Que bonic que és viure
From Wikipedia, the free encyclopedia
Que bonic que és viure (It's a Wonderful Life)[1] és una pel·lícula estatunidenca de Frank Capra de l'any 1946. Amb 5 nominacions als Oscars: millor pel·lícula, director, actor (James Stewart), muntatge i so.
Basada en el relat curt The Greatest Gift, que Philip Van Doren Stern va escriure el 1939 i va publicar el 1943. La pel·lícula és reconeguda avui dia com una de les més populars del cinema americà i, ateses les nombroses reposicions dels anys 80 en endavant, ha esdevingut una pel·lícula tradicionalment vista durant la temporada nadalenca.
La pel·lícula és protagonitzada per James Stewart en el paper de George Bailey, un home que ha deixat de banda els seus somnis per ajudar els altres, i que la nit de Nadal decideix suïcidar-se, cosa que provocarà la intervenció del seu àngel de la guarda, Clarence Odbody (Henry Travers). Clarence li mostra a George totes les vides a les quals ha influït i com de distinta seria la vida a la seva comunitat, Bedford Falls, en cas que ell mai no hagués nascut.
Malgrat que en un principi no va funcionar financerament a causa de les seves elevades despeses de producció i la atapeïda competició que hi havia l'any de la seva estrena, la pel·lícula ha assolit la condició de clàssic. A les sales el llindar de rendibilitat va ser de 6.3 milions de dòlars, aproximadament el doble del cost de producció, una xifra que mai no es va assolir en el seu llançament. Una opinió del 2016 informava: “Tot i no ser la completa fallida taquillera que avui dia li sembla a tothom... va ser, inicialment, una gran decepció i va confirmar, si més no als estudis, que Capra ja no era capaç de produir les pel·lícules populistes que feien dels seus films els esdeveniments de visió obligada i lucratius que temps enrere van ser.
Que bonic que és viure és un dels films més aclamats mai rodats, lloat particularment pel seu guió. Ha estat reconegut per l'American Film Institute com una de les 100 millors pel·lícules estatunidenques, situada al número 11 a la llista de 1998 sobre les millors pel·lícules, i al número 1 a la llista de l'AFI sobre les pel·lícules americanes més edificants de la història. Capra va afirmar que la pel·lícula era la predilecta personalment de les que havia realitzat, afegint que la projectava a la seva família cada Nadal.