Arnold Schönberg
From Wikipedia, the free encyclopedia
Arnold Schönberg (13 de setiembre de 1874, Viena – 13 de xunetu de 1951, Los Angeles) foi un compositor, teóricu musical y pintor austriacu d'orixe xudíu. Desque emigró a los Estaos Xuníos, en 1933, adoptó la forma Arnold Schoenberg pa escribir el so nome, y asina ye como suel apaecer nes publicaciones d'idioma inglés.
Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Arnold Schönberg | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Viena[1], 13 de setiembre de 1874[2] |
Nacionalidá |
Austria [3] Imperiu austrohúngaru Estaos Xuníos Alemaña [4] |
Muerte | Los Angeles[5], 13 de xunetu de 1951[2] (76 años) |
Sepultura | Cementerio central de Viena (es) |
Causa de la muerte | infartu de miocardiu |
Familia | |
Padre | Samuel Schönberg |
Casáu con |
Mathilde Zemlinsky (1901 – )[4] Gertrud Schoenberg (es) (1924 – )[4] |
Fíos/es | |
Estudios | |
Llingües falaes |
inglés[6] alemán[6] |
Alumnu de | Alexander von Zemlinsky |
Profesor de |
Josef Rufer Alban Berg Viktor Ullmann Hanns Eisler Paul Pisk (es) Winfried Zillig (es) Ernst Krenek (es) John Cage Anton Webern Egon Wellesz Eduard Steuermann Rudolf Kolisch Nikolaos Skalkottas (es) Lou Harrison Robert Gerhard Leon Kirchner Erwin Stein (es) Sándor Jemnitz Norbert von Hannenheim Robert Erickson Vilma von Webenau Karl Rankl Leonard Stein Heinrich Jalowetz Earl Kim Edward Clark René Leibowitz Natalia Pravosudovič (es) Hans Swarowski (es) Dika Newlin |
Oficiu | compositor de música clásica, pintor, musicólogu, teóricu de la música, escritor, direutor d'orquesta, compositor, profesor de música, artista |
Llugares de trabayu | Berlín |
Emplegadores | Academia de las Artes de Prusia (es) |
Trabayos destacaos |
La espera (es) Noche transfigurada (es) A Survivor from Warsaw (en) |
Miembru de | Moderna Escuela de Viena (es) |
Xéneru artísticu |
Música clásica del sieglu XX ópera atonalidad (es) serialismu música clásica Espresionismu dodecafonismu |
Instrumentu musical | pianu |
IMDb | nm0778167 |
schoenberg.org | |
Zarrar
Ye reconocíu como unu de los primeros compositores n'enfusase na composición atonal, y especialmente pola creación de la téunica del dodecafonismu basada en series de dolce notes, abriendo la puerta al posterior desarrollu del serialismu de la segunda metá del s. XX. Amás, foi'l líder de la denomada Segunda Escuela de Viena.