Teorema fundamental del cálculu
From Wikipedia, the free encyclopedia
El teorema fundamental del cálculu consiste (intuitivamente) na afirmación de que la derivación y integración d'una función son operaciones inverses.[1] Esto significa que toa función acutada y integrable (siendo continua o discontinua nun númberu finito de puntos) verifica que la derivada de la so integral ye igual a ella mesma. Esti teorema ye central na caña de les matemátiques denomada analís matemáticu o cálculu.
El teorema foi fundamental porque hasta entós el cálculu averáu d'árees integrales- nel que se venía trabayando dende Arquímedes, yera una caña de les matemátiques que se siguía por separáu del cálculu diferencial que se venía desenvolviendo por Isaac Newton, Isaac Barrow y Gottfried Leibniz nel sieglu XVIII, y dio llugar a conceutos como'l de les derivaes. Les integrales yeren investigaes como formes d'estudiar árees y volumen, hasta que nesi puntu de la hestoria dambes cañes converxeron, al demostrase que l'estudiu del "área so una función" taba íntimamente venceyáu al cálculu diferencial, resultando la integración, la operación inversa a la derivación.
Una consecuencia direuta d'esti teorema ye la regla de Barrow,[2] denomada n'ocasiones segundu teorema fundamental del cálculu, y que dexa calcular la integral d'una función utilizando la integral indefinida de la función al ser integrada.