (21 octubre 1971) | ||||
Lema | «Pro Tanto Quid Retribuamus » | ||||
Característiques tècniques | |||||
Tipus | creuer lleuger museu nacional vaixell museu | ||||
Classe | creuer lleuger classe Town i Edinburgh-class light cruiser (en) | ||||
Desplaçament | 11500 t | ||||
Eslora | 187 m (LOA) | ||||
Mànega | 21 m | ||||
Calat | 6,02 m | ||||
Propulsió | 4 calderes Admiralty 4 turbines Parsons | ||||
Potència | 80.000 CV | ||||
Velocitat | 32 kn | ||||
Tripulació | 750, 850 com a vaixell insígnia | ||||
Característiques militars | |||||
Blindatge | 4,5 polzades (114mm) Pont: 3 polzades (76 mm) | ||||
Armament | (1939) 12 (4 × 3) canons de 6 polzades 12 (6 × 2) Canons QF de 4 polzades (101mm) HA/LA 16 (8 × 2) canons de 2 lliures pom-pom (40 mm) 8 (2 × 4) canons antiaeris de 0,5 polzades 6 (2 × 3) tubs de torpedes de 21 polzades[1]
| ||||
Aeronaus | 2 Supermarine Walrus (retirats al final de la II Guerra Mundial) | ||||
Més informació | |||||
Visitants per any | 240.769 | ||||
Conflictes | Segona Guerra Mundial | ||||
La construcció del Belfast, que rebé el nom de la capital d'Irlanda del Nord i un dels 10 creuers classe Town, s'inicià al desembre de 1936. Va ser botat el 17 de març de 1938, Dia de Sant Patrici. Comissionat a inicis d'agost de 1939, poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el Belfast va destinar-se inicialment al bloqueig britànic contra Alemanya.[2] El novembre de 1939 topà amb una mina alemanya, i van caldre més de dos anys de reparacions exhaustives.[3] Tornà a l'acció al novembre de 1942, amb una potència de foc, equipament de radar i blindatge millorat, de manera que era el més gran i potser més poderós creuer de la Royal Navy en aquells moments.[4] El Belfast va ser enviat a escortar combois a l'Àrtic destinats a la Unió Soviètica durant 1943, i va tenir un paper important al desembre durant la batalla del Cap Nord. Al juny de 1944 el Belfast participà en l'operació Overlord, donant suport al desembarcament de Normandia. Al juny de 1945 va ser destinat a l'Extrem Orient per unir-se a la Flota britànica del Pacífic; va arribar-hi poc abans del final de la Segona Guerra Mundial.[5] El Belfast tornà a entrar en acció entre 1950-52 durant la Guerra de Corea,i entre 1956 i 1959 va modernitzar-se extensivament. Abans d'entrar a la reserva el 1963 realitzà diverses missions.[6]
Destinat a desballestar-se, el 1967 hom va fer esforços per conservar-lo com a vaixell museu. Es constituí un comitè conjunt de l'Imperial War Museum, el National Maritime Museum i el Ministeri de Defensa, i el juny de 1968 van concloure que la conservació era factible. El 1971 el govern decidí contra la conservació, i això va fer que es creés l'Associació HMS Belfast Trust, privada, per tal de conservar-lo. L'associació va tenir èxit, i el govern els transferí el vaixell al juliol de 1971. Portat a Londres, va ser ancorat al riu Tàmesi prop del Tower Bridge. Obert al públic a l'octubre de 1971, el Belfast esdevingué una branca de l'Imperial War Museum el 1978. Convertit en una popular atracció turística, rep uns 250.000 visitants anualment.[7] Com a part d'un museu nacional i del National Historic Fleet, Core Collection, el Belfast és mantingut pel Departament de Cultura, Mitjans i Esport, pels ingressos de les entrades i per les activitats comercials del museu.