Neó
element químic amb nombre atòmic 10 / From Wikipedia, the free encyclopedia
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne. És un gas noble Incolor, pràcticament inert, present en traces a l'aire, però molt abundant a l'Univers, que proporciona un to rogenc característic a la llum de les làmpades fluorescents en les quals s'empra. L'únic sistema d'obtenció del neó és per destil·lació fraccionada de l'aire líquid. Això fa que sigui més car que altres gasos, per exemple l'heli.
Aquest article tracta sobre l'element químic. Vegeu-ne altres significats a «Neó (desambiguació)». |
Dades ràpides Aspecte, Propietats generals ...
Neó | |||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
10Ne | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Aspecte | |||||||||||||||||||||||||
Gas incolor que mostra una resplendor taronja-vermella quan es col·loca en un camp d'elevat voltatge elèctric Gas neó en un tub de descàrrega (llum de neó) Línies espectrals del neó en la regió visible | |||||||||||||||||||||||||
Propietats generals | |||||||||||||||||||||||||
Nom, símbol, nombre | Neó, Ne, 10 | ||||||||||||||||||||||||
Categoria d'elements | Gasos nobles | ||||||||||||||||||||||||
Grup, període, bloc | 18, 2, p | ||||||||||||||||||||||||
Pes atòmic estàndard | 20,1797(6) | ||||||||||||||||||||||||
Configuració electrònica | 1s2 2s2 2p6 2, 8 | ||||||||||||||||||||||||
Propietats físiques | |||||||||||||||||||||||||
Fase | Gas | ||||||||||||||||||||||||
Densitat | (0 °C, 101.325 kPa) 0,9002 g/L | ||||||||||||||||||||||||
Densitat del líquid en el p. e. |
1,207[1] g·cm−3 | ||||||||||||||||||||||||
Punt de fusió | 24,56 K, −248,59 °C | ||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullició | 27,07 K, −246,08 °C | ||||||||||||||||||||||||
Punt triple | 24,5561 K (−249 °C), 43[2][3] kPa | ||||||||||||||||||||||||
Punt crític | 44,4 K, 2,76 MPa | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de fusió | 0,335 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
Entalpia de vaporització | 1,71 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorífica molar | 5R/2 = 20,786 J·mol−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||
Pressió de vapor | |||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||
Propietats atòmiques | |||||||||||||||||||||||||
Estats d'oxidació | Sense dades | ||||||||||||||||||||||||
Energies d'ionització (més) |
1a: 2.080,7 kJ·mol−1 | ||||||||||||||||||||||||
2a: 3.952,3 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||
3a: 6.122 kJ·mol−1 | |||||||||||||||||||||||||
Radi covalent | 58 pm | ||||||||||||||||||||||||
Radi de Van der Waals | 154 pm | ||||||||||||||||||||||||
Miscel·lània | |||||||||||||||||||||||||
Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en la cara | ||||||||||||||||||||||||
Ordenació magnètica | Diamagnètic[4] | ||||||||||||||||||||||||
Conductivitat tèrmica | 49,1x10−3 W·m−1·K−1 | ||||||||||||||||||||||||
Velocitat del so | (Gas, 0 °C) 435 m·s−1 | ||||||||||||||||||||||||
Mòdul de compressibilitat | 654 GPa | ||||||||||||||||||||||||
Nombre CAS | 7440-01-9 | ||||||||||||||||||||||||
Isòtops més estables | |||||||||||||||||||||||||
Article principal: Isòtops del neó | |||||||||||||||||||||||||
|
Tanca