Bufali

From Wikipedia, the free encyclopedia

Bufalimap
Remove ads

Bufali ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida.

Datos rápidos Alministración, Tipu d'entidá ...
Remove ads

Xeografía

El so términu municipal ta estremáu en dos sectores: el mayor asitiáu nel centru de la contorna y el de menor superficie partiendo cola provincia d'Alicante.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340 y rematar na CV-639. Per ferrocarril ye accesible al traviés de la llinia 47 de Renfe Media Distancia, tamién conocida como llinia Valencia-Xàtiva-Alcoi.

Plantía:Entamu BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:Final BS

Llocalidaes estremeres

El términu municipal de Bufali parte coles siguientes llocalidaes: Albaida, Bèlgida, Carrícola, Ollería y El Palomar, toes elles de la provincia de Valencia y Muro d'Alcoi de la provincia d'Alicante.

Remove ads

Historia

Les noticies más antigües d'esta llocalidá daten de la dómina de la dominación árabe, al ser conquistáu'l Reinu pol rei Xaime I d'Aragón.

Que foi una alquería árabe probar el mesmu nome de Bufali que, según Sanchis Sivera ("Nomenclátor xeográficu-estadísticu de los pueblos de la Diócesis de Valencia", Valencia 1922), denominar Bohali.

Pero los primeros testimonios escritos atopar nel "Llibre del Repartiment" del rei Xaime I d'Aragón onde se rexistra'l llugar de Bufali de distintes maneres: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich.

El primer señor de la llocalidá remontar al sieglu XVIII nel que Felipe III crea'l Marquesáu de Albaida. Perteneció, pos, a esti Marquesáu, dedicándose a l'agricultura, pagando'l so feudu y siendo pueblu devotísimo como lo prueba'l fechu de qu'en tiempos del Patriarca San Xuan de Ribera, yera la so ilesia un anexu de Montaberner dende 1535, constituyendo rectoría de moriscos col caserío de Calcetia; pero por causa de tar bien lloñe y tener que pasar el ríu Albaida, que munches vegaes yera imposible vadear, se desmembró y alzó en parroquia independiente en 1574, cola advocación de La nuesa Señora del Loreto, que la so ilesia, que taba derruida, se reedificó entós lo mesmo que l'abadía.

Remove ads

Alministración

Más información Llexislatura, Nome ...

Demografía

Evolución demográfica
1990199219941996199820002002200420052007
220216218220216206197199199203

Economía

L'actividá económica básica siempres foi l'agricultura de secanu (olivares, ceberes, vide y algarrobos). Anguaño'l conceyu cunta con un polígonu industrial fundamentalmente testil.

Monumentos

  • Ilesia parroquial. Dedicada a Ntra. Señora de Loreto, llevantada sobre la primitiva, de 1574, que cayó col hinchente de 1884.

Llugares d'interés

  • Nevera de la Llomba de la Solaneta. Del sieglu XVII pero en peligru de ruina pola so mala caltenimientu.
  • Fonte del ríu. Paraxa a veres del ríu Albaida, apocayá habilitada como zona d'esparcimientu.

Fiestes llocales

  • Fiestes patronales. Les fiestes patronales celebrar del 15 al 20 d'agostu, n'honor a la Virxe de Loreto y al Cristu de la Probeza.

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads