Y Sextantis

From Wikipedia, the free encyclopedia

Coordenaes: Sky map 10h 2m 47.969s, 1° 5 40.184

Datos rápidos Datos d'observación, Ascensión reuta (α) ...
Y Sextantis
Estrella múltiple[1], binaria eclipsante[2] y Estrella binaria espectroscópica[3]
Thumb
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 150,69987071524 °[4]
Declinación (δ) 1,0944955243229 °[4]
Magnitú aparente (V) 9,95 (banda V)
Constelación Sextans[5]
Velocidá radial 13,12 km/s[4]
Parallax 2,5554 mas[4]
Tipu espectral F3/5V[6]
Otros nomes
Zarrar

Y Sextantis (Y Sex / HD 87079 / HIP 49217)[7] ye una estrella variable de la constelación de Sextans, el sestante. Ta asitiada al otru llau del ecuador celeste al respeutive de α Sextantis, a pocu menos de 2º d'ésta. Alcuéntrase a 361 años lluz del Sistema Solar.

Y Sextantis ye una binaria de contautu de tipu espectral F5-F6[8] o F8V.[7][9] Nesti tipu de binaries cercanes, por cuenta de la so proximidá, les dos estrelles comparten les sos capes esteriores de gas, anque nel casu de Y Sextantis el contautu ye namái marxinal.[10] Les temperatures respeutives de les componentes son 6650 y 6448 K. La más caliente ye 4,3 vegaes más lluminosa que'l Sol y tien un radiu de 1,57 radios solares. Ye un 50% más masiva que'l Sol ente que la so compañera apenes tien el 2% de la masa solar. La rellación ente les mases de dambes componentes, q, ye igual a 0,195. La estrella menos caliente ye llixeramente menos lluminosa que'l Sol y el so radiu equival al 80% del radiu solar.[11]

Clasificada como variable W Ursae Majoris, la variabilidá de Y Sextantis foi reparada per primer vegada por Cuno Hoffmeister en 1934. El so rellumu fluctúa ente magnitú aparente +9,83 y +10,21 a lo llargo del so periodu orbital de 0,4198 díes (10,075 hores).[12] Reparóse un amenorgamientu del periodu col tiempu, lo que s'interpretó como tresferencia de masa dende la estrella más masiva escontra la so compañera, o como perda de masa y de momentu angular per parte del sistema. Coles mesmes, esisten dos oscilaciones periódiques adicionales, la primera de 51,22 años —con una amplitú de 0,0218 díes— y la segunda de 32,10 años.[9] Estos valores suxeren la presencia d'un tercer oxetu nel sistema —de tipu espectral envaloráu M3-M4 y de 0,3 mases solares—[13] y la posibilidá de qu'esista un cuartu oxetu de menor masa. Una esplicación alternativa ye que dambes estrelles tengan ciclos magnéticos de resultes de la so rápida rotación.[9]

Ver tamién

Referencies

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.