Fill de Pablo Aguilera, natural d'Almadén (Ciudad Real) i de María Soledad Velasco Y Jiménez, natural d'Albuñol (Granada),[3] va estudiar A la Universitat de Madrid, llicenciant-se en dret en ingressant en la carrera judicial als vint-i-vuit anys.
Va ocupar els càrrecs d'oficial de l'Assessoria d'Hisenda i advocat fiscal de l'Audiència de Saragossa.
Membre del Partit Liberal va ser elegit diputat al Congrés per la circumscripció de Granada en les successives eleccions celebrades entre 1886 i 1903 encara que renunciaria a aquesta última acta de diputat per passar al Senat en ser nomenat senador vitalici el 23 de desembre de 1903.
Com a alcade de Madrid destaquen els següents fets esdevinguts durant el seu mandat:
1902. Poc després de prendre possessió de l'alcaldia i amb l'objecte d'embellir la vila de Madrid i prenent com a excusa la pujada al tron d'Alfons XIII, es va dur a terme la inauguració el dia 5 de juny de 1902, de diferents monuments dedicats a personatges històrics: a l'Heroi de Cascorro, a Juan Bravo Murillo i a Lope de Vega;
1902. Inauguració de l'Hospital de San Pedro de los Naturales;
1904. Aprovació del Projecte de Gran Vía presentat pels pels arquitectes municipals José López Sallaberry i Francisco Andrés Octavio;
1906. Impuls per a la creació del Parc de l'Oeste;
1908. Començament de la construcció de l'Hospital de Maudes.
Director general d'Establiments penals (10-12-1885).
Vicepresident de la Reial Acadèmia de Jurisprudència.
Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. III. AE-ALAK. Madrid:Espasa-Calpe,Reimpresión de la edición original de J. Espasa e hijos, Barcelona, 1908,p.638-639. ISBN 84-239-4503-0.
García, José Julio. Alberto Aguilera, alcalde de Madrid: (su personalidad, su obra y su tiempo). Madrid:Artes Gráficas Municipales,1989. ISBN 84-7812-057-2.
Manzano Camarena, Paquita;Vargas Lorente, Pedro. La ciudad de Albuñol. Albuñol:Ayuntamiento de Albuñol,1986,p.200-208. ISBN 84-398-7254-2.
Montoliú Camps, Pedro. Enciclopedia de Madrid. Barcelona:Planeta,2002. ISBN 84-08-04338-2.
Encara que nasqué a València, segons consta al seu expedient universitari (AHN: UNIVERSIDADES,6307,EXP.4 y UNIVERSIDADES,3530,EXP.15), en la seva partida de matrimoni (Fernández 1995: 400) i a moltes publicacions (Muerte de un gran patricio 1913: 1; Enciclopedia universal ilustrada 1980: 638; Montoliú 2002: 276), se l'ha atribuït erròniamene Albuñol (Granada) com a lloc de naixement (García 1989: 11; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1; «Aguilera y Velasco, Alberto; Datos biográficos».). La notícia del nomenament d'Alberto Aguilera fill adoptiu d'Albuñol, aportada per Manzano y Vargas (1986: 9 i 202) que pretenien demostrar la seva naturalesa albunyolenca, ve a confirmar just el contrari.
També hi ha discrepància entre els biògrafs d'Alberto Aguilera en consignar la seva data de naixement, que uns estableixen el 7 d'agost de 1840 (García 1989: 11), uns altres el 7 de maig de 1841 (Pascual, Pedro. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la restauración canovista. Madrid:Ediciones de la Torre,1999,p.23-24. ISBN 84-7960-247-3.), altres el 7 de maig de 1942 (Muerte de un gran patricio 1913: 1 i Web del Congrés (vegeu nota 1)) i altres el 7 d'agost de 1942 (Enciclopedia 1980: 638; Muerte de D. Alberto Aguilera 1913: 1), que és la data que figura en l'expedient universitari.
«Nuestros telegramas».El defensor de Granada,6.672,19-03-1894,pàg.1. La mateixa publicació informa que s'acordà donar el nom «Aguilera» al carrer on nasqué i visqué la mare de l'homenatjat.