Bidens aurea

especie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia

Bidens aurea
Remove ads

Bidens aurea ye una especie de planta perteneciente a la familia Asteraceae.

Thumb
Detalle de fueyes y flor.
Thumb
Vista de les flores
Thumb
Fueyes
Thumb
Detalle de la flor
Datos rápidos Clasificación científica, Reinu: ...
Remove ads

Descripción

Ye una yerba perenne, rizomatosa, qu'algama un tamañu de 50 cm a 1 m d'altor, colos tarmos verdosos o café acoloratáu. Tien fueyes opuestes, de cantu serrucháu. Les flores, solitaries (capítulos), de 20 a 35 mm de diámetru, con flores ligulaes blanques, cola rexón interna de tonalidá amarellentada. Los sos frutos son aquenios, angulosos, con 2 a 4 ganchitos retorcigañaos nel estremu.

Distribución y hábitat

Especie orixinaria d'América Central, presente en climes templaos y templaos. Planta montesa, formando matos trupos en xardinos. Foi descrita como maleza en viñeos en Chile y Arxentina.

Propiedaes

Esta planta tien utilidá melecinal en Michoacán y Sonora pa les enfermedaes del pechu, polo xeneral empléguense les cañes y fueyes, pero si hai dolor, tómase'l fervinchu de tola planta. En carecimientos gastrointestinales, como inflamación del estómagu, inxerse'l fervinchu de les fueyes, o se bebe'l fervinchu de la caña como agua d'usu por qu'actúe como purgante. Repórtase preséu nos tratamientos del mal d'orín, hidropesía, diabetes, dolor intestinal y en casos de mala dixestión.

Química

Nel raigañu de B. aurea identificáronse'l alquenino trideca-1-trans-11-diene-3-5-9-tetrayne y 3 derivaos d'esti compuestu y el liganano 1 -(2-acetoxi-2-metil-propionil-oxi)-isobutirato de eugenol. Na parte aérea indícase la presencia d'alquinos, un deriváu del tetradecadieno, y seis derivaos del tridecadieno.[1]


Taxonomía

Bidens aurea describióse por (Aiton) Sherff y espublizóse en Botanical Gazette 59(4): 313. 1915.[2][3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Bidens aureus (Fam. Compositae) y taxones infraespecíficos: 2n=6X=72[4]

Etimoloxía

Bidens: nome xenéricu que deriva de dos pallabres llatines "bis" (= dos veces) y "dens" (= diente)[5] y refierse a les cerdes de los aquenios de delles especies d'esti xéneru que tán formaos namái por dos dientes afilaos. Los primeros eruditos de la naturaleza del Renacimientu, incluyendo Pietro Andrea Mattioli (1501 - 1578), humanista y médicu, según botánicu, incluyera les especies d'esti xéneru nel grupu de Eupatorium, pero foi'l botánicu francés Joseph Pitton de Tournefort (1656 - 1708 ) quien da importancia al calter del aqueniu y utilizó per primer vegada esti nome (y, por tanto, fundó la etimoloxía), que más tarde Carl von Linné caltuvo nos sos escritos a partir de 1737 d'equí p'arriba.[6]

aurea: epítetu llatín que significa "doráu".[7]

Sinónimos
  • Bidens arguta Kunth
  • Bidens arguta var. luxurians (Willd.) DC.
  • Bidens aurea var. wrightii (A.Gray) Sherff
  • Bidens decolorata Kunth
  • Bidens heterophylla Ortega *

Bidens longifolia DC.

  • Bidens luxurians Willd.
  • Bidens tetragona (Cerv.) DC.
  • Bidens warszewicziana Regel
  • Bidens warszewicziana var. bipinnata Regel
  • Coreopsis aurea Dryand. ex Aiton basónimu
  • Coreopsis aurea var. incisa Torr. & A.Gray
  • Coreopsis aurea var. leptophylla (Nutt.) Torr. & A.Gray
  • Coreopsis aurea var. subintegra Torr. & A.Gray
  • Coreopsis coronata Walter
  • Coreopsis ferulifolia Jacq.
  • Coreopsis llucida Cav.
  • Coreopsis luxurians (Willd.) P. Pell.
  • Coreopsis nitida Cav.
  • Coreopsis nitida Hort.
  • Coreopsis tetragona Cerv. ex La Llave & Lex.
  • Coreopsis tetragona Cerv.
  • Coreopsis trichosperma var. aurea (Dryand. ex Aiton) Nutt.
  • Diodonta aurea (Dryand. ex Aiton) Nutt.
  • Diodonta leptophylla Nutt.[8]
Remove ads

Ver tamién

Referencies

Bibliografía

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads