mineral arsenat From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arseniopleïta és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany al grup de l'al·luaudita. Va ser anomenada així per Lars Johann Igelstrom (1822-1897) l'any 1888 pel seu contingut en arsènic i del grec πλείων ("pleion", més), en al·lusió al fet que s'afegia a la llista de minerals relacionats descrits.
Arseniopleïta | |
---|---|
Fórmula química | (Ca,Na)NaMn2+(Mn2+,Mg,Fe2+)₂(AsO₄)₃ |
Epònim | arsènic i més |
Localitat tipus | Sjögruvan, Grythyttan, Hällefors, Västmanland, Suècia |
Classificació | |
Categoria | arsenats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.05 |
Dana | 38.2.2.2 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 11,31Å; b = 13,06Å; c = 6,86Å; β = 99° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | vermell marronós, vermell cirera, gris, groc, verd fosv, taronja |
Exfoliació | bona en {10_11} |
Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3,5 |
Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
Color de la ratlla | marró groguenc |
Diafanitat | translúcida, opaca |
Densitat | 4,17 a 4,22 g/cm³ (mesurada); 4,29 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1,794 nβ = 1,794 nγ = 1,803 |
Birefringència | δ = 0,009 |
Fluorescència | no fluorescent |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | 1888 |
Símbol | Apl |
Referències | [1][2] |
La arseniopleïta és un arsenat de fórmula química (Ca,Na)NaMn2+(Mn2+,Mg,Fe2+)₂(AsO₄)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Acostuma a trobar-se de manera granular o massiva, rarament en forma de cristalls allargats o lenticulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arseniopleïta pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleita, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johillerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyllieita, qingheiita, rosemaryita, wyllieita, ferrorosemaryita, qingheiita-(Fe2+), manitobaita, marićita, berzeliita, manganberzeliita, palenzonaita, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, bario-olgita, estronciowhitlockita, whitlockita, merrillita, tuita, ferromerrillita, bobdownsita, chladniita, fil·lowita, johnsomervilleita, galileiita, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.
Es troba com a farciment en filons de dolomies bandejades, i en dipòsits metamorfosejats de ferro i manganès. Sol trobar-se associada a altres minerals com: rhodonita, tefroïta, hedifana, dolomita, calcita, berzeliïta, kutnohorita, sarkinita, gonyerita o katoptrita. Va ser descoberta l'any 1888 a Sjögruvan (Suècia). També se n'ha trobat a Itàlia, Japó i Suïssa.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.