Villatuelda

conceyu de la provincia de Burgos (España) From Wikipedia, the free encyclopedia

Villatueldamap
Remove ads

Villatuelda ye un conceyu español de la provincia de Burgos (Castiella y Llión). Pertenez a la contorna Ribera del Duero y al partíu xudicial de Aranda de Duero.

Datos rápidos Alministración, Tipu d'entidá ...
Remove ads

Situación

Villatuelda ta asitiada nel suroeste de la provincia de Burgos, concretamente nel Valle del Esgueva (subcomarca de la Ribera del Duero). Ta cerca de Roa y d'Aranda de Duero.

Historia

Thumb
Armes de los de la Cerda. Duques de Medinaceli.

L'actual pueblu de Villatuelda foi fundáu mientres la Reconquista (a mediaos del sieglu X) por un foramontano visigodu llamáu Théudila,[3] dando llugar al nome de "Villa Theodila"[4] o "Villa de Teodla" (952) y dempués "Villa Teudela" (959) que derivaría nel actual Villatuelda.[5]

A lo llargo de la historia, el llugar de Villatuelda perteneció a la corona y a diversos señores; a partir del sieglu XVI, tuvo so la xurisdicción del Ducáu de Medinaceli hasta la desamortización de Mendizábal.

A la cayida del Antiguu Réxime quedó constituyíu como conceyu constitucional del mesmu nome, nel partíu de Roa, perteneciente a la rexón de Castiella la Vieya.

Anécdotes históriques

Sieglu XV

  • Alonso López, xudíu conversu,[6] zapateru y vecín de Villatuelda ye denunciáu por vecinos de Terradillos de Esgueva al Tribunal de la Inquisición. Puede trate la información en Nota alrodiu de la espulsión de los xudíos na diócesis d'Osma, d'Enrique Cantera Montenegro[7] y en Intolerancia ya Inquisición, de José Antonio Escudero.[8]

Sieglu XVI

  • Martín de Ayuso, fíu de Juan y Juana de Ayuso y natural de Villatuelda, apaez citáu como poblador embarcáu pal Río de la Plata en Coleición de documentos sobre los conquistadores y pobladores del Ríu de la Plata, de Jorge F. Lima y Hernán Carlos Lux-Wurm, Revista del Institutu Históricu Municipal de San Isidro, 2001.[9]
  • El 26 de mayu de 1551, aprobar en Aranda de Duero'l pidimientu del Guardián del monesteriu Domus Dei[10] de La Aguilera por que se faiga una copia autentificada de los cuadiernos que guarda'l monesteriu relativos a los milagros atribuyíos a San Pedro Regaláu, conseñando los testimonios de los testigos llamaos a declarar. Concretamente, cítase un sanamientu qu'empieza a realizase en Villatuelda.[11]

Sieglu XVII

  • Mientres se construyía la bóveda de la capiya mayor del conventu Domus Dei de La Aguilera, un neñu de trece años fíu d'un albañil de Villatuelda cayó dende un andamiu ensin que-y asocediera nada, siendo consideráu'l fechu un milagru llográu pola intercesión de San Pedro Regaláu.[12]

Sieglu XIX - Sieglu XX

Remove ads

Monumentos

imaxe de Villatuelda
Thumb
Ilesia de Villatuelda
Thumb
Ilesia de Villatuelda
Thumb
Ilesia de Villatuelda
Thumb
Ríu Esgueva

Tien una fonte y una ponte romanos (sieglos I-II).[14][15]

La ilesia parroquial de San Mamés ye d'estilu románicu de transición al góticu. La entrada del templu tuvo protexida por un senciellu pórticu hasta que, na década de los 70, esanicióse dichu elementu. La parroquia cunta con un retablu góticu del sieglu XVI. Un cristu góticu de considerable tamañu y bona factura que perteneció a esta parroquia, atópase anguaño na ilesia de Santuyano de Burgos. En cuenta de torre, tien espadaña.

Al pie de la carretera BU-113, qu'escurre paralela al ríu Esgueva, pueden reparase dos palombares circulares. Tamién vamos atopar bodegues tradicionales y un antiguu molín fariñeru.

