Peter Behrens

artista visual alemán From Wikipedia, the free encyclopedia

Peter Behrens
Remove ads

Peter Behrens (14 d'abril de 1868, Hamburgu  27 de febreru de 1940, Berlín), foi un arquiteutu y diseñador alemán.

Datos rápidos Vida, Nacimientu ...
Remove ads
Remove ads

Biografía

Fíu d'una familia rica de Hamburgu, quedaría güérfanu a los 14 años, quedando baxu tutelar de Karl Sieveking, un senador miembru de les families prominentes de la ciudá.

Ente 1886 y 1889 estudió pintura na Escuela d'Arte de Karlsruhe y darréu, en 1889, en Düsseldorf. Al rematar los sos estudios en 1890 fixo un viaxe por Holanda y a la fin del mesmu establecióse en Múnich onde se casó con Elisabeth Kramer. Ellí trabayó como pintor, dibuxante publicitariu, fotógrafu y diseñador.

N'abril de 1892 fundó la Secesión de Múnich (Verein bildender Künstler Münchens y. V. Secession) xunto con Franz von Stuck, Max Liebermann y Lovix Corinth, ente otros. Cinco años más tarde crearía la vanguardista Vereinigte Werkstätten für Kunst im Handwerk (Talleres xuníos pol arte nes artesaníes). Nos siguientes dos años abandona la pintura y realiza diseños de xoyería, muebles y oxetos de cristal y porzolana. Realiza una serie d'esposiciones nel Keller y Reiner Gallery de Berlín, el Gaspolat de Múnich y el Kunsteverein de Darmstadt.

Ente 1899 y 1903 impartió clases na apocayá formada Colonia d'Artistes de Darmstadt, convidáu pol duque Ernst Ludwig de Hesse a formar parte de la mesma en 1900. Foi ellí onde realizó la so primer obra arquitectónica: la so vivienda na Colonia. Esta casa sufrió una quema en 1944 que destruyó los sos interiores, darréu restauraos por Auguste zu Höne, el so propietariu.

En 1903 camudar a Düsseldorf, onde exerció como direutor de la Kunstgewerbeschule (Escuela d'Artes y Oficios). En 1907 sumar a la Deutscher Werkbund con que'l so fundador, Hermann Muthesius, compartía idees, según col restu de los integrantes. Esi mesmu añu foi nomáu conseyeru artísticu de l'AEG (Allgemeine Elektrizitäts-Gesellschaft) y camúdase a Berlín. Pa la AEG realizó lo más reconocío del so trabayu. Fixo los proyeutos de les fábriques y les viviendes de los trabayadores, muebles, productos industriales ya inclusive la papelería, cartelos, anuncios y escaparates; contribuyó asina a consolidar una nueva idea: la de la identidá corporativa, pa que'l so desenvolvimientu yera necesariu un nuevu tipu de emplegador, l'industrial visionariu arreyáu en tolos aspeutos producíos pola so industria, y tamién de proyeutista, el "consultor" de diseñu. Behrens proclamaba con esto la unión del arte y la industria, en sintonía colos ideales de Hermann Muthesius al fundar la Deutscher Werkbund.

Nos siguientes 4 años trabayaron nel so despachu Walter Gropius, Adolf Meyer, Ludwig Mies Van der Rohe y Le Corbusier, siendo una reconocida influencia, tal como lo amosaría'l mesmu Gropius nel so llibru La nueva arquiteutura y la Bauhaus.

En 1914 xuntar al Manifiestu de los profesores d'Universidá y Homes de Ciencia Alemanes y participó en 1927 na esposición entamada pola Werkbund en Welbenhof. Ente 1922 y 1936 exerció como profesor de la Escuela d'Arquiteutura de Viena.

En 1936 aceptó'l cargu de direutor del departamentu d'Arquiteutura de l'Academia de les Artes de Prusia en Berlín.

Foi llamáu por Albert Speer pal plan de remodelación de Berlín pero la so candidatura foi refugada pol poderosu Alfred Rosenberg. Hitler almiraba la Embaxada alemana en San Petersburgu, obra de Behrens quien en 1934 afiliárase al tempranu partíu nazi n'Austria. La guerra desamarróse y en 1940, fuxendo del fríu de la so casa de campu topó la muerte con un ataque al corazón nel Hotel Bristol de Berlín.

Foi'l padre del inxenieru muniqués Josef Behrens (1890-1947) y la periodista Petra Behrens (1898-1993) y güelu del arquiteutu y urbanista berlinés Till Behrens (1931)[7]

Remove ads

Obres y diseños

Thumb
La nave de turbines de la empresa AEG, ocupa un llugar especial na hestoria de l'arquiteutura y el diseñu del sieglu XX, al constiuir la primer fábrica moderna, que sirvió d'inspiración p'arquiteutos como Le Corbusier, Walter Gropius y Ludwig Mies van der Rohe.

1901, Primer obra arquitectónica de Behrens, la casa que construyó pa sigo mesmu en Darmstadt en Mathildenhöhe (Behrens House)

1908, Inscripicon "Dem Deutsche Volke", frontispiciu del Reichstag berlinés.

1909, AEG Turbinenhalle o Nave de turbines de la empresa AEG, Berlín

1910, Haus Wiegand, Berlin-Dahlem

1911, Embaxada Alemana en San Petersburgu

1912, Mannesmannhaus, Düsseldorf (güei Vodafone)

1924, Hochster Farbwerke, Frankfurt

1925, Lagerhaus der Gutehoffnungshütter, Oberhausen

1925, participa na esposición d'Artes Decoratives en París.

1926, Colegio San Benedicto, Salzburgu

1927, Casa en Weißenhofsiedlung en Stuttgart

1929, participa nel concursu pa la remodelación de l'Alexanderplatz (Alexanderhaus y Berolinahaus) y realiza el proyeutu de la Villa Lewin en Scholochtensee.

1929, Sinagoga de Zylina, Eslovaquia.

1929, Villa Gans en Kronberg im Taunus

1930, realiza'l Ring der Frauen (Círculu de señorites).

1930 - 1931, trabayó na construcción de dos edificios d'oficines con formigón armao, algamando un altor d'ocho pisos. Nesti últimu añu proyeutó la Villa Granza en Kronberg.

1932, construyó una fábrica de cigarros en Linz, "Austria Tabak Regie"

Remove ads

Galería d'imáxenes

Lliteratura

  • Allgemeine Elektricitätsgesellschaft: 75 Jahre AEG. Festschrift anläßlich des 75jährigen Bestehens. Berlin, Frankfurt a. M. 1958.
  • Kurt Asche (Hrsg.): Die Quadratur des Kreises. Peter Behrens als Architekt und Designer. Oldenburg 1990.
  • Ina Bahnschulte-Friebe: Künstlerkolonie Mathildenhöhe Darmstadt 1899–1914. Darmstadt: Institut Mathildenhöhe 1999, ISBN 3-9804553-6-X
  • Jutta Boehe: Jugendstil im Theater. Die Darmstädter Künstlerkolonie und Peter Behrens. Wien: Phil. Diss. 1968.
  • Gerhard Bott: Darmstadt und die Mathildenhöhe. In: Gerhard Wietek: Deutsche Künstlerkolonien und Künstlerorte. München 1976.
  • Tilmann Buddensieg: Peter Behrens und die AEG. Sonderdruck aus Schloß Charlottenburg. Festschrift für Margarete Kühn 1975.
  • Tilmann Buddensieg: Industriekultur. Peter Behrens und die AEG. Berlin 1979.
  • Joan Campbell: Der Deutsche Werkbund 1907–1934. Stuttgart 1981.
  • Armin Chodzinski: Kunst und Wirtschaft. Peter Behrens, Emil Rathenau und der dm drogerie markt. Berlin 2007.
  • Hans-Joachim Kadatz: Peter Behrens. Architekt, Maler, Grafiker und Formgestalter. Leipzig 1977.
  • Georg Krawietz: "Peter Behrens im dritten Reich", Weimar 1995, VDG, Verlag und Datenbank für Geisteswissenschaften, ISBN 3-929742-57-8
  • Bernd Nicolai: Der 'kommende Mann unserer Baukunst'. Peter Behrens und die Begründung der Moderne im späten Kaiserreich. In: Klaus Rheidt, Barbara A. Lutz

(Hrsg.): Peter Behrens, Theodor Wiegand und die Villa in Dahlem. Hg. im Auftrag des Deutschen Archäologischen Instituts anlässlich seines 175jährigen Bestehens. Mainz 2004, S. 82-107, ISBN 3-8053-3374-9

  • Hans-Georg Pfeifer: Peter Behrens. Wer aber will sagen, was Schönheit sei. Düsseldorf 1990.
  • Klaus J. Sembach: 1910 – Halbzeit der Moderne. Stuttgart: Hatje 1992, ISBN 3-7757-0392-6
  • Alan Windsor: Peter Behrens. Architekt und Designer. Aus dem Englischen von Kyra Stromberg (Originalausgabe: Peter Behrens, Architect and Designer, 1868–1940, Architectural Press Ltd., London 1981), Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart 1985, ISBN 3-421-02833-8.
  • Wolfram Hoepfner, Fritz Neumeyer: Das Haus Wiegand von Peter Behrens in Berlin-Dahlem: Baugeschichte und Kunstgegenstände eines herrschaftlichen Wohnhauses. In: Das Deutsche Archäologische Institut. Geschichte und Dokumente Band 6. Mainz 1979.
  • Klaus Rheidt, Barbara A. Lutz (Hrsg.): Peter Behrens, Theodor Wiegand und die Villa in Dahlem. Mainz 2004. ISBN 3-8053-3374-9
Remove ads

Referencies

Loading content...

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads