Antoni Alemany Dezcallar
advocat, polític i periodista mallorquí / From Wikipedia, the free encyclopedia
Antonio Alemany Dezcallar (Palma, 1939 - 3 de maig de 2020) fou un advocat, polític[1] i periodista mallorquí.[2] Fill d'un militar franquista mort a la División Azul,[3] i educat als jesuïtes,[1] fou el director del Diario de Mallorca (1972-1976) i del Diari de Barcelona (1977-1979). Era de tendència liberal, conservadora, monàrquic de Joan de Borbó i Battenberg[1] i anticatalanista.[4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Antonio Alemany Dezcallar 1939 Palma (Mallorca) |
Mort | 3 maig 2020 (80/81 anys) Palma (Mallorca) |
Causa de mort | Causes naturals (Malaltia degenerativa ) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Navarra |
Activitat | |
Ocupació | advocat, polític, periodista |
Ocupador | Diario de Mallorca Diari de Barcelona |
Partit | Coalició Democràtica Alianza Popular |
Participà en | |
9 abril 2003 | Democràcia sense ira |
Al Diario de Mallorca, l'estiu del 1972,[5] es desenvolupà la polèmica d'en Pep Gonella on un anònim anomenat Pep Gonella debaté amb Francesc de Borja Moll sobre la naturalesa del Català de les Illes Balears.[6] Posteriorment es traslladà a Barcelona on dirigí la revista d'àmbit estatal del Grup Planeta Opinión[1] i el Diario de Barcelona, on, en arribar, s'organitzaren protestes en contra del seu nomenament que acabaren amb la sortida del diari de trenta periodistes.[3] Fou també cap del gabinet de premsa de Foment del Treball Nacional.[2] Retornà a Palma, on, a principis dels anys 80 fundà el diari El Día de Baleares. Aquest diari comptà amb el finançament de l'empresari hoteler i polític Abel Matutes, del galleter Jaume Doménech i del també empresari hoteler Gabriel Barceló. Posteriorment, aquest diari es fusionà amb Diario 16 i finalment, amb El Mundo.[1] Més tard, fundà i dirigí la revista Sovint. En tancar aquesta, tornà a col·laborar amb el diari que havia fundat.[2] Creà el diari digital libertadbalear.com i l'agència de notícies Agencia Balear de Noticias. Fou pel finançament d'aquests dos mitjans que fou imputat a una peça separada del Cas Palma Arena.[1]
De tendència conservadora liberal, el 1977 es presentà a les eleccions sota les sigles de Coalició Democràtica a través d'Alianza Popular.[1] Més tard, fou assessor de Gabriel Cañellas (legislatura 1983-1987)[2] i de Jaume Matas (legislatura 2003-2007).
Fou jutjat a la peça número 2 del cas Palma Arena. El març de 2012, fou condemnat a tres anys i nou mesos de presó per un delicte de prevaricació, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil en concurs amb un de malversació i tràfic d'influències,[7] que foren rebaixats a dos anys i tres mesos pel Tribunal Suprem.[8] El 27 de setembre de 2013, una interlocutòria de l'Audiència Provincial de Palma n'ordenà el seu ingrés a la presó.[9] El 18 d'octubre es paralitzà el seu ingrés a presó per haver demanat l'indult.[10] Al final, el Consell de Ministres decidí, l'11 de juliol de 2014, denegar l'indult tant a Antoni Alemany com a Jaume Matas i Palou, enviant-los així a la presó.[11] L'expresident del govern de les Illes Balears va ingressar a la presó de Segovia el dia 28 de juliol de 2014 per complir la condemna de 9 mesos i un dia per tràfic d'influències.[12] Antonio Alemany va al·legar problemes de salut i així va aconseguir ajornar el seu empresonament fins al mes de setembre.[13] El dia 1 de setembre va ingressar finalment a la presó de Son Pardo en el darrer dia del termini fixat per l'Audiència de Palma.[14]