Románicu del Esgueva

Partiendo de Villatuelda y siguiendo l'itinerariu del ríu escontra la so nacencia, vamos atopar interesantes muestres del Románicu del Esgueva[16] en Terradillos de Esgueva, Pinillos de Esgueva, Santibáñez de Esgueva y otres llocalidaes del valle.

Rutes

Economía

La economía de Villatuelda basar na agricultura de ceberes, la ganadería ovina (lechazo de Castiella y Llión) y el cultivu de la vide. Cuenta con bodegues de la Denominación d'Orixe Ribera del Duero.

Tradiciones

Tradiciones antigües

  • Antes de la guerra civil, cuando entá nun había instalación llétrica nel pueblu, mientres les llargues nueches d'iviernu los vecinos acostumaben a axuntase nes cocines al calor del llar y a la lluz del candil; mientres hores, ellí comentábense dichos y cantábense romances.[19]
  • Les neñes solíen xugar a la comba y al corru, mientres entonaben cancioncillas infantiles al ritmu del xuegu, y los neños al aru. Los mozos, pela so parte, xugaben a la tuta o tarusa, a los bolos y a la pelota.[19]
  • Coincidiendo cola última nueche del mes de febreru, los mozos o nuevos solteros del pueblu cantaben les marzas y, a cambéu, recibíen un aguilandu col que darréu entamaben una merienda coleutiva nes bodegues soterrañes.[19]
  • Hasta mediaos del sieglu XX, yera costume allegar a la romería que tenía llugar el día 13 de mayu nel Santuariu de San Pedro Regaláu de La Aguilera y que güei día sigue celebrándose.[19]
  • Hasta mediaos del sieglu XX, munchos villatueldanos allegaben al mercáu selmanal de Roa, tradición que data del añu 1465 y qu'entá sigue celebrándose los martes na villa raudense.[19]

Tradiciones actuales

  • Fiestes patronales de San Mamés, que se celebren el primer fin de selmana d'agostu. El vienres pela nueche hai chicolatada popular nel centru social (antigua escuela unitaria); el sábadu, procesión cola imaxe de San Mamés y baille con orquesta y, el domingu, procesión cola imaxe del Sagráu Corazón de Xesús y baille con orquesta. A la imaxe de San Mamés suélse-y asitiar un recímanu d'uves, una y bones Villatuelda pertenez a la D.O. Ribera del Duero.[20]
  • Procesión que se celebra'l domingu de Pascua de Resurección, cola imaxe de la Virxe de les Congoxes y un crucifixu; cuando dambes imáxenes atópase na plaza Mayor, a la Virxe quítase-y el mantu de llutu y pónse-y un mantu de gala.
  • Fiesta patronal de la Virxe de les Congoxes, el día 7 d'avientu, con procesión. La imaxe de la Virxe suel dir afatada con vares llenes de rosquíes, apurríes por devotos xeneralmente cumpliendo una promesa y que depués son sorteaes ente los vecinos.

Folclor

  • Hasta'l primer terciu del sieglu XX, caltuviéronse los cantares de ciegu y los romances entonaos xeneralmente poles vieyes del pueblu.[21]
  • Hasta la década de los 60, los mozos del Villatuelda cantaron les marzas.[22][23]

Lleendes

Remove ads

Parroquia

Ilesia católica de San Mamés Mártir, dependiente de la parroquia de Torresandino nel Arciprestalgu de Roa, diócesis de Burgos.[25][26]

Otros datos

Alministración

  • Anguaño, el Conceyu de Villatuelda rexir pol sistema de Conceyu abiertu.[28]

Alcaldes

  • Alcaldes de Villatuelda posteriores a la Guerra Civil Española (periodu 1939-1979): Eulampio Calvo Tamayo, Saturnino González de las Heras y Lorenzo Tamayo Izquierdo.
Más información Llexislatura, Nome ...
Remove ads

Ver tamién

  • Ilesia de San Mamés mártir (Villatuelda)
  • Valle del Esgueva
  • Ribera del Duero
  • Ribera del Duero (vinu)

Bibliografía

Enllaces esternos

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads