Ras Elased Australis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ras Elased Australis, o a cencielles Ras Elased, ye'l nome de la estrella ε Leonis (ε Leo / 17 Leonis),[8] la quinta más brillosa na constelación de Leo con magnitú aparente +2,97.
Remove ads
Nome
El nome de Ras Elased Australis tien un orixe mistu: Australis, provién del llatín y significa «Sur», ente que Ras Elased vien del árabe Al ras al asad al janubiyyah, «la Estrella del Sur de la Cabeza del Llión». Por ello tamién la conoz como Algenubi, nome utilizáu pa designar a delles estrelles distintes.[9]
Na antigua Babilonia, ε Leonis marcaba la decimocuarta constelación eclíptica, Rishu A., «la Cabeza del Llión».[10]
Na astronomía china yera Ta Tsze, «el Príncipe Herederu»; coles mesmes, esta estrella y Rasalas (μ Leonis) yeren conocíes como Tsze Fe.[10]
Remove ads
Carauterístiques
Ras Elased Australis ye una xigante lluminosa mariella de tipu espectral G1II asitiada a 251 años lluz de distancia. Con una temperatura de 5300 K, les sos carauterístiques físiques son asemeyaes a les de Capella B (α Aurigae) o Sham (α Sagittae). Relluma con una lluminosidá 360 vegaes superior a la del Sol y xira sobre sigo mesma amodo —la so velocidá de rotación ye de 5,7 km/s, siendo esti namái la llende inferior—, lo qu'implica que'l so periodu de rotación ye igual o inferior a 200 díes.[9]
Teniendo en cuenta que cuánto mayor ye la masa d'una estrella más curtia ye la so vida, Ras Elased Australis, con una masa 4 vegaes mayor que'l Sol, puede vivir unos 165 millones d'años desque se formó como una estrella azul de la secuencia principal. Al acabar la fusión del hidróxenu en heliu, ta entrando na fase de xigante colorada; nesti primer estadiu, de curtia duración, el color ye mariellu, pero'l tamañu aumentó considerablemente —el so diámetru ye 23 vegaes más grande que'l diámetru solar—. Nun futuru próximu va convertir nuna verdadera xigante colorada.[9]
Remove ads
Referencies
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads