Pierre Elliott Trudeau
primer ministre del Canadà / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joseph Philippe Pierre Yves Elliott Trudeau, més conegut com a Pierre Trudeau o Pierre Elliott Trudeau, PC, CC, CH, QC, MSRC (Mont-real, 18 d'octubre de 1919 - Mont-real, 28 de setembre de 2000) fou un polític quebequès de la segona meitat del segle xx. Fou dos cops Primer ministre del Canadà: del 20 d'abril del 1968 al 3 de juny de 1979, i del 3 de març de 1980 al 30 de juny de 1984.[1] El seu fill Justin Trudeau també va esdevenir Primer ministre del Canadà l'any 2015.
Nascut en el si d'una família francocanadenca a Outremont, un suburbi de Montreal, Trudeau es va dedicar a l'advocacia fins que va decidir entrar a la política en la dècada del 1950, com a opositor al conservador partit Union Nationale, que llavors dominava el Quebec. El 1965 va abandonar el Nou Partit Democràtic pel Partit Liberal, sent electe a la Cambra dels Comuns aquest mateix any. El 1967 va ser designat ministre de Justícia i Fiscal General pel primer ministre Lester Bowles Pearson. Des d'aquesta posició Trudeau va flexibilitzar les lleis relacionades al divorci, va despenalitzar l'homosexualitat i va legalitzar l'avortament en totes la províncies. El 1968 va succeir a Pearson com a líder del Partit Liberal, la qual cosa el va convertir en primer ministre del país. La seva personalitat carismàtica i extravertida va provocar un fenomen social conegut com "Trudeaumania", que va assegurar la seva aclaparadora victòria en les eleccions d'aquest any.[2]
Trudeau va ser la figura central de la política canadenca durant quinze anys, d'una manera mai abans vista al país. A més va rebre molta més atenció internacional que qualsevol altre líder del país. Va guanyar tres eleccions seguides; el 1968, 1972 i 1974; fins que va ser derrotat per un estret marge el 1979, pel conservador progressista Joe Clark. Tan sols mesos després tornaria al poder després de la seva victòria en les eleccions de 1980, governant fins a 1984, quan va decidir retirar-se de la política. El seu mandat com a primer ministre va ser el tercer més llarg en la història del Canadà, només darrere de John A. Macdonald i William Lyon Mackenzie King.