Bufali
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Bufali ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Valle de Albaida.
Remove ads
Xeografía
El so términu municipal ta estremáu en dos sectores: el mayor asitiáu nel centru de la contorna y el de menor superficie partiendo cola provincia d'Alicante.
Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340 y rematar na CV-639. Per ferrocarril ye accesible al traviés de la llinia 47 de Renfe Media Distancia, tamién conocida como llinia Valencia-Xàtiva-Alcoi.
Plantía:Entamu BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:BS Plantía:Final BS
Llocalidaes estremeres
El términu municipal de Bufali parte coles siguientes llocalidaes: Albaida, Bèlgida, Carrícola, Ollería y El Palomar, toes elles de la provincia de Valencia y Muro d'Alcoi de la provincia d'Alicante.
Remove ads
Historia
Les noticies más antigües d'esta llocalidá daten de la dómina de la dominación árabe, al ser conquistáu'l Reinu pol rei Xaime I d'Aragón.
Que foi una alquería árabe probar el mesmu nome de Bufali que, según Sanchis Sivera ("Nomenclátor xeográficu-estadísticu de los pueblos de la Diócesis de Valencia", Valencia 1922), denominar Bohali.
Pero los primeros testimonios escritos atopar nel "Llibre del Repartiment" del rei Xaime I d'Aragón onde se rexistra'l llugar de Bufali de distintes maneres: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich.
El primer señor de la llocalidá remontar al sieglu XVIII nel que Felipe III crea'l Marquesáu de Albaida. Perteneció, pos, a esti Marquesáu, dedicándose a l'agricultura, pagando'l so feudu y siendo pueblu devotísimo como lo prueba'l fechu de qu'en tiempos del Patriarca San Xuan de Ribera, yera la so ilesia un anexu de Montaberner dende 1535, constituyendo rectoría de moriscos col caserío de Calcetia; pero por causa de tar bien lloñe y tener que pasar el ríu Albaida, que munches vegaes yera imposible vadear, se desmembró y alzó en parroquia independiente en 1574, cola advocación de La nuesa Señora del Loreto, que la so ilesia, que taba derruida, se reedificó entós lo mesmo que l'abadía.
Remove ads
Alministración
Demografía
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
220 | 216 | 218 | 220 | 216 | 206 | 197 | 199 | 199 | 203 |
Economía
L'actividá económica básica siempres foi l'agricultura de secanu (olivares, ceberes, vide y algarrobos). Anguaño'l conceyu cunta con un polígonu industrial fundamentalmente testil.
Monumentos
Llugares d'interés
- Nevera de la Llomba de la Solaneta. Del sieglu XVII pero en peligru de ruina pola so mala caltenimientu.
- Fonte del ríu. Paraxa a veres del ríu Albaida, apocayá habilitada como zona d'esparcimientu.
Fiestes llocales
- Fiestes patronales. Les fiestes patronales celebrar del 15 al 20 d'agostu, n'honor a la Virxe de Loreto y al Cristu de la Probeza.
Referencies
Enllaces esternos
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads