Adquisició del llenguatge
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'adquisició del llenguatge és el procés mitjançant el qual els humans adquireixen la capacitat de percebre i comprendre la llengua, així com produir i utilitzar paraules i frases per a comunicar-se. L'adquisició de la llengua és un dels trets humans més rellevants perquè altres animals no utilitzen el llenguatge per comunicar-se.[1][2] Adquisició del llenguatge normalment es refereix a l'adquisició de la primera llengua, que estudia l'adquisició de la llengua nativa en els infants. Es distingeix per tant de l'adquisicó de segones llengües, que tracta l'adquisició (tant en nens com en adults) de llengües addicionals.
La capacitat d'utilitzar el llenguatge amb èxit requereix que hom adquireixi una gamma d'eines, com la fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica, i un vocabulari extens. La llengua pot ser vocalitzada (com en la parla), o manual (mitjançant signes). La capacitat humana d'utilitzar el llenguatge és representada al cervell. Tot i que la capacitat humana per al llenguatge és finita, hom pot dir i entendre un nombre infinit de frases, gràcies a un principi sintàctic anomenat recursivitat. L'evidència suggereix que cada individu té tres mecanismes recursius que permeten desenvolupar frases de manera indeterminada. Aquests tres mecanismes són la relativització, complementació i coordinació.[3] A més, hi ha dos grans principis que guien l'adquisició de primeres llengües: la percepció de la parla sempre precedeix la producció de la parla, i el sistema pel qual un infant aprèn una llengua evoluciona gradualment i es construeix pas a pas, començant per la distinció entre fonemes individuals. [4]