From Wikipedia, the free encyclopedia
L'astur foi una llingua paleohispánica del tueru indoeuropéu falada polos antigos astures nel so territoriu, y conocida poles inscripciones epigráfiques, y topónimos y teónimos tresmitíos poles fontes clásiques. L'inxertu del astur nel tueru de les llingües indoeuropées ye güei casi xeneral, y torga el vieyu discutiniu sobre la posibilidá de que na faza astur y cántabra falárense dacuando llingües euskériques[1].
Pues collaborar con Wikipedia fusionando esti artículu con Astúricu. |
Ún de los mayores problemes nel momentu d'asignar l'astur a una familia llingüística dala, ye'l so asitiamientu ellí onde confluin los ámbitos de les dos úniques llingües indoeuropées de la Península Ibérica, de les que nos llegáren testus escritos . Esto ye, el celtíberu y el lusitanu[2]. Asina, mientres que'l primeru comparte les innovaciones que definen al tueru llingüísticu celta como ye la pérda de -p- en posición d'aniciu y ente vocales,¨y que considérase como conditio sine qua non para considerar céltica una llingua (patēr / atīr), el lusitanu amuesa trazos llingüísticos incompatibles cola conocencia que se tien de la llingua céltica (Schmidt,[3] Witczak) siendo el mas conocíu, la mantenencia de la p-.
Los trazos que'l astur conseña, dirixen dacuandu nún u otru sen, ensiendo la mantenencia o escaezu del fonema /P/ el definitoriu pa venceyar la fala de los astures bien col lusitanu bien col celtíberu, y a lo cabero inxertalu o xebralu del tueru de les llingües céltiques. Con tou, la mayoría de los autores[4] afiten pal astur un aniciu célticu, y darreú dello, lu encuadren xunta les llingües vecines de los Vettones, Cántabros, Galaicos y Vacceos, nel nomáu subgrupu Hispanu-celta occidental. Endientro d'élli, l'astur nun dexa de presentar trazos orixinales que-y dan el so fustaxe propiu.
Al aviesu, un casu claru de perda dase na xente de los Cilurnigos (*kelpurn-i-kos), y quicés nos Onnakos si ye que el so nome naz del ríu Onna 'Güeña', pal que se-y señala un aniciu nel célticu onna 'ríu' (*pon-na). Tamién el llagu Enol < Enolo, a traviés dun diminutivu (*peno-lo) 'llagucu', espeya'l célticu eno 'llamarga' que diere nome al llagu suizu de Inn < (*pen-yo). Entá nel territoriu guigurru de Valdeorras y faciendo llinde colos Galaicos asítiase el monte Larouco (*plaro-uko) 'allanáu, soyáu' que amuesa cayíu de la p- dende *plh₂-ró (vieyu irl. lár). Ya pente los cántabros la tribu de los orgenomescos abellugen nel so nome el términu célticu pal asesinatu orgenom (*porge-no). A lo cabero, el topónimu Lluniego < *ollonaeko paez espeyar un xentiliciu igüau sobre el nome ollonos 'grande' en rellación col vieyu irl. oll, qu'entamare nun célticu *ollos 'grande' (*polh₁-no)
Trátase dun fenómenu que espárdese pel norte cantábricu y que pierde puxu nes rexones más meridionales, xenerando una riestra diptóngos que mesmu que acontez en Galu nun pueen consideráse etimolóxicos[10].
Sin embargu, De Bernardo[15] camienta que esti diptongu ae / ai tien aniciu nun fenómenu de asimilación anticipatoria, dende sufixos de mena ak-ya > ay-ka: Brigakya (*bʰr̥gʰ-ak-y-a) > Brigaeka / Brigayka.
No que cinca a la morfoloxía o cadarma de les pallabres, malpenes conocemos dellos casos de los nomes en tema -o.
