Arma de destrucció massiva
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les armes de destrucció massiva (ADM; en anglès WMD, weapons of mass destruction) són armes dissenyades per a matar moltes persones de manera indiscriminada.[1]
Actualment, es consideren armes de destrucció massiva les nuclears, les biològiques i les químiques. Quan l'expressió va ser encunyada el 1937,[2] es referia més aviat als bombardejos aeris de la Luftwaffe nazi que donaven suport a l'exèrcit revoltat a la Guerra Civil espanyola,[3] sent el cas més tristament cèlebre el de Gernika.
Tradicionalment, el terme emprat per a referir-se conjuntament a aquesta mena d'armes era armes no convencionals. L'ús actual de l'expressió armes de destrucció massiva com a designació conjunta d'armes nuclears, biològiques i químiques va ser creat en la resolució núm. 687 del Consell de Seguretat de Nacions Unides el 1991.[4]
Aquesta resolució es refereix a l'«amenaça que totes les armes de destrucció massiva suposen per a la pau i la seguretat», i esmenta en particular les nuclears, biològiques i químiques, així com els tres tractats rellevants per a aquestes armes:
- Tractat de prohibició parcial de proves nuclears
- Tractat de No-Proliferació Nuclear
- Convenció sobre Armes Biològiques
- Convenció sobre Armes Químiques
L'ús d'aquesta expressió és motiu de controvèrsia. Es va popularitzar sobretot durant la crisi de desarmament iraquià el 2002[5] i va servir com pretext per a la Guerra de l'Iraq, encara que finalment no es van trobar armes de destrucció massiva en poder del govern iraquià.
Per contra, els exèrcits invasors estatunidenc i britànic sí que van utilitzar durant l'atac bombes brutes d'urani empobrit.
En general, armes de destrucció massiva és un terme usat amb funció propagandística, utilitzat per a fer referència a les armes nuclears, biològiques i químiques de què suposadament disposa un enemic.