Alejo de Vahía
escultor espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Alejo de Vahía (? - † cap a 1515),[1] va ser un escultor gòtic de probable origen nòrdic, ja que la seva formació artística sembla procedir de la zona del Baix Rin.[2] Es va establir a Espanya, on va desenvolupar la seva activitat escultòrica en un període imprecís, comprès entre 1475 i 1515.[1] Es desconeix la data del seu naixement encara que se sap que va morir el 1515 o prèviament,[3] deducció que fa Oliva Herrer a partir del cens de Becerril de Campos, en el qual apareix la seva dona com a vídua.
Biografia | |
---|---|
Naixement | Alexo de Vahia / Alexo de Vaya 1456 ↔ 1457 |
Mort | 1515 (49/59 anys) |
Dades personals | |
Formació professional | Zona del Baix Rin |
Activitat | |
Lloc de treball | Becerril de Campos |
Ocupació | escultor |
Activitat | 1490 – 1510 |
Art | Escultor |
Moviment | Gòtic |
Obra | |
Obres destacables Abraçada davant la Porta Daurada, Cadiratge de cor de la Catedral d'Oviedo, Marededéu amb el Nen, Maria Magdalena, Santa Ana Triple, Plor sobre Crist mort. |
No firmava les seves obres i la seva personalitat s'ha reconstruït gràcies al seu estil personal molt definit, i a una sola dada documental.[4] És, sens dubte, l'escultor amb major obra coneguda entre tots els que treballaven en Castella a finals del segle xv, però a causa de la seva constància en repetir esquemes i models -que, d'altra banda, fa molt fàcil el reconeixement de les seves obres- és molt difícil traçar una evolució estilística.
En un primer moment es va allotjar a València però a finals del segle XV va fixar la seva residència a la localitat de Palència de Becerril de Campos, aconseguint-ne una més que acceptable posició econòmica. En aquesta població va organitzar un pròsper taller que va proveir a un mercat ampli però modest, principalment a la zona de Valladolid i Palència. Mitjançant atribucions basades en l'estudi del seu estil, també se sap que va tenir relació amb la ciutat d'Oviedo, on entre 1491 i 1497 va intervenir en el cadiratge de cor de la seva catedral al costat de molts mestres estrangers.[5]
Part de la seva obra està realitzada en pedra, com els sepulcres dels Núñez de la Serna a l'església de Sant Jaume de Valladolid o les mènsules que realitza en gran part del Palau de Santa Cruz, també a Valladolid. Tanmateix, la seva obra està composta majoritàriament per imatges devocionals, entre les quals destaca la María Magdalena del retaule major de la Catedral de Palència, el púlpit de la col·legiata d'Ampudia, els Doctors de l'Església del Museu Diocesà de Valladolid i una extensa sèrie de Verges amb el Nen.