Armènia occidental
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Armènia occidental (en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.[2] L'Armènia occidental va sorgir arran de la divisió de la Gran Armènia entre l'Imperi Romà d'Orient (Armènia Occidental) i la Pèrsia Sassànida (Armènia Oriental) vers l'any 387/390.
La zona va ser conquerida pels otomans al segle xvi durant la guerra Guerra otomano-safàvida (1532-1555) que els turcs van lliurar contra els seus seculars enemics els iranians safàvides. Va canviar de mans en les lluites i el domini otomà no es va consolidar fins després de la Guerra otomano-safàvida (1623-1639).[3] La zona llavors va ser conegut com a Armènia Turca o Armènia Otomana. Durant el segle xix, l'Imperi Rus va conquerir la part oriental d'Armènia a l'Iran,[4] i també algunes parts de l'Armènia otomana, com Kars. La població de la regió armènia es va veure afectada greument durant l'es grans matances d'armenis a la dècada de 1890.
Els armenis que vivien a les seves terres ancestrals van ser exterminats o deportats durant el genocidi armeni de l'any 1915, i els anys següents. Els més de dos mil any[5][6] de presència armènia a la zona gairebé es va acabar i el patrimoni cultural va ser en gran part destruït per l'aleshores govern otomà.[7][8]
Només armenis assimilats (armenis convertits a l'islam i criats entre turcs o kurds) i cripto-armenis (armenis que viuen clandestinament com a tals, de religió cristiana armènia) viuen a la zona avui dia (estimacions d'entre 500.000 i 3.000.000), i alguns irredentistes armenis la reclamen com a part del històric Regne d'Armènia i com a part assignada pel tractat de Sevres. El més notable partit polític amb aquests punts de vista és la Federació Revolucionària Armènia.