Les xentilidaes de la mena ablaidacorum, cilurnigorum, viromenigorum, son xenitivos plurales llatinos igüaos sobre anteriores xenitivos astures *Cilurnigom, *Viromenigom, etc. D'estamiente Medugeno nun yera de la xente de los Cilurnigos sinón de la xente dun tal Cilurnu.
Astur 1 | Proto-celta 2 | Llatín 3 |
---|---|---|
abiā 'ríu' <*h₂eb-y-eh₂ | abā 'agua' <*h₂eb-eh₂ (v. ir. ab) | amnis 'ríu' <*h₂eb-nis |
alio 'otru' <*h₂el-yo | alio 'otru' <*h₂el(i)yo (v. ir. aile) | alius <*h₂el-yo |
argantom 'plata' <*h₂ergn̥-t-om | argantom 'plata' <*h₂ergn̥-t-om (v. ir. arggat) | argentum <*h₂ergn̥-t-om |
attio 'tíu' <*h₂ett-y-os | attio 'tíu' <*h₂ett-y-os (v. ir. aite) | |
bādiom 'bañu' <*gʷōdʰ-y-om | bādiom 'bañu' <*gʷōdʰ-y-om (v. ir. baidim) | |
bādunia 'balneariu' <*gʷōdʰ-un-y-eh₂ | ||
benda 'picu, cumal' < *bh₁end-a | benda 'picu, cumal' < *bh₁end-a (v. ir. benna) | |
blāto 'flor' <*bʰlōto | blāto 'flor' <*bʰlōto (v. ir. blāth) | flos,-ris <*bʰlō-s |
blaido 'pálidu' <*bʰlHi-dos | Illiriu. Blaedarus | |
bleto 'planu' <*plh₁et-o | leto 'planu' <*(p)lh₁et-o (bre. let) | planta <*plh₂ent-eh₂ |
briga 'castru' <*bʰr̥gʰ-eh₂ | briga 'llomba' <*bʰr̥gʰ-eh₂(v. ir. brig) | for(g)tos <*bʰr̥gʰ-tos |
kabro 'cabra' <*kh₂ep-r-o | kaera 'cabra' <*kh₂e(p)e-r-o (v. ir. cáer) y kabros 'cabra' <*kh₂ep-r-o (v. ir. gabor) | caper,-pri <*kh₂epe-r |
kando 'llumiegu' <*kn̥d-o ó *kh₂end-o | kando 'llumiegu' <*kn̥d-o ó *kh₂end-o (v. ir. cann) | candeō 'rellumar' <*kh₂end-y-o |
kloutos 'famosu, nomáu' <*kleu-t-os | kloutos 'famosu' <*kleu-t-os (v. ir. cloth) | in-clutos 'illustre' <*kleu-t-os |
doubro 'agües fondes' <*dʰeubʰ-ro | doubro 'agües fondes' <*dʰeubʰ-ro (v. ir. dobur) | |
dekam/degam 'diez' <*dekm̥ | dekam 'diez' <*dekm̥ (v. ir. deich) | decem <*dekm̥ |
dekamtos/degamtos 'décimu' <*dekm̥-tos | dekametos 'diez' <*dekm̥(e)-tos (v. ir. dechmad) | decimus <*dekm̥-os. |
desso 'derecha, sur' <*deks-wo | desso 'derecha, sur' <*deks-wo (v. ir. dess) | dexter <*deks-te-r |
dēvā 'diosa' <*dēiw-eh₂ | dēva 'diosa' <*dēiw-eh₂ (v. ir. día) | dīva <*dēiw-eh₂ |
dēvanā 'divina' <*dēiw-an-eh₂ | dēvona 'divina' <*dēiw-on-eh₂ | dīviana 'Dīana' <*dēiw-y-an-eh₂ |
elano 'ciervu' <*h₁elHn-o | elano 'ciervu' <*h₁elHn-o (gal. elain) | |
ekuos 'caballu' <*h₁ekwos | ekuos 'caballu' <*h₁ekwos (v. ir. ech) | equus <*h₁ekwos |
