Abraham
patriarca del judaisme / From Wikipedia, the free encyclopedia
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam. La història de la seva vida és relatada al llibre del Gènesi[1] i a l'Alcorà,[2] però no hi ha cap prova històrica de la seva existència. Les dates tradicionals de la seva biografia se situen entre el 2166 aC i el 1991 aC. Segons la tradició jueva, va néixer l'any 1948 de la Creació, o sia l'any 1812 aC.
 |
Per a altres significats, vegeu «Abraham (desambiguació)». |
Abraham i els tres àngels, de Sebastiano Ricci (Musée des arts et industries, a Sant-Etiève) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | En hebreu Abraham (אַבְרָהָם, Avrāhām), en àrab Ibrahim (ابراهيم, Ibrāhīm) 2167 aC ↔ 1792 aC  |
| Mort | 2050 aC ↔ 1638 aC (174/175 anys) Cova de Macpelà (Hebron, Cisjordània) |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Sepultura | Tomba dels Patriarques (Hebron) |
| Profeta religió abrahàmica | |
| Patriarca Judaisme | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Hebreus |
| Religió | cap valor |
| Es coneix per | Patriarca fundador dels pobles israelites, ismaelites, madianites i edomites |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Palestina |
| Ocupació | pastor, fundador de religió, visionari |
| patriarca | |
| Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari |
| Pelegrinatge | Hebron |
| Festivitat | 9 d'octubre (catòlics, ortodoxos i luterans), Diumenge dels Sants Patriarques (l'anterior a la Pasqua, entre els ortodoxos), 20 d'agost (maronites), 28 d'agost (coptes, Església Assíria de l'Est) |
| Iconografia | Amb tres àngels, fent el sacrifici d'Isaac |
| Família | |
| Cònjuge | Sara Agar Queturà |
| Fills | Ismael, Isaac, Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah |
| Pares | Tèrah |
| Germans | Nahor (fill de Tèrah), Oasi d'Haran i Sara |
| Parents | Nahor i Haran (germans) |
| Cronologia | |
| circumcisió | |
Covenant of the pieces (en)  | |
| Sacrifici d'Isaac | |
| Battle of Siddim (en) | |
| Abraham and Lot's conflict (en) | |
| visió
| |
El seu nom original era Abram (hebreu: אַבְרָם, Avram), i era descendent del fill de Noè, Sem.[3][4][5] Tot i que la seva dona era estèril, Déu va prometre-li que de la seva descendència faria una gran nació, raó per la qual va canviar el seu nom per «Abraham», que significa 'pare de multituds'. El truncat sacrifici d'Isaac és una de les escenes més representades de la seva vida en les arts, que esdevé un dels passatges bíblics més coneguts.
El Gènesi, el llibre de l'Antic Testament que registra la vida d'Abraham, presenta el seu paper com un individu que ha de complir un pacte monoteista establert entre ell i Déu (Jehovà o Jahvè). L'Alcorà presenta històries sobre Abraham i els seus descendents que són similars a les que hi ha a la Bíblia.