Gran Bretanya

illa entre l'Atlàntic Nord i el Mar del Nord / From Wikipedia, the free encyclopedia

Gran Bretanya,[1] és l'illa més gran de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement el Regne Unit.

Aquest article tracta sobre una de les illes britàniques. Si cerqueu el regne existent entre el 1707 i el 1800, vegeu «Regne de la Gran Bretanya».
Quick facts: Gran Bretanya, Sobrenom, Epònim, Localització...
Gran Bretanya


SobrenomBlighty, Albion i Britannia
EpònimBritannia, Brutus de Bretanya i britànics
Localització
 53° 50′ N, 2° 25′ O
Població
Total63.786.000 (2016)
 Densitat304,71 hab./km²
Geografia
Part deIlles Britàniques
Superfície209.331 km²
Banyat perMar del Nord, mar d'Irlanda, mar Cèltica i mar de les Hèbrides
Punt més altBen Nevis (1.344 m)
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2GB-GBN
Close
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII.

En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km². La capital del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia, respectivament. Anglaterra no té capital oficial però Londres ho és de facto.

Segons fonts oficials britàniques, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57.103.927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085).[2] Completa el Regne Unit, Irlanda del Nord, amb 1.685.267 d'habitants.

El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) que neix a Ceredigion, a l'oest de Gal·les.