kel(p)urno 'calderu' <*kh₁elp-ur-nos | kelurno 'calderu' <*kh₁elp-ur-nos (v. ir. cilurnn) | calpar <*kalp-ari? |
korio 'tropa, exércitu' <*kor-y-os | korio 'tropa, exércitu' <*kor-y-os (v. ir. cuire) | |
lema 'umeru' <*lh₁em-eh₂ | lema 'umeru' <*lh₁em-eh₂ | ulmus <*l̥m-os |
lougo 'prietu' <*leug-os | lougo 'cuervu' <*leug-os | |
loukā 'llume, lluz' <*leuk-eh₂ | louka 'llume, lluz' <*leuk-eh₂(gal. llug) | lux,-ucis/luceo <*leuk-is/ <*leuk-e-y-o |
magilos 'noble, prince' <*mh₁eg-y-los | magalos 'noble' <*<*mh₁eg-H-los (v. ir. mal) | |
mandika 'egüa' ? <*mn̥d-y-ka | ||
mando 'potru' <*mn̥d-os | mando 'potru' <*mn̥d-os | menzana (iovi) <*mn̥d-y-on-o |
matu 'bonu' <*mHt-u | mati 'bonu' <*<*mHt-i(v. ir. maith) | mānus <*meh₂n-us |
nāvā 'barcu' <*neh₂u-eh₂ | nāvā 'barcu' <*neh₂u-eh₂(v. ir. nau) | nāvis <*neh₂u-is |
nāvilo 'navegable' <*neh₂u-y-lo | ||
nemetos 'sagráu' <*nebʰ-etos | nemetom 'santuariu' <*nebʰ-etom (v. ir. nemed) | nemus <*nebʰ-os |
novan 'nueve' <*novm̥ | novan 'nueve' <*novm̥ (v. ir. noi) | novem <*novm̥ |
novanios 'novenu' <*novm̥-y-os | novametos 'novenu' <*novm̥(e)-tos (v. ir. nomad) | novenus <*novm̥-y-os |
okelo 'cantu' | okero | |
(p)eno 'llagu' <*(p)eno | eno 'llagu' y enakos 'llamarga' (v. ir. enach) <*(p)eno | Panonnia 'tierra de llagos' (Illyriu) |
progeneio 'pariente' <*pro-gene-y-o | rogeneies 'parientes' <*(p)ro-gene-y-es | progenies <*pro-gen-y-es |
provesa 'conocencia' <*pro-weid-t-am | rovesa 'conocencia' <*(p)ro-weid-t-am (v. ir. rofess) | |
sego 'prindar, vencer' <*sh₁egʰ-o | sego 'prindar, vencer' <*sh₁egʰ-o (v. ir. seg) | |
segio 'fuerte' <*sh₁egʰ-y-o | ||
sīlo 'fíu, semilla' <*seh₁-lo | sīlo 'fíu, semilla' <*seh₁-lo (v. ir. sil) | |
trīs 'tres' <*treh₁s | trīs 'tres' <*treh₁s (v. ir. tri) | trēs <*treh₁s |
tritio 'terceru' <*tr̥t-y-os | tritio 'terceru' <*tr̥t-y-os (gal. trydydd) | tertius <*tert-y-os |
verna 'chopu' (en Vernesga) <*vh₁ern-eh₂ | verna 'chopu' <*vh₁ern-eh₂(o. ir. fern) | |
vindo 'albu' <*win-dʰ-o | vindo 'albu' <*win-dʰ-o (o. ir. find) | |
vindio 'albiegu' <*win-dʰ-y-o | ||
virio 'homiegu' <*wir-y-os | viro 'home' <*wir-os (o. ir. fer) | vir <*wir-os |
vā 'femenín de dos' <*dwā | vā 'dos' <*dwā | |
vo 'masculín de dos' <*dwo | vo 'dos' <*dwō (gal. gwo) | duo 'dos' <*dwō |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.