Eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017
eleiciones del 21 d'avientu de 2017 en Cataluña From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Les eleiciones al Parllamentu de Cataluña correspondientes a la formación de la xii llexislatura celebráronse'l xueves 21 d'avientu de 2017. Foron convocaes pol presidente del Gobiernu Mariano Rajoy como una midida de l'aplicación en Cataluña del artículu 155 de la Constitución española.
Remove ads
Contestu
La convocatoria d'eleiciones tuvo llugar dempués de que'l Senáu español aprobare por mayoría absoluta les midíes d'aplicación del artículu 155 de la Constitución española na comunidá autónoma de Cataluña unviaes pol Gobiernu d'España, por cuenta de la declaración unillateral d'independencia. Les midíes aprobaes en xunta estraordinaria del Conseyu de Ministros relatives a l'aplicación del artículu 155 cesaron al entós presidente de la Xeneralidá de Cataluña, Carles Puigdemont, al vicepresidente Oriol Junqueras y al restu de miembros del Conseyu de Gobiernu catalán.[1]
Remove ads
Convocatoria

El 27 d'ochobre'l presidente'l Gobiernu Mariano Rajoy anunció, acompañaes del anunciu de destitución de Carles Puigdemont y el so conseyu de gobiernu, la disolución del Parllamentu de Cataluña y la convocatoria d'eleiciones autonómiques pal xueves 21 d'avientu de 2017.[2][3][n. 1] Conforme a lo dispuesto na Llei Orgánica del Réxime Eleutoral Xeneral (LOREX), la llei qu'anguaño regula los procesos eleutorales n'España, tienen de trescurrir un mínimu de 54 díes —el periodu que dixebra'l sábadu 28 d'ochobre y el xueves 21 d'avientu— ente la publicación del real decretu de convocatoria eleutoral nel Boletín Oficial del Estáu y la celebración de los comicios.[5][6]
Remove ads
Sistema eleutoral

L'Estatutu d'Autonomía de Cataluña de 2006 establez que los miembros del Parllamentu de Cataluña son escoyíos por sufraxu universal, llibre, igual, directu y secretu.[7] Los parllamentarios s'escueyen por escrutiniu proporcional plurinominal con llistes zarraes en cada circunscripción eleutoral. L'Estatutu especifica que'l Parlñamentu tien de tar compuestu por un mínimu de cien diputaos y un máximu de cientu cincuenta.[7] La so composición actual ye de 135 diputaos.
Les circunscripciones eleutorales del Parllamentu de Cataluña correspuenden coles cuatro provincies de Cataluña. El repartu d'escaños a cada circunscripción ta determináu pola disposición transitoria segunda del Estatutu d'Autonomía de Cataluña de 2006 que caltuvo la repartida establecida na disposición transitoria cuarta del estatutu de 1979. A la circunscripción eleutoral de Barcelona correspuénden-y 85 parllamentarios; a la de Tarragona, 18; a la de Girona, 17; y a la de Lleida, 15.[8][9]
L'asignación d'escaños a les llistes eleutorales de realicen col sistema D'Hondt, tal como establez la Llei Orgánica del Réxime Eleutoral Xeneral (LOREX).[10]
La barrera eleutoral pa poder optar al repartu d'escaños en cada circunscripción ye del 3% de los votos válidos (suma de los votos a candidatura y los votos en blancu).[10] Esti estragal mínimu pa llograr escañu namás tien efectu na práctica na circunscripción eleutoral de Barcelona.
Tres la reforma de la LOREX de 2011, los partíos que nun llograren representación na llexislatura anterior tienen de consiguir primeramente l'aval del 0,1 % del censu eleutoral de cada circunscripción pa poder presentar candidatures. Los eleutores nun puen roblar en más d'una candidatura.[11]
Resultaos

Remove ads
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads