Prunella vulgaris

especie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia

Prunella vulgaris
Remove ads

La consuelda menor (Prunella vulgaris) ye una especie de planta melecinal con flores, perteneciente a la familia Lamiaceae.

Thumb
Inflorescencia
Thumb
Ilustración
Thumb
Detalle de la fueya
Thumb
Vista de la planta nel so hábitat
Thumb
Ilustración en Flora Batava
Remove ads

Distribución y hábitat

Alcuéntrase-y n'Europa, Asia y América del Norte, según en munchos climes templaos. Ye orixinaria de les zones templaes d'Asia y Europa. Crez en llugares húmedos cercanos a montes y corrientes d'agua.

Calteres

Ye una planta perenne d'hasta 60 cm d'altor, más o menos pubescente. Tarmu cuadráu de color violáceo d'hasta 50 cm d'altor, anque xeneralmente nun devasen los 30 cm, erecto. Les fueyes algamen 2-5 cm de llargu, son opuestes y daqué dentaes, cuneaes na base, con peciolu d'hasta 4 cm de llargor. Les flores son de color azul violeta que s'arrexunten n'espigues terminales, mota tubular con 5 dientes y un aniellu de pelos nel so interior; corola bilabiada de 13 a 15 mm de llargor, de color violeta azuláu escuru. Frutu constituyíu por 4 nozuques. Floria en primavera y branu.

Remove ads

Hábitat

Frecuente nos cantos de corrientes d'agua y en praos húmedos.[1]

Propiedaes melecinales

  • Per vía interna ye útil nes fories.
  • En forma de gárgares utilizar pa casu d'anxines o farinxitis.
  • Pa la hemorroides consumir n'ensalaes.
  • Como cataplasma usar na cauterización de firíes al traviés de l'alantoína.

Ye tomáu internamente como un té melecinal pal dolor de gargüelu, fiebre, foria, hemorraxes internes, y pa solliviar dolencies de fégadu y corazón. Per vía tópica, una cataplasma de la planta aplicar a la piel agafada, como la de les toxines de la ortiga. Una cataplasma de tamién sirve bien como axente desinfestante y úsase pa envolubrar firíes n'ausencia d'otros materiales pal cuidu de firíes.[2][3] Foi considerada polos chinos que puede "camudar el cursu d'una enfermedá crónica".[4] Na medicina tradicional austriaca Prunella vulgaris utilizóse internamente como té pal tratamientu de los trestornos de les víes respiratories y les infeiciones.[5]

Química

Constituyentes químicos activos de la planta son el acedu betulínico , D-alcanfor, D -fenchona, cianidina, delfinidina, hiperósido, manganesu, acedu láurico, acedu oleanólico, acedu rosmarínico, acedu mirístico, rutina, acedu linoleico, acedu ursólico, beta-sitosterol, lupeol y taníns.[6][7][8][9]

Estudios in vitro demostraron que tien una aición antibacteriana, al tornar la crecedera de pseudomonas, Bacillus typhi, E. coli, Mycobacterium tuberculi.[10] Tamién s'amuesa prometedor na investigación pal SIDA,[11] y alerxes.[12][13]

Remove ads

Taxonomía

Prunella vulgaris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 600. 1753.[14]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Prunella vulgaris (Fam. Labiatae) y taxones infraespecíficos: 2n=28.[15][16] 2n=29, 30.[17] 2n=28.[18]

Variedaes y Sinonimia

subsp. asiatica (Nakai) H.Hara, Enum. Sperm. Jap. 1: 222 (1948). De China hasta les Islles Aleutianes.

  • Prunella asiatica Nakai, Bot. Mag. (Tokyo) 44: 19 (1930).
  • Prunella japonica Makino, Bot. Mag. (Tokyo) 28: 158 (1914).

subsp. estremadurensis Franco, Nova Fl. Portugal 2: 567 (1984). De Portugal.

subsp. hispida (Benth.) Hultén, Kongl. Svenska Vetensk. Acad. Handl., IV, 13: 366 (1971). Sur d'India, Assam y centro sur de China.

  • Prunella hispida Benth. in Wall., Pl. Asiat. Rar. 1: 66 (1830).
  • Prunella cinerea Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella stolonifera H.Lév. & Giraudias, Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 12: 286 (1913).

subsp. lanceolata (W.P.C.Barton) Piper & Beattie, Fl. N.W. Coast: 311 (1915). De China y del norte y sur d'América.

  • Prunella pennsylvanica var. lanceolata W.P.C.Barton, Fl. Philadelph. Prodr.: 64 (1815).
  • Prunella canadensis Mill., Gard. Dict. ed. 8: 4 (1768).
  • Prunella caroliniana Mill., Gard. Dict. ed. 8: 6 (1768).
  • Prunella parviflora Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 88 (1782), opus utique oppr.
  • Prunella laciniata Walter, Fl. Carol.: 163 (1788), nom. illeg.

subsp. vulgaris. De Macaronesia, Norte d'África y Eurasia, cultivar en tol mundu.

  • Prunella officinalis Crantz, Stirp. Austr. Fasc., ed. 2, 4: 279 (1763).
  • Prunella novae-angliae Mill., Gard. Dict. ed. 8: 7 (1768).
  • Prunella latifolia Donn, Hortus Cantabrig., ed. 2: 80 (1800).
  • Prunella longifolia Pers., Syn. Pl. 2: 137 (1806).
  • Prunella ovata Pers., Syn. Pl. 2: 137 (1806).
  • Prunella parviflora Lej., Fl. Spa 1: 35 (1811).
  • Prunella pennsylvanica Bigelow, Fl. Boston.: 144 (1814).
  • Prunella pennsylvanica var. ovata W.P.C.Barton, Fl. Philadelph. Prodr.: 64 (1815).
  • Prunella aequinoctialis Kunth in F.W.H.von Humboldt, A.J.A.Bonpland & C.S.Kunth, Nov. Xen. Sp. 2: 323 (1818).
  • Prunella hirta Bernh. ex Steud., Nomencl. Bot. 1: 661 (1821).
  • Prunella incisa Link, Enum. Hort. Berol. Alt. 2: 121 (1822).
  • Prunella reptans Dumort., Fl. Belg.: 44 (1827).
  • Prunella surrecta Dumort., Fl. Belg.: 44 (1827).
  • Prunella australasica Moric. ex Buch.-Ham., Bull. Bot. (Geneva) 1: 162 (1830).
  • Prunella australis Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 410 (1830).
  • Prunella fischeriana Buch.-Ham., Bull. Bot. (Geneva) 1: 164 (1830).
  • Prunella angustifolia Wender., Schriften Gues. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 258 (1831).
  • Prunella dissecta Wender., Schriften Gues. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 257 (1831).
  • Prunella hirsuta Wender., Schriften Gues. Beförd. Gesammten Naturwiss. Marburg 2: 257 (1831).
  • Prunella elongata Douglas ex Benth., Labiat. Xen. Spec.: 417 (1834).
  • Prunella cordata Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella heterophyla Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella mariquitensis Willd. ex Benth., Linnaea 11: 345 (1837).
  • Prunella microphylla Raf., New Fl. 2: 29 (1837).
  • Prunella obtusifolia Raf., New Fl. 2: 32 (1837).
  • Prunella petiolaris Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella reticulata Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella rosea Raf., New Fl. 2: 31 (1837).
  • Prunella sessilifolia Raf., New Fl. 2: 30 (1837).
  • Prunella caerulea Gueldenst. ex Ledeb., Fl. Ross. 3: 393 (1849).
  • Prunella purpurea Gueldenst. ex Ledeb., Fl. Ross. 3: 393 (1849).
  • Prunella browniana Penny ex G.Don in J.C.Loudon, Suppl. Hort. Brit. 1: 597 (1850).
  • Prunella alpina Schur, Verh. Mitth. Siebenbürg. Vereins Naturwiss. Hermannstadt 4: 59 (1853).
  • Prunella algeriensis Noë, Bull. Soc. Bot. France 2: 582 (1855).
  • Prunella pratensis Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 543 (1866).
  • Prunella capitellata Beck, Ann. K. K. Naturhist. Hofmus. 2: 146 (1887).
  • Prunella scaberrima auct., Proc. Biol. Soc. Wash. 13: 206 (1900).
  • Prunella gracillicaulia A.P.Khokhr., Byull. Glavn. Bot. Sada 175: 54 (1997).[19]
Remove ads

Ver tamién

Referencies

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads