Antígona (Salvador Espriu)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Antígona és una peça teatral culta de l'escriptor català Salvador Espriu. Fou escrita el 1939, poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana.[1]
Tipus | obra de teatre |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Salvador Espriu i Castelló |
Llengua | català |
Publicació | Catalunya, 1955 |
Editorial | Editorial Moll |
També fou el 1939 que el pare d'Espriu morí i poc temps abans havia mort el gran amic d'estudis del poeta de Sinera, Bartomeu Rosselló-Pòrcel: tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes, sobretot l'estudi d'història i llengües antigues i egiptologia, però que s'hagué de resignar a una feina de segona fila. Per mor de la política del govern militar dels insurrectes per fer desaparèixer el català, va trigar fins a l'any 1955 abans que no pogués publicar-la a l'Editorial Moll de Palma.[2] L'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), dirigida per Jordi Sarsanedas la va posar en escena el 1958 al Palau de la Música.[3] El 1963, Espriu en va publicar una nova versió per al Teatre Romea i el 1969 en fa sortir una tercera, amb un prefaci de Maria Aurèlia Capmany.[4]
L'hel·lenista i crític Carles Miralles (1944-2015) considera que «L’Antígona d’Espriu és en tot cas una de les més grans tragèdies del segle xx i certament la millor de les tantíssimes que entre la de Sòfocles i avui s’hagin arribat a escriure[…].»[2]