Localització de direcció per alta freqüència
From Wikipedia, the free encyclopedia
El radiogoniometria d'alta freqüència, conegut generalment per la seva abreviatura HF/DF o sobrenom huff-duff, és un tipus de radiogoniòmetre (RDF) introduït a la Segona Guerra Mundial. L'alta freqüència (HF) es refereix a una banda de ràdio que es pot comunicar eficaçment a llargues distàncies; per exemple, entre els submarins i la seva seu a terra. HF/DF s'utilitzava principalment per captar ràdios enemigues mentre transmetien, encara que també s'utilitzava per localitzar avions amics com a ajuda de navegació. La tècnica bàsica es manté en ús fins als nostres dies com una de les disciplines fonamentals de la intel·ligència de senyals, encara que normalment s'incorpora a un conjunt més gran de sistemes de ràdio i radars en lloc de ser un sistema autònom.
Els sistemes anteriors utilitzaven una antena o un solenoide girats mecànicament i un operador que escoltava els pics o nuls del senyal, i que sovint trigaven un temps considerable, de l'ordre d'un minut o més, a determinar el rumb. Els sistemes posteriors van utilitzar un conjunt d'antenes per rebre el mateix senyal en llocs o angles lleugerament diferents, i després van utilitzar aquestes lleugeres diferències en el senyal per mostrar el rumb al transmissor en una pantalla d'oscil·loscopi que feia la mateixa mesura de manera essencialment instantània, i li va permetre agafar senyals fugaços, com els de la flota de submarins.
El sistema va ser desenvolupat inicialment per Robert Watson-Watt a partir de 1926, com a sistema per localitzar els llamps. El seu paper en la intel·ligència no es va desenvolupar fins a finals de la dècada de 1930. A l'inici de la guerra, les unitats HF/DF tenien una gran demanda i hi havia una considerable rivalitat entre serveis implicats en la seva distribució. Un ús primerenc va ser per part del Comandament de Caça de la RAF com a part del sistema de control d'intercepció Dowding, mentre que les unitats terrestres també es van utilitzar àmpliament per recopilar informació perquè l'Almirallat localitzés els submarins. Entre 1942 i 1944, les unitats més petites es van fer àmpliament disponibles i eren elements habituals als vaixells de la Royal Navy. Es calcula que HF/DF va contribuir al 24% de tots els submarins enfonsats durant la guerra.[1]
El concepte bàsic també es coneix amb diversos noms alternatius, com ara Cathode-Ray Direction Finding (CRDF),[2] Twin Path DF,[1] i pel seu inventor, Watson-Watt DF o Adcock/Watson-Watt quan es pren en consideració el tipus d''antena.[3]