Bisbat de Freising
From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Freising fou una jurisdicció eclesiàstica del Sacre Imperi, origen de la moderna Arxidiòcesi de Múnic i Freising (alemany: Erzbistum München und Freising, llatí: Archidioecesis Monacensis et Frisingensis) que és una jurisdicció eclesiàstica o diòcesi de l'Església Catòlica Romana a Baviera, Alemanya. Està dirigida per l'Arquebisbe de Múnic i Freising, que administra la seu des de la cocatedral a Múnic, la Frauenkirche, que mai no s'anomena en alemany com catedral de Múnic. L'altra cocatedral, molt més vella, és la catedral de Freising.
Archidioecesis Monacensis et Frisingensis | |||||
| |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alemanya | |||||
Baviera | |||||
Parròquies | 757 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Separat de | St Peter's Archabbey Salzburg (en) bisbat de Passau | ||||
Població humana | |||||
Població | 3.789.351 (2019) (313,64 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | alemany | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 12.082 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 739 | ||||
Esdeveniment clau | |||||
Patrocini | Sant Corbinià | ||||
Catedral | Catedral de Nostra Senyora de Múnic , Weihenstephan (cocatedral) | ||||
Organització política | |||||
• arquebisbe metropolità | cardenal Reinhard Marx | ||||
Membre de | |||||
Lloc web | www.erzbistum-muenchen-und-freising.de | ||||
La seu fou establerta aproximadament el 739 per Bonifaci de Fulda com a Diòcesi de Freising i al segle xi els territoris de domini temporal del bisbes es convertiren en un principat-bisbat que fou reconegut i ratificat el 1294. El 1803 amb la secularització dels estats eclesiàstics alemanys i l'esfondrament del Sacre Imperi, el principat-bisbat va desaparèixer annexionat a l'electorat i regne de Baviera, encara que un bisbe titular va governar fins a l'1 d'abril de 1818, quan la diòcesi fou elevava pel papa Pius VII a arxidiòcesi. Fou dividida en 40 deganats i 758 parròquies. Té com a sufraganis al bisbat d'Augsburg, el bisbat de Passau i el bisbat de Regensburg (Ratisbona). L'arquebisbe més famós en fou Joseph Ratzinger, que més tard fou elegit papa com Benet XVI.