Bany maria
From Wikipedia, the free encyclopedia
El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústria (farmacèutica, cosmètica, d'aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a, o està en ebullició.
Característiques | |
---|---|
Epònim | Maria la Jueva |
Inventor | Maria la Jueva |
Detalls | |
Tipus | bany termostàtic |
La invenció del bany maria s'atribueix a l'alquimista egípcia Maria d'Alexandria (s. III), la primera alquimista coneguda. Però fins a començaments del segle xiv no apareix esmentada per escrit en llatí amb el nom Balneum Mariae, dins l'obra Rosarium (sovint erròniament atribuïda al metge catalanopalant Arnau de Vilanova).[1][2] Tanmateix, la tècnica ja era coneguda d'uns segles abans (Hipòcrates i Teofrast).[3]
S'acostuma a utilitzar com a mètode de conservant en fer conserves, melmelades i altres preparats de cuina.