Delta Ceti
estrella From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Delta Ceti (δ Cet / 82 Ceti)[8] ye una estrella na constelación de Cetus de magnitú aparente +4,08. Recibe'l nome, escasamente utilizáu, de Phycochroma, qu'en griegu significa «del color de les algues». Alcuéntrase a 650 años lluz de distancia del Sistema Solar.
Delta Ceti ta catalogada como una subxigante blancu-azulada caliente de tipu espectral B2IV[8] con una temperatura superficial de 23.400 K. Con una lluminosidá igual a 5800 soles, incluyendo la radiación electromagnético emitida nel ultravioleta, el so radiu ye cuasi 5 vegaes más grande que'l radiu solar. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de namái 11 km/s, bien baxa pa una estrella de les sos carauterístiques, lo que suxer que la so exa de rotación ten de tar aproximao apuntando escontra la Tierra. Consecuentemente, el so periodu de rotación ye igual o inferior a 25 díes.[9] El so conteníu metálico ye inferior a la solar nun 40% ([M/H] = -0,24).[10]
La masa de Delta Ceti envalórase en 9,5 mases solares, xusto na llende percima del cual les estrelles rematen la so vida españando como brilloses supernoves. La so edá averada ye de 10 millones d'años y suxirióse qu'inda nun abandonó la secuencia principal, polo que nun sería una verdadera subxigante. Ye, amás, una variable pulsante, del tipu Beta Cephei, con una pequeña variación nel so rellumu de 0,05 magnitúes. El so periodu principal ye de 3,67 díes, magar esisten otros periodos secundarios de 1,934 hores, 6,422 hores, 6,534 hores y 3,14 díes.[9]
Delta Ceti ye una de les estrelles que define'l ecuador celeste, xunto a α Sextantis, Heze (ζ Virginis), ζ Aquarii y Mintaka (δ Orionis). Anguaño un grau al norte del mesmu, por cuenta de la precesión de la Tierra hasta 1923 taba asitiada nel hemisferiu sur.[9]
Remove ads
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads